Quatre personatges en busca d'autor a Escaldes-Engordany

Andorra la VellaEl teatre i la política sempre han anat de la mà. La política és, massa sovint, pur teatre. Aquest dies estem veient molta escenificació. I el que ens queda. Posades en escena amb tot tipus de personatges, on no hi falten el que passava per allà i aquell que han posat a la llista. El dimecres que era el Dia mundial del teatre hem pensat per un moment en 'El malalt imaginari' de Molière si no fos perquè el candidat era a l'hospital.

Aquest dijous toca el quart debat i parafrasejant el gran Luigi Pirandello amb quatre personatges en busca d'autor per una drama, una comèdia o un aute de fe. Una ministra en funcions, una exconsellera, un cognom italià i un sastre, que no és el de la Massana. Bons ingredients. Toca Escaldes-Engordany amb Sílvia Calvó (Demòcrates + Independents), Rosa Gili (d'Acord), Josep Pubill (terceravia + Unió Laurediana + Independents) i Elisabet Zoppetti (Progressistes-SDP). Una parròquia amb 5.401 electors, feu de Toni Martí i que prometia un bon nivell.

I ha estat així, a l'alçada, en un primer moment, de The Globe a Londres, l'escenari ideal d'un Shakespeare que escrivia cròniques històriques reconstruint el passat per parlar del present. Amb Gili recordant el descens del PIB fins els 2.000 milions del 2018, Calvó intentant portar el debat al seu terreny amb temes del seu ministeri, a la negociació per la lliure circulació de mercaderies, i fent esment al govern del PS (2009-2011), o Pubill explicant, segons ell, l'evolució d'Escaldes-Engordany "que ara és la més cara, i de lluny d'Andorra".

Les referències al passat solen ser, a vegades, armes que carrega el dimoni o la memòria dels altres ja que a Zoppetti li ha faltat temps per dir que "els hi han calgut vuit anys per tancar un dels capítols de l'acord". Abans que el tema sortís de mare, Calvó s'ha afanyat a anunciar que "es crearà una secretaria d'Estat per fer pedagogia sobre l'acord". Ho ha fet perquè com en els tres anteriors debats (la Massana, Encamp i Canillo) als Demòcrates els han picat el crostó per la manca o per la nul·la informació sobre les negociacions. Cosa a la qual, Pubill, que ja els havia pres mides als altres candidats va aprofitar per repartir llenya: "Una secretaria d'Estat... de crear càrrecs, així sí que en saben".

Fins que hem sortit de The Globe i hem entrat a un autèntic teatre a l'italiana com l'Òpera Garnier de París perquè Elisabet Zoppetti, que havia de tenir un paper secundari ha donat unes rèpliques de 'prima donna' incidint amb alguns temes com va fer Sofocles en el seu moment a l'antiga Grècia. "La gent viu amb por i hi ha avis que pateixen misèries" i afegint, en relació a l'avortament, que "s'han de respectar els drets de les dones i que s'ha de despenalitzar".

Ja tenim la trama desenvolupada perquè amb l'avortament i, amb l'església, amic Sancho Panza que deia el Quixot, hem topat. Gili s'ha referit a "una situació arcaica" i Pubill ha dit que "si hi ha una fórmula que té 700 anys no ens la podem carregar". Duel escènic. Zoppetti assegura que "a vegades tinc la sensació que s'amaga el cap sota l'ala, Gili destacant que "DA no ha estat valent en aquest tema" i Calvó concloent que "l'avortament està lligat al moment institucional". Ha sortir el model belga. L'any 1990 el rei belga Balduí va refusar sancionar la llei que permetia l'avortament, contràriament al seu deure constitucional.

Com que refusava de dimitir, el govern va haver de trobar una interpretació creativa de l'article 82 de la Constitució i durant dos dies van declarar-lo "en la impossibilitat de regnar". En tal cas els dos parlaments reunits poden sancionar una llei. L'article 82 preveu normalment els casos en els quals el rei sigui presoner o tingui un problema de salut greu, però per a l'ocasió en van ampliar a la "impossibilitat moral de regnar". En el debat es va tornar a posar sobre la taula, a banda de la foto de Xavier Espot que tenia Sílvia Calvó sobre la seva, com ha dit Rosa Gili, la possiblitat que la llei de l'avortament sigui signada per només un copríncep. Precisament Gili ha opinat que en aquest tema de l'avortament "hi ha solucions, que estem en el segle XXI" i Zoppetti que ha rematat: "No cal ser apocalíptic".

A mesura que el debat ha avançat tres dels candidats s'han anat creixent i han fet de Calvó el seu punt de mira amb un foc creuat i els mísils terra-terra que xiulaven per sobre el cap de la ministra en funcions amb l'heliport de les Tressoles, el transport públic, el comerç d'Escaldes-Engordany, les acusacions d'improvisació cap als Demòcrates i un 'donques' de Pubill que hauria fet aixecar de la cadira i aplaudir a Simó Duró. Un debat perfecte amb la favorita Sílvia Calvó demanant l'hora i indicant "que no sé si tindré temps per respondre a tot" mentre es visualitzava un aute de fe en format Inquisició quan Pubill ha esmentat les bruixes.

Perquè Calvó havia sortit com l'actriu principal i veia com els altres temps li estaven menjant terreny ni que fos per contradir Facu Díaz i Miguel Maldonado en el seu muntatge 'No te metas en politica" o el propi excap de Govern, Òscar Ribas, quan deia el mes de gener al Museu del Tabac que "es torni a la política i es deixi el teatre". Perquè aquest dijous hi ha hagut dicció, eloqüència i, sobretot, creença en el paper que es desenvolupava fins el punt que no tindrien problemes tots quatre per a trobar un autor. La política ha fet teatre i del bo, sense necessitat de fer-hi anar Mourinho com cantava el Camp Nou. Però m'ha quedat el dubte si el teatre sabria fer política.