Política 12/12/2017

Pintat, Montaner, Naudi, Camp i Majoral abandonen el grup parlamentari liberal

Els cinc consellers generals han demanat a la Sindicatura integrar-se al grup mixt

E. J. M.
4 min
D'esquerra a dreta, Carine Montaner, Carles Naudi, Josep Pintat, Joan Carles Camp i Josep Majoral, en la compareixença per anunciar que deixen el grup parlamentari liberal. / E. J. M.

Andorra la VellaTrencament consumat. Els consellers generals Josep Pintat, Carles Naudi, Carine Montaner, Joan Carles Camp i Josep Majoral han abandonat el grup parlamentari liberal després de trobar insostenible la situació interna. Aquest dimarts, els cinc parlamentaris han entregat una carta a la Sindicatura en què demanen la seva adscripció al grup mixt, que es convertirà en el segon majoritari al Consell General amb deu membres, una situació inèdita a la cambra. A més, Pintat, que fins ara era el president del grup, i Montaner també es donen de baixa del partit Liberals d'Andorra, al qual estan afiliats. Naudi i Camp, independents, són membres de la plataforma massanenca Ciutadans Compromesos, i Majoral, Montaner i Pintat són membres d'Unió Laurediana (UL).

Durant la compareixença davant dels mitjans de comunicació d'aquest dimarts a la tarda, Pintat ha exposat els motius pels quals han pres aquest decisió. El principal ha estat que Jordi Gallardo, vicepresident del grup liberal, va trencar l'acord al qual havia arribat el grup a l'hora de votar les lleis de transferències i competències comunals. D'entrada, com que el grup sempre ha volgut fer una "oposició constructiva", pensant sobretot en el país, els vuit consellers havien decidit votar favorablement als projectes de llei. Després, quan van sorgir els dubtes de constitucionalitat dels textos amb l'informe Aparicio, van considerar que donarien els suports necessaris per fer passar les normes (en ser lleis qualificades feien falta, com a mínim, 18 vots a favor, els 15 de DA i tres més).

Fins a l'últim moment, el grup liberal va estar discutint la seva posició, i fins uns minuts abans de començar la sessió de Consell General en què es van aprovar els projectes de llei, els consellers liberals plantejaven el seu sentit de vot. La decisió va ser que Pintat, Gallardo i Camp votarien sí, i la resta de consellers s'abstindrien, així quedava oberta la possibilitat de presentar un recurs de constitucionalitat sobre les lleis. En el moment de la votació, però, Gallardo es va abstenir.

Gallardo compareixerà aquest dimecres, acompanyat pels consellers liberals Ferran Costa i Judith Pallarès, i donarà les seves explicacions, però l'explicació al seu canvi de vot es troba en què la consellera independent Sílvia Bonet va votar a favor dels textos i, per tant, DA ja tenia els tres vots que necessitava per aprovar les lleis: els de Bonet, Pintat i Camp. Pintat, però, ha insistit aquest dimarts que "nosaltres no hem de dependre de com actuïn la resta de grups, sinó que hem de respectar els acords presos".

A partir d'aquí, les topades internes dins el grup s'han anat fent més grans. De fet, els consellers que abandonen la disciplina liberal no entenen per què, en el seu dia, Gallardo i Costa no van dimitir si estaven tan en desacord amb les decisions del grup.

Procés excloent

La corda s'ha seguit tensant amb el procés endegat per escollir el candidat a cap de llista liberal per a les pròximes eleccions. Pintat ja havia manifestat en les últimes setmanes que ara no és el moment de pensar en comicis, sinó de treballar en el projecte liberal i en el programa. "Quan es comença un projecte s'ha de consolidar. Ho hem fet durant dos anys, però ara les coses han canviat", ha exposat Pintat. La confiança s'ha perdut. Pintat i els consellers que li donen suport han argumentat que "no estem en procés electoral i ara hem de fer la nostra feina de consellers". En canvi, han vist com "els personalismes" han passat per davant de la tasca parlamentària.

A més, UL no ha pogut participar en el procés de tria de candidat, ja que segons els estatuts del partit liberal només podien avalar els afiliats. Pintat ha recordat que des del 1997 hi ha un pacte entre UL i Ld'A, que els ha donat la governabilitat del país, i ara se'ls ha exclòs del procés.

El nou grup mixt

El moviment dels cinc parlamentaris converteix el grup mixt en el principal de l'oposició, amb deu membres: Pere López, Rosa Gili i Gerard Alís (PS); Víctor Naudi (SDP); Sílvia Bonet (independent); Josep Pintat, Josep Majoral i Carine Montaner (UL); i Carles Naudi i Joan Carles Camp (independents, Ciutadans Compromesos).

El grup demòcrata continua amb els quinze membres que li atorguen la majoria al Consell General, i el grup liberal es queda amb tres membres (Gallardo, Costa i Pallarès). Els liberals poden mantenir el seu grup tot i ser tres (el mínim per formar un grup és de cinc persones) perquè ja estava constituït, i els canvis a mitja legislatura no els afecten com a grup parlamentari.

El que encara no ha quedat clar és si els cinc exliberals formaran un grup propi dins del mixt, o s'ajuntaran segons si són d'UL o independents. Si els cinc es mantenen units seran majoria i, per tant, els pertocaria la presidència del grup mixt, que ara ocupa López (PS). En tot cas, tant el grup mixt com el grup liberal hauran d'informar a la Sindicatura del replantejament dels seus respectius reglaments amb les noves presidències i vicepresidències.

A més, la Sindicatura ha informat tots els consellers generals que es paralitzen les reunions de les comissions legislatives, a l'espera que es reorganitzi la proporcionalitat de les presidències i vicepresidències de les comissions entre tots els grups. Tot sembla indicar que si fins ara el grup liberal tenia dues presidències i dues vicepresidències, es quedarà només amb una de cada i el grup mixt serà qui en tingui dues. També s'haurà de reformular el repartiment dels temps d'intervenció als plenaris, les representacions de les delegacions internacionals i el nombre de consellers a ple temps que pot tenir cada grup.

stats