Política 03/04/2018

El Sipaag fa una crida als treballadors a expressar la seva opinió a les urnes

Posen en relleu els diferents aspectes que van impedir un major seguiment de la vaga

ARA Andorra
2 min
Unes 700 persones s'han reunit a la plaça del Consell, on han escridassat el Govern i han llegit un manifest. / E.J.M. (ANA)

Andorra la VellaEl Sindicat de Personal Adscrit a l’Administració General (Sipaag) ha emès aquest dimarts un comunicat en què defensa el seguiment que va tenir la vaga dels dies 15 i 16 de març i en què fan una crida “als que no es van afegir a la vaga, sigui per la raó que sigui”, a què “optin pel dret individual al vot en les eleccions, que cap decret no pot interrompre”. D’aquesta manera, posen en relleu que des del Govern s’ha volgut fer servir les dades de seguiment de la vaga per “remarcar guanyadors i perdedors, assenyalar els bons i diferenciar-los dels dolents, i sobretot referir-se a una cosa que no poden saber: el que pensa la gent”. I afegeixen que potser quan hi hagi eleccions “ho podran copsar, perquè ho haurien d’haver començat a entendre amb els resultats de les darreres eleccions respecte a les de la famosa onada taronja del 2011”.

D’aquesta manera, i davant declaracions de diferents representants de Demòcrates per Andorra sobre el seguiment de la vaga, posen de manifest que cal tenir en compte que “un percentatge elevat del personal va optar, davant les dificultats de fer vaga, per mantenir-se aquell dia al seu lloc de treball, bé perquè no la va secundar o bé perquè havia de complir el legalment dubtós decret de serveis mínims establert pel Govern”. Afegeixen que, en alguns departaments o serveis sembla que hi va haver certes pressions. I per a d’altres persones pot ser que “no fos tan fàcil despendre’s d’un parell de dies de salari”. En aquest sentit, recorda l’elevat percentatge de personal eventual. De fet, posen en relleu l’increment d’aquest tipus de contracte que s’ha experimentat amb el govern demòcrata: “El 2018, l’import destinat a salaris de personal eventual és de 5.551.263,85 euros, mentre que el 2012 va ser de 321.296,77 euros”. A més, destaquen que el decret per fixar els serveis mínims “era abusiu i contrari a la Constitució” i que “no tan sols contravenia un dret constitucional, sinó que a més impedia als sindicats interposar-hi un recurs, perquè es va publicar estratègicament en un termini impossible, el vespre abans del dia de la Constitució”. I han conclòs que “no responia a la voluntat de garantir els serveis essencials per a la comunitat, sinó de mantenir fins al 70% del personal al seu lloc de treball en alguns departaments”.

Des del Sipaag remarquen la voluntat de continuar “defensant els drets dels treballadors i, per tant, cercar la manera de trobar una solució a una llei no consensuada”.

stats