Martí: "Crec que la gent sabrà reconèixer aquelles promeses purament electoralistes que no es poden complir"

Andorra la VellaTot i sorprendre a tothom fa uns mesos, anunciant que podria no concórrer a la reelecció, finalment Toni Martí ha decidit optar a un segon mandat com a cap de Govern. Després d'una llarga carrera com a conseller general liberal i cònsol major d'Escaldes-Engordany, aquest arquitecte de 51 anys vol cloure el seu pas per la política sent cap de Govern els propers quatre anys, liderant la candidatura de Demòcrates per Andorra (DA). Defensar l'acció realitzada la passada legislatura i emfatitzar en la necessitat de cloure les reformes iniciades està centrant bona part dels seus esforços durant la campanya. El fet que un sector que li va donar suport a les últimes eleccions ara s'hagi escindit i hagi fet revifar el Partit Liberal pot dificultar-li el fet de reeditar una majoria absoluta àmplia.

Durant aquesta legislatura han abordat reformes poc populars. Aquest està sent el seu principal cavall de batalla en aquesta campanya?

Potser sí, però ho he dit moltes vegades i ho he repetit durant la campanya: la pitjor decisió és no prendre cap decisió. En referència a la modificació dels complements de jubilació dels funcionaris, evidentment que és una decisió impopular i difícil de prendre, però que comporta una gran dosi de responsabilitat. Potser avui encara no s'entén, però amb aquesta decisió queden molt més garantits els complements de jubilació dels funcionaris. I no són paraules buides: al pressupost d'aquest any ja hi ha sis milions per començar a aprovisionar un fons per fer front a aquest complement de jubilació, uns diners que fins ara ningú havia posat. I l'any vinent, si no hi ha canvi de govern, n'hi posarem deu més. El que tenien els funcionaris, i ho dic amb el màxim respecte, no es podia finançar, i sobretot si no s'aprovisionava. La piràmide d'edat del col·lectiu és la que és i hauríem arribat a la seva jubilació, hi hagués hagut un col·lapse i no hagués cobrat ningú.

L'altra gran dificultat està sent combatre propostes d'altres partits que poden resultar atractives -com ara la intenció de construir un aeroport nacional o l'increment del salari mínim- sense que vostès vulguin fer cap gran proposta perquè asseguren que no es poden finançar?

Jo crec que la gent, raonablement, fa la diferència i sap reconèixer quines coses són purament electoralistes i no es poden finançar. Algunes d'aquestes propostes, i ho dic amb tot el respecte, em semblen fins i tot folklòriques. Nosaltres, contràriament als Liberals, no portem grans infraestructures al programa, però tenim un compromís real d'inversió equivalent al 3,5%, que no té perquè passar únicament al tomb de l'asfalt. És cert que l'Estat ha de ser un motor de la reactivació, però no es pot prometre el que no es pot complir. En matèria social, el PS, quan tenia 600 parats destinava 16 milions a ajudes, mentre que nosaltres, amb el mateix nombre de persones sense feina n'hi destinem 26.

Sigui com sigui, i passi el que passi, nosaltres el que no farem serà deixar la motxilla que ens van deixar els altres. I tot i aquesta motxilla, hem fet un tancament de comptes com mai s'havia fet, almenys des de l'any 1997.

Com explicaria a un elector corrent per què és important mantenir quatre anys més les reformes engegades?

Perquè el més dur ja ha passat i els esforços d'avui són les oportunitats de demà. El que hem fet és un pacte generacional, perquè ens hi va el futur dels nostres joves. No cal generar alarmisme, però no es poden negar els perills que té Andorra ara mateix, i les importants oportunitats que se li presenten. Hem de canviar una mica la mentalitat i entendre que, sense que els sectors tradicionals deixin de ser el motor econòmic del nostre Estat, hem de diversificar l'economia. Perquè el que no pot ser és que ens torni a passar el que ens ha passat, que hem perdut 7.000 assalariats. Trigarem el que trigarem, però estic convençut que l'obertura econòmica vindrà a complementar el que són els sectors tradicionals andorrans. Perquè, insisteixo, l'economia és cíclica, i quan vingui un altre moment complicat hem d'estar preparats per fer-hi front. De moment, però, ja ha vingut el president espanyol, amb un compromís d'alta ideologia política, i el primer ministre francès ha dit una cosa molt rellevant: vull venir a Andorra a donar sentit al CDI. I a això cal afegir-hi la voluntat del senyor Passos Coelho de signar el CDI amb Portugal, una cosa anhelada pels senyors Albert Pintat, Marc Forné i Jaume Bartumeu.

Un cop acabat l'edifici fiscal, què caldrà fer en la propera legislatura?

Sóc conscient que gairebé el 80% dels empresaris andorrans tenen entre un i tres assalariats, i que els hem angoixat. Però ara arriba ja el moment de la calma, després d'haver fet els esforços necessaris per aconseguir una fiscalitat homologable i extremadament competitiva. Del que es tracta ara és de no canviar el rumb i de donar sentit a aquests esforços, a l'obertura econòmica, als CDI i a fer negoci dins de les regles de l'art. I ara, a més, hem de buscar noves oportunitats amb l'acord d'associació amb la Unió Europea. Això és important sobretot per als més joves, perquè tinguin l'oportunitat d'establir-se a països com Alemanya o el Regne Unit, perquè l'objectiu és que siguin considerats comunitaris d'un país tercer. També perquè és important que empreses d'aquí, sobretot de serveis, puguin treballar en un mercat de 500 milions de persones, i que algunes professions majors puguin venir de fora i prosperar a Andorra. Jo no entenc quina por fa això. El que seria un drama és el que diu Liberals d'Andorra: no explorem res per no sé quines pors escèniques. Si tu tens por, almenys supera-la pel teu fill.

Què hauria d'aconseguir Andorra en la negociació per a l'apropament amb Europa? Mantenir la unió duanera sense tocar ni una coma, com diuen els Liberals?

Que Liberals d'Andorra digui que vol passar tots els productes agrícoles amb unió duanera és fort de cafè, eh! Sobretot quan algunes de les derives del passat les hem hagut de solucionar en el present per poder tenir la possibilitat, en el futur, d'aconseguir aquest acord d'associació amb la Unió Europea. Un acord en què no es discuteixin els pactes que ja s'han assolit. Pel que fa a les pors que tenen alguns quan diuen que contractarem 200 funcionaris nous, jo els poso l'exemple de Liechtenstein, que fa anys va entrar a l'Espai Econòmic Europeu. Ells van posar deu funcionaris a Brussel·les i ho van completar amb deu funcionaris més a Liechtenstein, això sí, molt preparats. I també van negociar clàusules transitòries a nivell de lliure circulació de persones. Aquí a Andorra, és cert que hem de fer molta més pedagogia per explicar els beneficis de tot això, però ja hem fet molts esforços com per parar-nos a mig camí.

Al programa també es comprometen a abolir les retallades als funcionaris. Com es vol fer i de què depèn que es faci?

Estem parlant d'aquells funcionaris que cobren més de 3.000 euros i que ara, amb l'entrada en vigor de l'IRPF, es veurien doblement gravats: d'una banda per la retallada i, de l'altra, pel mateix IRPF, que en el seu cas estaria al tomb del 2 o el 3%. Com que tot indica que després de vuit anys podríem tenir un creixement, no suficient encara, però el primer creixement després de molt de temps, hem pres el compromís de suprimir aquestes retallades. I ho fem perquè també sabem que ja n'hi ha prou de demanar esforços, en aquest cas als funcionaris que cobren més de 3.000 euros, que, dit passant, la majoria de funcionaris d'aquest país no els cobren. Se'm podria acusar d'electoralista, però si ho fes per aconseguir vots ho hagués pogut incloure a la Llei del Pressupost, i no ho vaig fer, de manera que els funcionaris aniran a votar l'1 de març encara amb aquesta retallada.

Confia poder convèncer els funcionaris amb aquesta promesa?

No ho sé. Abans parlàvem de la qüestió dels complements de jubilació i el que no faré és ser cínic i dir que em vaig equivocar, perquè mantinc que amb aquesta llei el que vam fer va ser garantir el complement de jubilació. I ho hem demostrat, aprovisionant, en dos anys setze milions d'euros. Evidentment que vull que em votin, i que em preocupa que no em facin confiança. Però també em preocupa aquesta manera gairebé frívola que tenen altres partits de dir obertament que no hi ha cap problema amb la branca de jubilacions. Clar que no hi ha cap problema demà, demà passat o, fins i tot, d'aquí a quatre anys. Però quan es gestiona un Estat, l'obligació que es té és la d'anticipar-se, i nosaltres també diem que quan la situació econòmica millori caldrà afrontar un augment de les cotitzacions de la CASS. Hi ha gent que ho nega, però els números són els números.

Com caldrà encarar el debat de les competències i les transferències amb els comuns?

De moment tenim un document i un compromís dels comuns que, de seguida que hi hagi un nou govern, ens tornarem a asseure amb els cònsols. Del que hem aconseguit fins ara, n'estic satisfet? No. N'estic completament insatisfet? Tampoc. Com a mínim, aquest dossier també l'hem abordat durant la legislatura, cosa que no havia fet ningú abans. Jo penso que hem fet un pas endavant i que hi ha una voluntat de fer-ne un segon i cloure la negociació.

Quines competències haurien d'assumir els comuns i quines el Govern?

Bé, n'hi ha unes quantes que ja estan definides pel marc constitucional i unes altres que les defineix una llei qualificada. Però més enllà de les lleis hi ha les interpretacions i en aquest país s'han fet interpretacions molt variades sobre aquesta qüestió. És per això que cal aclarir d'una vegada qui s'ocupa de què, i que no ho fem diferent en funció de les èpoques. Tot i això, han passat desapercebudes coses bastant importants, com ara el fet que els cònsols s'han compromès a renunciar a part de la gestió dels béns i recursos comunals, com l'aigua i els terrenys, en favor d'una política energètica nacional. I tot això, tenint en compte que la Constitució els reconeix aquesta potestat. Es parla molt alegrement de fracàs, però jo vull saludar especialment la feina que va fer el Toni Riberaygua i també la responsabilitat de tots els cònsols, excepte uns. Perquè, per exemple, Ordino té els recursos que té i viu bàsicament de les transferències, però va fer l'esforç. Sant Julià té altres recursos, però té un problema de gestió evident. Doncs parlem-ne. Al llarg d'aquesta legislatura, quan el cap de Govern ha hagut d'intervenir per ajudar a un Comú ho ha fet, independentment del seu color polític.

En què s'haurien de revisar les transferències?

Haurem de mirar quin sistema hi ha i ho parlarem amb calma, però és evident que hi ha parròquies que tenen ingressos propis molt superiors a d'altres i, per tant, hi ha d'haver un reequilibri a nivell de les transferències. De tot això se'n pot parlar amb serenor i també es poden buscar mesures transitòries, per aquells que avui en dia tenen més problemes en el sentit d'estar a les portes de superar el límit d'endeutament.

És la gran reforma interna que queda per fer?

No, queden moltes altres coses. Una que a vegades passa desapercebuda, i a la qual hem destinat molts recursos, és modernitzar informàticament l'administració. Ara estem preparats per fer una altra aposta, que també és una aposta en benefici del ciutadà i de la competitivitat, que és que tots els tràmits es puguin fer "on-line" a quatre anys vista. No és una aposta petita, és una aposta en la qual serem pioners, potser a nivell mundial.

En matèria turística es volen recuperar els nou milions de visitants. Com es vol fer?

Continuant amb la política que hem iniciat. A nivell de visitants, avui dia estem al tomb dels 7,8 o 7,9 milions, que són les mateixes xifres que s'havien donat els anys 2006 i 2007. A més, a nivell de turistes hem crescut més que la mitjana europea: ho hem fet en un 4,8% davant del creixement del 4% que hi ha hagut a l'entorn europeu. Es pot dir que no gasten, però bé, de moment vénen. I el que hem d'aconseguir és que segueixin venint i que gastin més. Però per això també hi ha d'haver una recuperació econòmica als altres països.

En cas que pugui tornar a governar, ja té definit el seu equip ministerial? Hi haurà canvis?

Serà relativament fàcil fer Govern, perquè compto amb gent molt preparada i gent que té una experiència contrastada. Pot haver-hi canvis, però ja es veurà. El que puc dir és que després de l'1 de març, al cap de deu o dotze dies, si se m'ha fet confiança, estaré en predisposició de comunicar el nom dels ministres. Perquè el dia 2 ja s'ha de començar a treballar.

Què farà si no obté la majoria suficient per governar?

Doncs aniré a l'oposició. També hi estat a l'oposició i és més fàcil, ho asseguro. Ara, si passés això, puc afirmar que ajudarem fins on puguem ajudar -si se'ns vol escoltar- perquè vénen temps molt difícils. Si volen tenir almenys l'opinió de persones que hem tingut la responsabilitat de governar i l'experiència acumulada de quatre anys difícils, que ens han curtit molt, la tindran.

Quina és la parròquia que més els fa patir en aquestes eleccions?

La meva intenció és guanyar-les totes, però sé que serà difícil. En totes i cadascuna de les parròquies tenim gent molt preparada, i no fem aliances al tomb de la suma aritmètica, ho fem al tomb de defensar un projecte.