Vot judicial: la novetat d'aquest any, no hi ha dades
En contra del que passava en anys anteriors, des de la Batllia han decidit no informar sobre la participació fins que es doni per tancada aquesta modalitat
Andorra la VellaUna de les modalitats de vot que els ciutadans tenen al seu abast és el de dipòsit judicial, és a dir, anar a votar a la Batllia. En anys anteriors aquesta ha estat una opció que cada vegada més persones han fet servir, ja sigui per la impossibilitat de desplaçar-se als col·legis electorals el dia en què se celebren les eleccions, com per altres motius, com podia ser no sentir-se pressionat pels candidats que tot sovint eren presents als punts de votació. En anys anteriors des de la Batllia s'anava informant periòdicament de la participació que es registrava en aquest vot judicial; en aquests comicis, però, només s'informarà del volum final total dels vots rebuts i no es donaran dades parcials. Per tant, caldrà esperar a dissabte per saber quantes persones han passat per seu judicial.
Quan es demana pels motius que han portat a aquest canvi en la informació sobre aquest vot, des de la Batllia es comenta que "per privacitat i tranquil·litat" de les persones que hi van a votar i perquè es vol tractar aquest vot de la mateixa manera que es fa amb el que s'exerceix el dia de les eleccions. Cal recordar que aquesta opció ha estat 'esquitxada' per la polèmica sobre la seva custòdia efectiva i també sobre el fet de si es podia modificar o no, un cop s'havia fet el dipòsit. Tot va sorgir, cal recordar, de la carta que Liberals d'Andorra i Partit Socialdemòcrata va fer arribar al Govern i també al Consell Superior de la Justícia perquè es garantís la custòdia efectiva de les urnes situades a la Batllia.
En altres comicis aquesta ha estat una modalitat molt emprada i així, el 2015 fins a 5.809 persones (el 23,69% del total) van optar pel dipòsit judicial del vot, una xifra que va ser inferior a la que s’havia registrat quatre anys enrere, quan el total va ser de 6.871 persones.
Els ciutadans que vulguin fer aquest dipòsit del vot encara ho poden fer fins el dissabte a les 13 hores. Els horaris són, els dies feiners, de 9 a 19 hores, i el dissabte de 9 a 13 hores.
Increment del cens
Cal recordar que fins a 27.278 persones estan cridades a les urnes aquest diumenge 7 d’abril. Es tracta d’un 11,2% més que fa quatre anys, quan la xifra era de 24.512 persones. Aquest increment de votants obre una mica més la incògnita sobre els resultats i, també, sobre l’abstencionisme que hi pot haver, tenint en compte que és un fenomen a l’alça en els darrers comicis.
La parròquia que més ha vist créixer el cens és Encamp, amb un 16,4%, passant de 3.374 a 3.928 entre els comicis del 2015 i aquest any. Quantitativament, però, és Andorra la Vella la que ha registrat un increment d’electors més elevat, 725, passant dels 7.372 que estaven cridats a les urnes a les eleccions del març del 2015 als 8.097 que ho estan en aquesta ocasió. Percentualment, l’increment a la capital és del 9,8%, un dels més baixos juntament amb el que es dona a Escaldes-Engordany, del 7,4%. En aquest sentit, la parròquia escaldenca passa de 5.028 electors a 5.401, 373 persones més en xifres absolutes. La resta de parròquies situen el seu creixement per sobre del 10%. Així, Canillo creix un 10,4% superant per primera vegada el miler d’electors (1.003); Ordino augmenta un 10,5% arribant als 1.753 front els 1.586 del 2015. Sant Julià de Lòria augmenta un 12,2%, sumant 441 electors als 3.588 que hi havia el 2015. I la Massana registra un increment del 15,4%, és a dir, 411 persones més, passant de 2.656 a 3.067.
En les generals del 2015 la participació es va situar en el 65,61%, quan quatre anys abans, amb 21.852 electors, havia estat del 74,09%, lleugerament per sota de la dada registrada el 2009, quan un 75,3% dels electors van acudir a les urnes. Per tant, aquesta davallada en la participació del 8,48% entre el 2011 i el 2015 va preocupar en el seu moment els polítics i és un dels factors contra el qual les diferents formacions que concorren a les eleccions de diumenge vinent volen lluitar. Per aquest motiu, han fet diferents crides a la participació i també han posat en relleu que el fet que hi hagi més llistes que en cap altra contesa electoral anterior pot tenir un factor positiu en aquest increment de la participació, ja que més persones poden tenir una opció política amb la qual identificar-se.
Vot per correu a l'alça
D’altra banda, aquests són els tercers comicis en què els ciutadans poden exercir el seu dret a vot per correu. Un total de 149 persones, 49 més que a les generals del 2015, ho han sol·licitat, confirmant d’aquesta manera la tendència a l’alça, ja que la xifra és també superior a la que es va registra per les comunals del 2015. Els que han demanat poder votar a distància viuen de manera majoritària a Espanya o França però també hi ha persones que resideixen a llocs molt més llunyans i que volen dir la seva en aquestes eleccions. Així, el Govern ha registrat aquest any peticions des de Madagascar, Panamà o el Canadà. Cal recordar que poden optar a aquesta modalitat les persones que resideixen permanentment fora d'Andorra o que s'hi troben treballant o estudiant temporalment. Aquest vot és enviat a la Batllia, on es consigna amb el judicial.
