L'eurodiputat, Alexander Sell: “L'Acord d'Associació beneficia massa a Andorra i massa poc a la UE"
Alexander Sell (Afd) justifica les seves esmenes al Parlament Europeu en nom dels contribuents europeus i alerta sobre una UE “massa intervencionista”
Andorra la VellaL'eurodiputat alemany del grup Alternativa per a Alemanya (Afd) al Parlament Europeu, Alexander Sell, ha ofert declaracions exclusives a ARA Andorra per explicar el motiu de les sis esmenes que ha presentat contra el text actual de l’Acord d’Associació entre Andorra i la Unió Europea.
Lluny de l’actitud hostil que se li ha atribuït des d’alguns mitjans, Sell insisteix que no està en contra d’Andorra, sinó a favor d’un control rigorós del cost-benefici dels acords que impulsa la Unió.
“Les meves reserves no reflecteixen cap oposició a Andorra. Al contrari, tinc un profund respecte per la seva rica història i una gran simpatia per la seva identitat única”, ha expressat Sell.
Un deure amb els contribuents alemanys
L'alemany assegura que la seva postura respon al mandat democràtic que té com a eurodiputat elegit per representar els interessos dels ciutadans europeus, i molt especialment, com recorda, dels contribuents alemanys, que aporten gairebé un 25% del pressupost de la UE.
“La meva visió de l’acord parteix d’una pregunta senzilla però fonamental: quin valor aporta a la Unió?”, explica.
“Qualsevol iniciativa que es vulgui presentar com a beneficiosa per als ciutadans de la UE ha de passar per una avaluació estricta de cost-benefici i demostrar clarament com serveix els interessos dels qui en paguen la factura”.
"Més favorable per Andorra que per la UE"
Segons Sell, l’Acord ofereix a Andorra una oportunitat de transformació econòmica i accés al mercat interior europeu, però els guanys per a la UE són, en la seva opinió, “difusos o limitats”. Considera que els avantatges estan “clarament inclinats a favor d’Andorra”, i no veu que hi hagi un retorn proporcional per als ciutadans europeus.
Aquesta crítica es recull en diverses de les seves esmenes (números 9, 13, 17, 21, 24 i 34), en què qüestiona o matisa alguns dels suposats beneficis del text proposat. Malgrat això, reconeix els avenços d’Andorra, especialment en matèria de convergència amb la normativa financera i compromís internacional, aspectes també valorats en altres esmenes com les presentades per la socialista Laura Ballarín.
Crítica al rol creixent de la Comissió Europea
Més enllà del cas andorrà, Sell aprofita per llançar un missatge més ampli sobre la dinàmica institucional de la UE, que considera massa centralitzadora i intervencionista.
“El que em preocupa més no és aquest acord concret, sinó la voluntat de la Comissió Europea d’estendre la seva influència reguladora a tots els àmbits, reclamant competències creixents a costa de la sobirania nacional i dels resultats tangibles per als ciutadans”.
Amb aquesta reflexió, l'eurodiputat d'Afd situa el debat en una clau ideològica més profunda: la de la crítica a la integració europea excessiva, que el seu grup diu defensar sistemàticament al Parlament.
En un moment polític clau
Les declaracions arriben en un moment delicat per a la tramitació de l’Acord, amb el Parlament Europeu treballant en la versió final del text i amb una forta pressió per evitar que el procés es converteixi en un acord mixt, que requeriria la ratificació de tots els parlaments nacionals.
Laura Ballarín, eurodiputada catalana del grup socialista, ha estat una de les defensores clau del caràcter no mixt de l’Acord, per tal de facilitar-ne una ratificació ràpida i només a través del Parlament i del Consell Europeu. Aquesta opció ha guanyat força després que Mònaco suspengués les seves negociacions.
Un debat obert sobre l’interès mutu
El Govern d’Andorra ha reconegut reiteradament que els beneficis de l’Acord són superiors per al Principat que per a la UE, una realitat que el mateix secretari d’Estat d’Afers Europeus, Landry Riba, ha verbalitzat diverses vegades. Per això, Sell diu que només ha volgut posar per escrit el que molts ja pensaven: que l’equilibri d’interessos pot ser qüestionable.
Tot i la crítica, Sell evita qualsevol to confrontacional amb el país i opta per un missatge final conciliador: “Espero que això ajudi a entendre millor la meva posició, i us agraeixo l’atenció i l’interès mostrat.”