El PS, la candidatura amb el votant més fidel

Les dades del CRES detecten una fuga de suports dels progressistes cap a la llista de López i de L'A cap a terceravia

L'enquesta d'opinió política i preelectoral del CRES, publicada aquest passat dijous, revela part de la fuga de vots i els possibles vasos comunicants entre les diferents formacions que es presenten a les eleccions generals del proper 7 d'abril. Les dades recollides pel centre de recerca assenyalen el PS com la candidatura amb un votant més fidel respecte a la papereta emesa fa quatre anys. Un 43,1% dels enquestats que declaren que les passades eleccions generals del 2015 van donar suport a la llista de Pere López ara ho tornarien a fer.

Els socialdemòcrates no tindrien cap fuita de vot important cap a altres candidatures i, a més, aconseguirien arrossegar votants de Progressites-SDP. Un 13,2% dels enquestats que fa quatre anys van votar al partit actualment encapçalat per Josep Roig aquestes eleccions generals es decantarien per donar suport a la formació liderada per Pere López, mentre que només un 1,3% faria el canvi a la inversa. Tot i això, els progressistes tindrien un 30,2% de votant fidel. 

Per altra banda, Liberals d'Andorra seria l'altre formació que patiria fuga de votants, en aquest cas cap a la terceravia de Josep Pintat, antics socis fa quatre anys. També perdria vots en direcció als seus companys de coalició a les parroquials. Concretament, un 8,8% dels enquestats que fa quatre anys va votar L'A el proper 7 d'abril votarien la terceravia i un 6,6 el PS. En el cas liberal la fidelitat del vot es situaria al 21%. 

La segona formació amb un electorat més seguidista és la llista de DA, amb un 32,5% dels votants. La candidatura encapçalada per Xavier Espot no patiria cap fuga de vot important cap a altres formacions. Una tendència que el director del CRES, Joan Micó, va explicar que ja fa temps que es repeteix. “Malgrat que Demòcrates sigui el més votat, la fidelitat del vot és més important amb el PS”. L'enquesta no ha detectat fuga de vots cap a les noves formacions d'AS i UPA. Segurament, i tal com va explicar Micó, fruit del poc temps que ha transcorregut des de la creació de les formacions fins a la realització de l'enquesta. S'ha de tenir en compte que les trucades telefòniques del centre de recerca es van fer entre el 28 i el 13 de març, quan el 26 de febrer es va tancar el termini per presentar candidatures. 

Tot i això, aquestes dades s'han d'emmarcar amb un mostreig molt reduït, ja que fins a 484 andorrans enquestats, dels 811 als quals es va contactar, no contesten, no ho recorden o directament no van votar, i per tant, no es tenen en compte a l'hora d'analitzar el canvi de vot respecte fa quatre anys. 

Andorrans i no andorrans, ideologia similar

Un altre dels elements curiosos que també recull l'enquesta del CRES és la ideologia amb la qual cadascú s'identifica i es defineix. Entre els andorrans la ideologia que més els representa és la de centre amb un 18,9%. Després, l'esquerra recull un 17,4% dels enquestats i la de centre-esquerra aconsegueix agrupar un 14,1% d'adeptes. A l'altra banda, 10,7% se sent de centre-dreta i un 6,3% de dreta. 

Això dibuixa un arc dreta-esquerra molt igualat, on fins i tot pesa més el sentiment d'esquerres. Un dibuix similar surt si es fa la pregunta als enquestats no andorrans. Tot i això, en aquest cas la majoria s'autodefineix d'esquerres amb un 19,2% i un 8,5% de centre-esquerra. Un 12,5% diu que és de centre i un 13% de centre-dreta. En el cas dels no andorrans, dreta puja fins a l'11,2%. Tant els andorrans com els no andorrans un alt percentatge es considera apolític.