Informe Europa: Així està l'Acord entre Andorra i la UE

Andorra la VellaL’Acord d’Associació entre Andorra, San Marino i la Unió Europea (UE) sembla avançar cap a la seva aprovació definitiva sense necessitat de ser ratificat pels parlaments dels Estats membres.

Aquesta és, a hores d’ara, la lectura predominant tant a Brussel·les com al Parlament Europeu, on el suport institucional i tècnic al text és cada cop més sòlid. El Consell de la Unió Europea, però, continua analitzant el contingut del tractat abans de pronunciar-se formalment.

Una qüestió fonamental sobre la qual pivotava el futur del text era si es tractaria d’un acord "mixt", cosa que hauria implicat una ratificació estatal múltiple per part dels 27 membres de la Unió.

Tot apunta, però, que la Comissió Europea considera el tractat com a competència exclusiva de la Unió, un criteri que comparteix el Parlament Europeu, segons fonts oficials consultades per aquest mitjà.

“Estem força segurs que no s’haurà de ratificar pels parlaments dels Estats Membres”, afirmen fonts parlamentàries a Brussel·les.

Aquest posicionament implicaria que el procediment de validació es limitaria a dues instàncies: el vot favorable del Consell (és a dir, els Estats membres reunits) i el consentiment del Parlament Europeu.

La eurodiputada socialista Laura Ballarín, ha confirmat a ARA Andorra que “l’Acord amb Andorra i San Marino probablement no requerirà la ratificació dels parlaments nacionals” i que “sí haurà de ser aprovat pel Parlament Europeu”.

Suport polític al Parlament Europeu

La reunió de la Comissió de Mercat Interior i Protecció del Consumidor del passat dijous ha tornat a posar l’acord al centre del debat europeu. En aquest fòrum, Laura Ballarín, eurodiputada del PSOE i encarregada de l’Opinió sobre l’acord dins d’aquesta comissió, ha defensat amb claredat la integració andorrana al mercat únic.

“Després de 10 anys, Andorra i San Marino aposten per Europa i ha de ser la UE qui aposti per ells. L’Acord permetrà la lliure circulació de persones, béns, serveis i capitals, amb una integritat total del mercat únic i una aplicació efectiva de les normes europees. La mida del país no condiciona les seves oportunitats”, ha afirmat Ballarín.

Per la seva banda, Nicolas von Lingen, cap de la unitat SG.F.3 de la Comissió Europea (responsable d’Andorra, San Marino, Mònaco i l’EEE), ha subratllat la dimensió geopolítica de l’acord, destacant el suport mostrat pels dos petits estats a Ucraïna i a l’ordre internacional europeu com una de les raons per culminar el procés.

Sobre si és mixt o no explica que espera que sigui el Parlament Europeu qui conclogui aquest acord, però que encara s'ha de debatre fins a quin punt les competències de l'Acord incideixen en la dels estats membres.

Retrets interns i opacitat diplomàtica

Malgrat aquest avanç institucional, a Andorra l’acord continua generant recels en determinats sectors polítics i socials. Concòrdia ha reiterat la seva voluntat de renegociar el text, una opció que ni França ni la Comissió Europea contemplen actualment, segons ha transcendit en cercles diplomàtics.

A més, fonts del Consell General han admès no haver estat informats prèviament d'aquesta reunió clau mantinguda a l'Elisi a finals de març entre representats del copríncep francès; el cap de Govern andorrà, Xavier Espot; i l’opositor a aquest Acord, Cerni Escalé.

Aquest escenari alimenta la percepció d’un procés liderat des de l’executiu amb poca transparència, un fet que podria pesar en el debat social i polític previ al referèndum. Diverses enquestes mostren, de fet, que el 'no' a l’acord podria imposar-se si el referèndum se celebrés avui, fet que obre interrogants sobre la comunicació institucional i la pedagogia feta fins ara.

Les declaracions recents a Andorra Televisió del cap de Govern, Xavier Espot, confirmen la voluntat de sotmetre l’Acord d’Associació a referèndum tan bon punt sigui aprovat pel Parlament Europeu.

“En aquell moment començarà el compte enrere per aconseguir la validació dels ciutadans”, va dir durant una entrevista a ATV, tot defensant que “no hi ha millor alternativa” per al futur del país.

Espot es va mostrar especialment contundent amb el debat sobre la naturalesa jurídica del text: “Si ha de ser ratificat per tots els parlaments no podem esperar 10 o 15 anys, això és inconcebible”.

Aquesta afirmació s’alinea amb el criteri predominant a Brussel·les, on tant la Comissió com el Parlament Europeu consideren que es tracta d’un acord de competència exclusiva de la UE, fet que evitaria la llarga espera d’una ratificació estatal múltiple.

Referèndum previ al 2027?

Tot i això, el cap de l’executiu va deixar clar que, fins i tot en el cas improbable que finalment s’hagués de considerar l’Acord com a “mixt”, el Govern treballaria per aplicar-ne provisionalment la gran majoria de disposicions.

“Sense donar una data, estic convençut que el referèndum serà en aquesta legislatura”, va assegurar, tot remarcant que s’han garantit “períodes transitoris llarguíssims que no es poden deixar perdre”. Espot va apel·lar a la responsabilitat i va advertir que “pensar que es pot fer una renegociació amb Brussel·les és simplement política ficció”.

Amb aquest posicionament, el cap de Govern traça un full de ruta clar: consolidar el suport intern a l’Acord i activar la seva implementació amb la legitimitat de les urnes.

Un acord històric en joc

El contingut de l’acord representa un pas històric per Andorra. Implicaria l’accés al mercat únic europeu amb condicions similars a les dels països de l’Espai Econòmic Europeu (Noruega, Islàndia i Liechtenstein), tot i que adaptat a les característiques del Principat. El text preveu obligacions en matèria de lliure circulació, normes tècniques, fiscalitat, serveis financers i drets dels consumidors, entre molts altres àmbits.

Amb la via institucional pràcticament resolta, el veritable repte serà ara demostrar la ciutadania andorrana l'impacte positiu de l’acord. Perquè, com recorda un alt funcionari europeu, “Europa vol Andorra dins, però ho ha de voler també Andorra”.

El secretari d’Estat per a les Relacions amb la Unió Europea, Landry Riba, va aprofitar la seva compareixença al Consell General la setmana passada per desmentir interpretacions errònies sobre l’Acord d’Associació, especialment pel que fa al reagrupament familiar dels ciutadans de la UE.

Va aclarir que aquest dret no serà automàtic, sinó condicionat a criteris concrets com tenir un contracte laboral vigent, ingressos suficients i la condició reconeguda de treballador. Riba va reivindicar el compromís d’Andorra amb els estàndards de la UE, però va deixar clar que no s’aplicaran els drets de forma indiscriminada i va qualificar de “falses” les afirmacions que parlen d’una transposició massiva de 6.000 lleis. També va reiterar que una renegociació de l’Acord és “aberrant i inviable”.