Política 15/07/2019

Querella d'Higini Cierco contra l'excap de Govern, Cinca i Saboya

També s'inclou l’exdirectora de l'INAF, Maria Cosan; el president de l’AREB, Albert Hinojosa, i el director d’aquest darrer organisme, Òscar Gelabert, i no es decarta que es pugui ampliar

Ara Andorra
3 min
Martí a la Diada de Sant Jordi a la capital. / MARC RIERA

Andorra la VellaL'ex-màxim accionista de Banca Privada d'Andorra Higini Cierco ha interposat aquest dilluns una querella criminal contra l’excap de Govern, Toni Marti, i els exministres Jordi Cinca i Gilbert Saboya. Els acusa de prevaricació continuada en el marc del denominat cas BPA. En aquesta mateixa querella també figuren l’exdirectora de l’Institut Nacional Andorrà de Finances (INAF), Maria Cosan; el president de l’Agència Estatal de Resolució d’Entitats Bancàries (AREB), Albert Hinojosa, i el director d’aquest darrer organisme, Òscar Gelabert.

Tal com informen des del grup Cierco a través d'un comunicat, la "voluminosa" querella tramitada és un "compendi" de les diverses accions o decisions hagudes ja abans del 10 de març del 2015, quan es va publicar la nota del FinCEN, i els acords o resolucions que s’han adoptat amb posterioritat, fins arribar a la recent acció impulsada per l’AREB per reclamar més de 400 milions d’euros als membres de l’antic consell d’administració de BPA. L’escrit entrat a la Batllia, acompanyat de "nombrosa documentació", posa de relleu les "nombroses decisions arbitràries i omissions malintencionades que s’haurien donat abans i durant l’existència dels efectes de la nota del FinCEN", i que van tenir, afegeixen, un efecte “devastador per a BPA”, i també destaca els acords i resolucions adoptades posteriorment i de forma “manifestament injusta per continuar perjudicant i acusant tant als antics propietaris de BPA com a molts dels seus treballadors i clients".

En l'escrit de querella es recorda que els comptes i mecanismes de funcionament de BPA van ser sempre auditats per organismes independents i van rebre l’aprovació dels organismes de supervisió estatal, i especialment de l’INAF i la UIFAnd. Es remarca que ni l’Associació de Bancs (ABA) ni BPA mai no van estar informats de la nota verbal emesa l’agost del 2014 per les autoritats americanes que evidenciaven el suposat mal funcionament en relació amb l’efectiu de les entitats bancàries andorranes. Es posa de relleu també que els casos que va citar el FinCEN al seu dia com l’origen de la seva actuació –tots excepte el de Sinaloa, "que avui encara es desconeix"– ja havien estat reportats a les autoritats judicials andorranes o espanyoles i se n’estava fent el seguiment corresponent, "fets que en gran part es van ometre per part dels querellats".

Com a exemples d’actuacions arbitràries es destaca el fet d’aprovar una llei exprés i 'ad hoc' d’aplicació en el cas BPA que incloïa una “discriminació incomprensible i inacceptable” deixant els accionistes amb menys d’un 10% del capital del banc exonerats de l’obligació d’haver d’amortitzar i recapitalitzar l’entitat que es va declarar inviable "sense ni tan sols contemplar-ne en cap moment la seva possible reestructuració". També lamenten la "ridícula venda dels actius denominats bons de BPA a JC Flowers" o una acció social que s’ha esperat a promoure "ara just quan ha prescrit la possibilitat d’actuar contra un familiar de l’actual cap de Govern membre del consell d’administració del banc en fase de resolució fins al gener del 2014". En aquest sentit es ressalta com, de "forma inaudita, l’AREB que és qui es va substituir en l’accionariat i va expulsar i espoliar als accionistes de BPA, pretén avui reclamar als espoliats el valor de l’espoliació”.

Al llarg de més de mig centenar de pàgines es detallen els fets que, segons els advocats de Cierco, són constitutius de prevaricació, i també s’annexen les diverses resolucions judicials espanyoles que han exculpat BPA, la seva filial Banco Madrid o els seus responsables de moltes de les acusacions que inicialment s’havien formulat. Es considera l’excap de Govern l’epicentre de tots els fets detallats i no es descarta que, en funció de com evolucioni la instrucció de la querella aquesta es pugui ampliar a més components de l’administració, actual o passada.

L’escrit, a banda de sol·licitar que es prengui declaració a tots els querellats, també recull la necessitat de sol·licitar a diversos organismes totes les comunicacions que van dur a terme entre elles o amb el FinCEN o qualsevol autoritat espanyola. També es demana, per exemple, que o bé el Govern o l’organisme escaient de l’administració andorrana, o bé la consultora internacional PricewaterhouseCoopers (PwC) aportin l’informe realitzat al seu dia que informava de l’existència de prop d’un miler de comptes o clients que haurien blanquejat.

stats