El TC tomba dos articles de la Llei de la Funció Pública

La sentència corrobora parcialment les al·legacions presentades per liberals i socialdemòcrates durant la darrera legislatura

El Tribunal Constitucional (TC) ha declarat inconstitucionals els articles 11.4 i 72 de la Llei de la Funció Pública, que fan referència als horaris i jornades laborals dels treballadors i a la llibertat sindical, perquè vulneren l'article 40 de la Constitució. L'article de la Carta Magna exposa, textualment, que "la regulació de l'exercici dels drets reconeguts en aquest títol només es pot dur a terme per llei. Els drets dels capítols III i IV s'han de regular mitjançant lleis qualificades", el que vol dir que aquest punt de l'article de la Llei referent als horaris laborals no es pot desplegar mitjançant un reglament sinó que s'ha de fer dins del text legislatiu. Per tant, segons ha dictaminat, "han de ser declarats nuls i sense efecte".

Aquesta sentència arriba després que el 7 de març, els líders del Partit Socialdemòcrata (PS) i Liberals d'Andorra (L'A), Pere López i Jordi Gallardo, van presentar de manera conjunta un recurs d'inconstitucionalitat davant el TC en creure que la Llei de la Funció Pública vulnera diversos preceptes de la Carta Magna.

En l'escrit, López i Gallardo ja posaven en relleu que l'article 72 determina que els treballadors públics han de complir la jornada i l'horari de treball que es determinin mitjançant un reglament, un fet que és contrari a la reserva de llei prevista a l'article 40 de la Constitució, on s'estipula que aquest acompliment s'ha de determinar mitjançant una llei, tal com sentencia el TC. 

D'altra banda, segons consta en la resolució, l'article 11 regula el Comitè Tècnic d'Organització i Gestió, al qual correspon, entre d'altres, la classificació del sistema de llocs de treball i de famílies professionals, i en el qual es podrà permetre l'assistència dels representants dels treballadors públics únicament com a observadors, és a dir, "sense veu ni vot", fet que vulnera els drets a la llibertat sindical. A més, consideren que el fet que la composició i les regles de funcionament d'aquest comitè no estiguin determinades per la mateixa llei, sinó que s'aprovin per reglament, vulnera el principi de reserva de llei, establert en el mateix article 40 de la Constitució, així com els principis de legalitat, de seguretat jurídica i de no arbitrarietat. Per aquests motius, els consellers recurrents van demanar la derogació d'aquest article per ser contrari als preceptes constitucionals i del qual el TC els ha donat la raó, ja que no es determina per llei la composició d'aquest òrgan.

Tot i la bona notícia per a liberals i socialdemòcrates, la resta de demandes relatives als articles 22, 73, 77 i 87.4 de la Llei de la Funció Pública, que tenen a veure amb el pla d'ordenació i la racionalització dels recursos humans; la distribució de les vacances i dels permisos administratius condicionats al bon funcionament de l'administració general; l'estructura retributiva; i l'abast de la reserva de llei, no han estat considerades com a institucionals per part del TC.

Per altra banda, cal destacar que el termini per a dictar sentència estava previst per aquest dimecres, tot i que la resolució no s'ha notificat als interessats fins després d'haver finalitzat l'acte de jurament de Xavier Espot com a nou cap de Govern.