El PS vol que els menors continuïn sent jutjats per una secció especialitzada de la Batllia

Creuen, també, que cal apujar fins als catorze anys l’edat a partir de la qual es pot imputar un menor

El Partit Socialdemòcrata (PS) no comparteix que el Tribunal de Corts passi a ser l’òrgan responsable de jutjar els menors que hagin comès delictes i vol que continuï sent responsabilitat d’una secció especialitzada de la Batllia. Així ho defensen en les esmenes presentades al projecte de llei qualificada de responsabilitat penal de les persones menors d’edat, ara a tràmit al Consell General. Els parlamentaris també volen elevar fins als 14 anys l’edat d’imputabilitat, adaptant així la legislació andorrana a les recomanacions dels convenis internacionals.

En total, la formació ha presentat nou propostes de modificació del projecte legislatiu. El conseller general Pere López ha deixat clar que, des de la formació socialdemòcrata, no comparteixen "que desaparegui l’actual secció especialitzada i que es proposi que sigui Corts qui sigui competent en temes de menors; és un error". El parlamentari apunta que “per l’especial sensibilitat dels casos a tractar i la situació d’especial atenció que requereixen els joves, la fórmula més adequada, més propera i més efectiva és la d’una Batllia civil especialitzada” i ha recordat que havien "demanat en anteriors pressupostos dotar-la de més mitjans”.

Una altra esmena, com s'ha esmentat, és la que preveu apujar fins als catorze anys l’edat a partir de la qual es pot imputar un menor. Actualment està en dotze, límit "massa baix" a l’entendre del PS i, de fet, també dels organismes internacionals, ja que “l’establert en la convenció sobre els drets dels nens per Nacions Unides és d’entre 14 i 16”. López entén que el canvi és necessari per “com a mínim" donar "compliment a aquest conveni”.

Vinculat al tema dels anys que tinguin els infractors, el PS vol deixar clar a la llei que és a partir dels 18 anys quan es considera que una persona ha assolit la majoria d’edat, "concepte que fins ara no està regulat en cap text de la legislació andorrana". Per a la formació, també és necessari limitar la possibilitat d’ampliar els terminis de detenció i d’internament provisional que es poden fixar pels menors. El text original fixa, en el primer cas, que per determinats delictes es pot allargar de les 24 hores inicialment establertes a 48 més i, en el segon, l’opció d’una tercera pròrroga que permetria fins a nou mesos. Les esmenes del PS proposen eliminar aquestes possibilitats.

Els consellers generals socialdemòcrates també volen establir que el Govern hagi de desenvolupar i aprovar “programes de suport i socioeducatiu” per “garantir una millor reinserció del menor”. També es demana que aquest, quan estigui internat, pugui designar dues persones del seu entorn proper amb qui, a banda dels progenitors i del seu advocat, també podrà comunicar-se periòdicament de forma oral i escrita. Sobre aquest punt, remarquen que entenen que és "molt important que puguin mantenir contactes amb persones del seu entorn en cas, per exemple, d’existir dificultats o impossibilitat de diàleg amb els familiars”. Per últim, també es vol establir la presència obligatòria d’un advocat a fi d’assistir l’adolescent al llarg de tots els procediments descrits a la llei.