Suport majoritari a la llei de relacions laborals

El ple fa marxa enrere i dona un mes de marge per aplicar el text legislatiu, recollint part de la demanda de la CEA

El debat sobre la proposició de llei qualificada de relacions laborals ha evidenciat la contraposició de parers entre DA i el PS, una diferència de criteri i de visió que s'ha repetit en el debat de les altres dues lleis que configuren les textos laborals (la llei qualificada de conflicte col·lectiu i la d'acció sindical i patronal). Tot i això, la llei qualificada de relacions laborals ha quedat aprovada per una àmplia majoria de suports (23 vots a favor i 4 en contra), s'han oposat a la reforma el PS, SDP i la consellera independent, Sílvia Bonet.

En el debat de la llei de relacions laborals la major part dels grups parlamentaris s'han congratulat que el text permet modernitzar la norma actual i flexibilitzar-la amb, per exemple, multiplicitat de models de contracte, la creació del teletreball, l'ampliació de la baixa per maternitat de 16 a 20 setmanes o el manteniment de l'acomiadament no causal amb una indemnització pel treballador a pagar corresponent a 25 dies per any treballat amb un màxim a pagar de 365 dies. "Assolim un doble objectiu: un compromís electoral i una actualització i modernització necessària en matèria laboral", ha defensat el conseller demòcrata, Josep Anton Bardina. Per la seva banda, la consellera general d'UL+IM, Carine Montaner, ha resumit que el text permet mantenir un "equilibri entre treballadors i empresaris". Judith Pallarés, consellera liberal, ha assenyalat que la llei és un principi amb un certs mínims i que caldrà continuar treballant. El ministre d'Afers Socials, Justícia i Interior, Xavier Espot, ha defensat que aquest nou codi de relacions laborals suposa un "salt" molt important per a la conciliació i millores tant per als treballadors com per als empresaris.

No ho han vist tan positivament la resta de l'oposició. La consellera del PS, Rosa Gili, ha carregat durament i ha apuntat que el text "augmenta la precarietat laboral" i la consellera independent, Sílvia Bonet, ha resumit que impulsa "la pèrdua de drets ja conquerits". Per la seva banda el conseller d'SPD, Víctor Naudi, ha denunciat que la proposició de llei "acaba abaratint l'acomiadament i perjudica als treballadors més desafavorits i perpetua la pèrdua de poder adquisitiu".

Escoltades les demandes de la CEA

Gili també ha assenyalat que el text, abans de ser aprovat, ja ha generat una forta disconformitat entre els sindicats i també entre la patronal. La consellera del PS s'ha referit directament a la demanda que la CEA va comunicar aquest dimecres passat on demanava una moratòria de tres mesos per aplicar la llei. De fet, en vistes d'aquestes reclamacions el Consell General ha fet marxa enrera i abans de validar la llei ha eliminat la disposició final sisena on s'indicava que el text entraria en vigor l'1 de gener del 2019. Finalment, la llei es preveu que entri en vigor l'1 de febrer, quinze dies després que es publiqui al BOPA.

Totes les reserves d'esmena rebutjades

Només la discussió de la llei de relacions laborals els socialdemòcrates han presentat un total de 35 reserves d'esmena i tres vots particulars al voltant d'aquest text, a les quals cal afegir les quatre reserves de la consellera independent Sílvia Bonet. La consellera socialdemòcrata Rosa Gili ha destacat que amb aquest text el que se'n deriva és "més precarietat i retrocés" dels drets dels treballadors i ha lamentat que des de DA no s'hagi tingut en compte el parer dels empleats. El conseller demòcrata Josep Anton Bardina, en canvi, ha destacat que amb aquest text es "flexibilitza" el mercat laboral i ha "demonitzar" l'empresariat. 

Amb les reserves d'esmena el PS volia, entre altres aspectes, que les baixes per maternitat es poguessin allargar, que els joves entre 16 i 18 anys no puguin treballar vuit hores o a partir de les sis del matí o que no es tingui en compte el nou contracte per als majors de 65 anys, així com una retribució per a la cura d'un fill menor d'edat malalt o un dia i mig seguit de descans. En alguns dels casos, com en el de la maternitat, la resta de grups s'han mostrat favorables, tot i que finalment, han votat en contra. En el cas de DA, Bardina ha destacat que la reducció de salari que proposava el PS més enllà dels mesos de baixa si aquesta es volia allargar hagués suposat "un experiment de laboratori" i ha defensat el salt que suposarà que les mares podran gaudir amb el nou text de cinc mesos de baixa per maternitat i els pares de 15 dies passen a un mes. Finalment totes les reserves d'esmena han quedat rebutjades.

Tot plegat ha impulsat una sessió de Consell General llarga i feixuga, com ja es preveia. Han estat gairebé nou hores de debat i discussió, la major part del qual s'ha centrar al tomb del debat dels textos relacionats amb els drets dels treballadors.

Picabaralla entre Martí i Gili

El fet que Gili hagi evidenciat que en les primeres intervencions des del Govern no s'hagi fet ús de paraula i que hagi fet al·lusió a què el ministre d'Afers Socials, Justícia i Interior, Xavier Espot, estigui "ocupat" en fer campanya electoral ha suposat que hagi intervingut en el debat el cap de Govern, Toni Martí, fent referència al fet que Pere López no hagi assistit aquest dijous al debat ja que està "a la internacional socialista". "A què molesta, eh?" li ha dit a Gili, fent referència als atacs personals i li ha recordat que havia "començat" ella.