Disminueix l'assetjament escolar tot i que pugen les denúncies

L’app creada pel Govern i Andorra Telecom ha rebut un total de 173 entrades, de les quals el 4,6% han estat incidents greus 

Més de 7.000 alumnes dels tres sistemes educatius que conviuen al Principat han estat enquestats de manera anònima per confeccionar l'enquesta de convivència escolar. La ministra d'Educació, Ester Vilarrubla, ha estat qui ha informat aquest dijous que "disminueix l'assetjament escolar tot i que pugen les denúncies". Per la seva banda, la directora del departament d'Inspecció i Qualitat Educativa, Marie Pagés, ha indicat que "amb els nous canals que disposem, els afectats no tenen tanta por a denunciar". El director del CRES, Joan Micó, ha estat l'encarregat de presentar les dades.

La responsable de la cartera d'Educació, ha fet una explicació extensa dels primers resultats copsats sobre el pla de prevenció de l'assetjament escolar. En aquest sentit, Vilarrubla ha indicat que "si no s'informa no significa que no hi hagi d'assetjaments, però no val relaxar-se per aconseguir que no n'hi hagi cap". Vilarrubla ha donat pas a Marie Pagès, que ha analitzat, en global, tota la problemàtica amb l'assetjament escolar i ha afirmat que "cal reforçar la convivència entre els escolars i donar eines als alumnes perquè resolguin els problemes mitjançant la mediació". Pagès ha afegit que "cal seguir amb la sensibilització i donar informació per així aconseguir reduir els casos d'assetjament". La mateixa Marie Pagès ha indicat que "tot i que la comparació entre el 2012 i el 2019, el nombre denúncies ha pujat, però copsem que han disminuït els casos". En el curs escolar 2012-2013 hi havia comptabilitats un total de dos assetjaments. Per contra, en el curs escolar 2018-2019 s'han comptabilitzat dotze. Pagès ho ha explicat amb l'argument que "tot i haver-hi més casos, aquest increment es produeix perquè els canals per denunciar-ho han augmentat i actualment hi ha molta més garantia d'anonimat per poder-ho fer".

El mateix Govern ha informat que hi ha diferents tipologies d'assetjament: verbal, exclusió social, físic i per ciberassetjament. Les dades estan registrades des del curs escolar 2016-17 i indiquen, segons Pagès, que "dels catorze casos del 2016-17, cinc eren per assetjament verbal i exclusió social, cinc per assetjament físic i verbal i quatre per ciberassetjament". D'aquests catorze casos, Marie Pagés ha indicat que "tres s'han produït a la primera ensenyança i onze a la segona ensenyança". L'evolució d'aquestes dades pel que fa al curs escolar 2017-18 va significar que "els casos s'han mantingut igual, tot i que la tipologia de l'assetjament s'ha ampliat", segon indica Pagés. D'aquesta manera, dels catorze casos del curs escolar 2017-18, quatre varen ser per assetjament verbal, tres per assetjament verbal i físic, dos per assetjament físic, dos per assetjament verbal i físic i tres per ciberassetjament, produint-se igual que va succeir en el curs escolar anterior, tres casos a la primera ensenyança i onze a segona ensenyança. Pel curs 2018-19, que ha estat el darrer on s'ha pogut fer l'estudi, el nombre d'assetjaments va ser de dotze, produint-se sis per assetjament verbal, tres per assetjament verbal i per exclusió, un per assetjament verbal i físic i dos per ciberassetjament, produint-se tots a la segona ensenyança.

La directora del departament d'Inspecció i Qualitat Educativa ha explicat que "per gènere, cal dir que les noies han denunciat més assetjaments que els nois". Pagés ha donat dades més concretes: "Durant el curs escolar 2016-17, varen haver-hi quatre denúncies de nois i deu de noies, els mateixos casos que en el curs del 2017-18. Però en el curs 2018-19, els casos s'han reduït en passar a dues denúncies de nois i deu de noies".

Des del Govern i més concretament des del ministeri d'Educació s'estan portant a terme tant accions de difusió com formatives tants als estudiants de primera com de segona ensenyança. En aquest sentit, Marie Pagés també ha indicat que "treballem de manera transversal amb el ministeri d'Afers Socials, l' Institut d'Estudis Andorrans i el Servei de la Policia". La mateixa Pagés ha explicat que "tenim un pla específic de formació pels alumnes sobre mediació".

El ministeri d'Educació, conjuntament amb Andorra Telecom, ha engegat una aplicació per mòbil amb el nom de ' B-resol' amb l'objectiu de donar eines als estudiants per poder denunciar situacions d'assetjaments. Actualment, segons Pagés, "hi ha sis escoles que utilitzen aquest sistema i un total de dos mil alumnes". L'objectiu d'aquest canal, a part de denunciar, segons Marie Pagés, és "fomentar el diàleg i la mediació, com a eina de resolució de conflictes". La mateixa Marie Pagés ha donat les d'ús d'aquesta aplicació, i ha afirmat que "hi ha hagut un total de 173 clics, dels quals el 19% han estat entrades no vàlides procedents de proves, el 9,3% han estat 'fakes', el 41% es remeten a temes de convivència, 26% incidents menors i un 4,6% incidents greus".

Abans de finalitzar la compareixença, Joan Micó ha presentat públicament totes les dades de l'enquesta, però ha estat la ministra Vilarrubla que ha volgut resumir tota l'explicació dient que "tenim la percepció que l'assetjament ha disminuït, però no per això hem d'estar contents, ja que el que volem és que no hi hagi cap". En aquest sentit, la cap de la cartera d'Educació ha incidit en què "seguirem treballant fort i estarem atents a qualsevol afer d'aquest tipus, perquè voldria catalogar a Andorra com un país sense assetjament".