Andorra avançarà “substancialment” el ritme de negociació amb la UE a partir d’aquesta tardor

Andorra la VellaMalgrat la dificultat de planificar les fases del procés d'aproximació a la Unió Europea, sobretot després que l'esclat de la pandèmia hagi trastocat els terminis inicialment previstos, Andorra té previst avançar "substancialment" el ritme de negociació amb Europa a partir d'aquesta tardor. Així ho ha confirmat aquest dilluns el cap de Govern, Xavier Espot, durant la inauguració de la 37a edició de la Univeristat d'Estiu i Tardor, que enguany s'engloba sota el títol 'La Unió Europea: reptes i perspectives'. D'aquesta manera, Espot ha assegurat que un cop passat l'estiu s'abordaran "qüestions cabdals" com són la lliure circulació de persones, i per tant el control dels fluxos migratoris; la lliure prestació de serveis, i en un estadi final, la lliure circulació de capitals. Tot i aquest avenç, ha reconegut que "aquests darrers divuit mesos les negociacions no han estat aturades i hem fet avenços importants, encara que políticament siguin menys cridaners".

En les seves declaracions, el cap de Govern ha reiterat la importància d'explicar l'estat actual de les negociacions i també què significa per Andorra aquesta possible adhesió a la UE, ja que, de vegades, "hi ha una visió una mica diluïda dels mitjans internacionals, que tenen una aproximació a Europa diferent de la que podem tenir a Andorra". Sobre la jornada, ha destacat que a través de les ponències, especialment la d'aquest dilluns, es posa en relleu "l'estat de salut del nostre interlocutor i quins són els reptes que tenen plantejats". A més, la temàtica de la 37a edició ofereix a la població la possibilitat de conèixer com s'articula aquest "procés cabdal" que el Principat ha endegat, per la qual cosa, ha dit, "estic convençut que les aportacions seran de gran interès i convido a la població que s'hi sumi perquè, en algun moment, seran cridats a decidir si consideren adequat o no l'acord final". Amb tot, Espot ha sentenciat que l'aproximació a Europa "és l'única oportunitat que tenim de diversificar la nostra economia".

En la mateixa línia, el secretari d'Estat d'Afers Europeus, Landry Riba, ha incidit en què la negociació és quelcom que "cal anar recordant a la ciutadania constantment", especialment pel que fa a la raó de ser d'aquesta negociació. En aquest sentit, ha assegurat que a Andorra "no es percep un moviment de crítica" cap a la institució i, de fet, ha dit que "la ponència d'avui va sobre això, sobre que li faltaria a la UE per ser més atractiva cap als ciutadans". Riba ha manifestat que al llarg dels darrers anys s'ha obert un debat sobre el futur d'Europa "i veurem que en surt", ja que, precisament, "s'està demanant a la ciutadania que digui quina Europa voldria". Serà quan es clogui aquest procés, per tant, quan "s'haurà de veure si hi ha una nova reinterpretació del que és el projecte europeu".

Al seu torn, la ministra d'Educació i Ensenyament Superior, Ester Vilarrubla, ha celebrat que la Universitat d'Estiu i de Tardor s'hagi pogut reprendre aquest 2021 després de l'aturada a causa de la pandèmia. De fet, aquesta pausa "ha permès repensar aquest format", que enguany s'ha definit d'una manera més espaiada en el temps i en format presencial i virtual. Sobre la temàtica escollida, ja repetida en anteriors ocasions, ha manifestat la importància de veure com Andorra "encaixa en aquesta Europa" actual gràcies a la perspectiva dels conferenciats. Així mateix, ha indicat que formar part d'Europa en un futur afavoriria a deixar enrere determinats problemes de mobilitat entre estudiants, ja que actualment "no podem entrar en alguns programes europeus i això també seria un guany que tindríem amb aquest acord d'associació".

Tenint en compte aquest programa d'intervencions espaiat en el temps prèviament esmentat, aquest dilluns només ha tingut lloc la conferència 'L'estat de la Unió Europea: crisi i reforma' a càrrec del director del Barcelona Centre for International Affairs, Pol Morillas. Durant la intervenció, el ponent ha exposat les diferents crisis que ha sofert el projecte europeu i ha proposat les tres línies principals que, a parer seu, cal reforçar. La primera és garantir una Europa més democràtica que consolidi la seva aproximació als ciutadans i sigui rellevant a ulls de la ciutadania europea; la segona fa referència a una Europa més efectiva que sigui capaç de prendre decisions de manera més eficient a l'alçada del que es demana en tots els àmbits d'actuació i, finalment, una Europa amb més capacitat de ser potència exterior, que parli el llenguatge del poder i pugui interlocutar "de tu a tu" amb altres poders internacionals.

Davant de les crítiques adreçades el projecte europeu, Morillas ha explicat que és sa que es qüestioni perquè "vol dir que la ciutadania sap que la UE importa i sap que ha de funcionar de manera legítima i democràtica". Per tant, ha conclòs, "és cert que una part de la població d'Andorra es pot preguntar si és el millor moment per associar-se, però cal no oblidar quina és l'alternativa: un acord com l'existent que no permet l'accés a un mercat únic que continua sent un gran atractiu".