Política 26/11/2020

Aprovada per llei la pròrroga d'un any dels contractes del lloguer i la congelació dels preus

La majoria del Consell General també dona llum verda a l'augment del 3,5% de pensions i salaris baixos

Ana
6 min
Els ministres d'Afers Socials, Habitatge i Joventut i Finances, Víctor Filloy i Eric Jover, conversen amb el cap de Govern, Xavier Espot. / MF

Andorra la VellaEl debat per a l'aprovació de la llei de mesures urgents en matèria d'arrendament de finques urbanes i de millora del poder adquisitiu ha tornat a posar sobre la taula les diferents visions sobre com han de ser les polítiques sobre l'habitatge. Així, des del grup parlamentari socialdemòcrata es considera que el Govern ha de tenir un paper més actiu i s'han d'impulsar mesures estructurals per poder solventar de manera real els problemes de l'habitatge. A l'altra banda, des de Terceravia+Unió Laurediana+Independents, es considera que el Govern és massa intervencionista i que això està tenint conseqüències negatives sobre l'oferta d'habitatge. Al seu torn, des de la majoria es defensa que es té "un full de ruta clar" i que s'està actuant tant per atendre les necessitats urgents com per assentar les bases a unes polítiques més sòlides, a través de l'Institut Nacional de l'Habitatge. La llei ha estat finalment aprovada amb els vots en contra de Terceravia i amb diferents posicionaments sobre l'articulat del PS, que ha donat suport a alguns articles d'aquesta. Amb l'aprovació, a partir de l'1 de gener els contractes quedaran prorrogats per un any i només podran ser incrementats amb l'IPC i les pensions i els salaris més baixos es veuran augmentats en un 3,5%.

Des del PS s'havia presentat un total de sis reserves d'esmena que han estat rebutjades i que incidien en la creació d'un registre dels habitatges de lloguer i en el rebuig a la rebaixa de la cessió en sòl urbà consolidat al 0% i també que es facin més flexibles les condicions per aconseguir la cèdula d'habitabilitat. Des del grup parlamentari socialdemòcrata els consellers Roger Padreny i Carles Sánchez han manifestat que portaven aquestes mesures al ple després que el treball en comissió hagi suposat que algunes de les seves demandes hagin estat considerades i apel·laven als consellers generals a canviar d'opinió sobre aquests altres punts. Malgrat això, les esmenes han estat rebutjades. Des del Govern el ministre d'Afers Socials, Habitatge i Joventut, Víctor Filloy, ha retret al PS que es tractés de propostes "precipitades i poc reflexionades" i ha defensat, d'una banda, que amb la creació de l'institut de l'habitatge ja s'impulsa una base de dades que es derivaran de la gestió dels contractes que han de fer els comuns i ha defensat, també, que s'està treballant en uns indicadors que han de servir per impulsar polítiques en matèria d'habitatge. D'altra banda, ha exposat que la potestat dels comuns de rebaixar la cessió al 0% i una major flexibilització quant a les condicions d'habitabilitat el que fa és posar més oferta al mercat. En aquest sentit, ha defensat que la mesura que ja es va impulsar el 2019 ha aconseguit que 174 habitatges hagin arribat al mercat. Padreny ha respost que no es pot esperar que estigui en vigor la llei de l'institut per poder posar en marxa "polítiques efectives" i ha manifestat que tenir un registre com el que ells defensen permetria que ja a partir de l'1 de gener es pogués disposar de dades necessàries per tirar endavant "polítiques públiques d'habitatge efectives i eficaces". Al seu torn, Sánchez ha argumentat que "l'habitatge no és una mercaderia qualsevol" i que no es pot pretendre "augmentar l'oferta a qualsevol preu". I ha destacat que la política "pobra" de rebaixa dels estàndards d'habitabilitat ha donat fins ara com a resultat els 174 habitatges esmentats pel ministre que "tampoc" no se sap si han acabat al lloguer i pel que fa a la cessió, creu que s'està desvirtuant l'objectiu amb el qual es va impulsar la llei.

En la defensa de la llei, Filloy ha posat en relleu que el Govern treballa en matèria d'habitatge en cinc eixos: dades, polítiques transversals, rehabilitació, promoció de l'habitatge i control administratiu. Pel que fa al primer, ha destacat que a banda del recull que es derivarà de la llei de l'institut nacional s'estan definint també els indicadors necessaris; quant a les polítiques transversals ha esmentat la flexibilització de les ajudes a l'habitatge; pel que fa a la promoció d'obra nova, ha esmentat la rebaixa de la cessió i en l'apartat de la rehabilitació ha recordat que la bonificació del Renova per la rehabilitació d'habitatges destinats al lloguer passa del 10 al 15%. Ha defensat, a més que a través de la llei es millora la capacitat adquisitiva de les persones amb pensions i salaris més baixos. "Es tracta d'un projecte de llei amb una visió global i que dona resposta immediata" a les tensions del mercat, ha dit. Des de la majoria, s'han reforçat els arguments del ministre i en aquest sentit, el conseller de Ciutadans Compromesos Raul Ferré ha etzibat al PS que "no tenen el monopoli" de la preocupació sobre l'habitatge sinó que és una qüestió que neguiteja tots els grups i ha defensat que la llei aporta solucions "ràpides, eficaces i reals". En el mateix sentit, el president suplent del grup parlamentari liberal, Marc Magallon, ha defensat que s'afavorirà que hi hagi més habitatge de lloguer de manera ràpida. I la presidenta suplent del grup parlamentari demòcrata, Mònica Bonell, ha argumentat que la llei afronta la problemàtica conjuntural de l'habitatge i dota de "més capacitat adquisitiva" aquells que tenen les pensions i els salaris més baixos; a més, ha destacat que aquesta llei s'impulsa sense deixar de banda la de creació de l'institut de l'habitatge.

Des del PS, Padreny ha lamentat que l'habitatge estigui sent objecte des de fa anys de "solucions urgents". "Considerem que les urgències no es resolen amb mesures urgents, sinó que calen mesures estructurals", ha manifestat afegint que esperaven "més" del nou titular de la cartera així, ha lamentat que des del Govern s'advoqui per "deixar-ho tot al mercat" i no arreglar "l'arrel del problema". En la mateixa línia, el president suplent de Terceravia+UL+Independents, Joan Carles Camp, ha lamentat que faci "deu anys que es va a palpentes" i que les mesures "massa intervencionistes" del Govern estiguin generant "poca seguretat jurídica" i uns costos que fan que no hi hagi més oferta d'habitatge al mercat. Pel que fa a les pensions, ha tornat a demanar que hi hagi explicacions per part del Govern de quin és l'impacte dels "compromisos contrets" sobre el sistema de pensions. Ha manifestat que les mesures urgents haurien de ser per resoldre qüestions urgents però que l'habitatge, els salaris i les pensions "no es poden improvisar".

"Terceravia diu que intervenim massa i el PS que intervenim poc, em tranquil·litza perquè vol dir que anem en la bona línia", ha bromejat Filloy en resposta a les intervencions de Camp i de Padreny. Fins aquest punt el debat havia transcorregut amb algun retret mutu i fins i tot algun esment al comú d'Escaldes Engordany. Llavors ha intervingut el cap de Govern, Xavier Espot, i el president del grup parlamentari socialdemòcrata, Pere López, i s'ha apujat el to. Espot ha lamentat que la proposta de Terceravia sigui la "liberalització" i que els propietaris puguin fer el que vulguin a partir de l'1 de gener i ha titllat de "lleugeresa" certes argumentacions de Camp, com per exemple, en referir-se a l'impacte de la llei d'intercanvi d'informació. Camp li ha respost que no parlen amb cap lleugeresa i que fins i tot van acceptar la mesura de prorrogar els lloguers com a excepcional per la crisi sanitària. Al seu torn, López ha retret a Espot que els acusés de dogmatisme i ha manifestat que si hi ha hagut "un fracàs en la política demòcrata ha estat la de l'habitatge". Novament els retrets, fins i tot en política comunal, han tornat a estar sobre la taula amb al·lusions a les cònsols d'Andorra la Vella i d'Escaldes-Engordany.

stats