Si soc candidat i no tinc Twitter o 'Insta' no existeixo

Les xarxes socials s'han convertit en el gran escenari electoral paral·lel i les candidatures ho saben: els darrers mesos han proliferat nous perfils i l'activitat als ja creats

Situem-nos a l'escenari de l'estiu del 2018 i fem un cop d'ull als perfils de xarxes socials (Twitter, Instagram i Facebook) dels candidats i partits polítics que es presenten a les properes eleccions generals del 7 d'abril. Activitat correcta, on sobretot proliferen fotos i comentaris sobre moments de la vida dels polítics i on els partits retuitegen temes candents i d'actualitat política. És sobretot en sessions del Consell General i en rodes de premsa quan creix l'activitat, però d'una manera moderada.

Canviem d'escenari, març del 2019. Poc més de mig any de diferència, però el gran ítem diferencial d'unes eleccions generals a la vista. Aspecte que ho canvia tot. Apareix un nou perfil, un darrere l'altre, de persones que molt probablement mai havien visitat Twitter, i que de cop et planten missatges carregats d'emoticones, etiquetes i vídeos. O persones amb perfils morts des de fa quatre anys (que curiós, just van deixar de piular quan van acabar les eleccions comunals), que de cop ressusciten i escriuen com si s'hagués d'acabar el món. O polítics que passen de parlar de la seva vida a retuitejar sense parar qualsevol cosa relacionada amb el partit on estan afiliats. I així, una llarga llista d'exemples...

Ells en són conscients, no calen assessors que els diguin que, si no estàs a les xarxes, no ets ningú. Alguns s'ho han pres al peu de la lletra, i fins i tot s'han excedit. D'altres han estat coherents amb la seva línia de publicacions. I, finalment, n'hi ha que encara no saben de què va la pel·lícula. Fem un repàs per a tots ells.

Xavier Espot

Per establir un ordre, comencem pel candidat del partit amb més consellers, tot i que és també el més atípic a nivell de xarxes socials. Desconeixem el motiu, però Xavier Espot, a diferència dels seus principals contrincants, no té compte a Twitter. Sí que en té a Facebook, on és força actiu i fins i tot, com a ministre el feia servir com a canal per respondre a polèmiques o crítiques. On sí que s'ha sumat al carro del 'si no tinc compte no existeixo' és amb Instagram. El va crear, és veritat, fa uns mesos, el juny del 2018, però darrerament ha intensificat la seva presència, i sobretot amb publicacions de caire electoralista. 

S'ha de dir que Espot, amb els seus 1.636 seguidors (tot i tenir el seu compte, té menys d'un any), és el candidat amb més suport a aquesta xarxa social.

Pere López

La presència del candidat socialdemòcrata a les xarxes socials és constant, però d'una manera impersonal. Es dedica a retuitejar sense miraments pràcticament tota l'activitat del compte de Twitter del Partit Socialdemòcrata, així com les notícies de mitjans de comunicació que són favorables als interessos del seu partit. Cal remuntar-se al 31 de desembre per trobar una publicació seva, on desitja una bona entrada d'any als seus seguidors. I després d'aquesta publicació, s'ha de retrocedir fins a una publicació feta a l'estiu.

Al Facebook sí que és més actiu pel que fa a comentaris propis, tot i que en pràcticament la totalitat se centra en temes d'actualitat política i en actes on assisteix com a candidat socialdemòcrata. Finalment, a Instagram, on té 1.070 seguidors, manté el compte en mode de privacitat, tot i que només ha fet 28 'posts', pel que s'entén que té una activitat minsa.

Jordi Gallardo

El candidat de Liberals d'Andorra és el que més posat està en tema xarxes socials. Al Twitter té tuit fixat, emoticones, vídeos, 'hashtags', reivindicacions polítiques i entremig, per suavitzar, publicacions sobre la seva vida i el que fa durant el seu temps d'oci. Fins i tot compta amb pàgina web pròpia ( www.jordigallardo.com) i pàgina política a Facebook. Tot minuciosament controlat: costa trobar una foto on surti malament, ni tan sols despentinat.

A Instagram, on té 493 seguidors, hi combina publicacions com a candidat i publicacions més socials.

Josep Pintat

El candidat de terceravia és el clar exemple de com es pot passar de 0 a 100 en pocs dies quan s'ensumen uns comicis electorals. Pintat no tenia cap presència a la xarxa fins que, aquest mes de gener, va crear un perfil a Twitter i un a Instagram. I des de llavors no ha parat de piular, amb un coneixement sobtat i que fa pensar que té algú per darrere que l'assessora. Fins a una desena de tuits per dia, i amb una predilecció especial per posar-hi molts i molts 'hashtags'.

A Instagram també es va crear un compte, però de moment no hi ha fet cap publicació. Al seu perfil indica que té pàgina web pròpia (www.joseppintat.com), però quan hi cliques, et redirigeix al portal web de terceravia.

Josep Roig

Un altre clar exemple del 'virus' que els agafa als polítics quan arriben eleccions. Josep Roig té un compte a Twitter que havia deixat d'utilitzar el 28 de juny del 2015 i on se centrava en informar sobre la seva activitat esportiva (curses a Osca, participació a la Ronda dels Cims, etc.). De cop, el 30 de gener el compte va retornar a la vida amb un retuit d'una notícia d'un mitjà del país sobre un acte de Progressistes-SDP. A partir de llavors, retuits, comentaris, notícies... un no parar.

Pel que fa a Facebook i Instagram, no hi té presència.

Eusebi Nomen

Al número 1 de la llista d'Andorra Sobirana sembla que Twitter li va deixar un mal gust de boca a les darreres eleccions generals en què va participar. La seva darrera piulada és del març del 2011, poc abans dels comicis de l'abril. Per a aquest 7A sembla que no se li ha despertat el cuquet de tornar a l'activitat. Tampoc s'ha atrevit amb Instagram.

A Facebook sí que és més constant en les seves publicacions, tot i que sobretot per penjar els articles d'opinió que publica als mitjans de comunicació del país. I algun vídeo d'entrevistes que li han fet recentment periodistes forans.

Alfons Clavera

Clavera es resisteix a caure a l'escenari electoralista paral·lel que es desenvolupa a les xarxes socials. No hi ha manera que participi ni a Facebook, ni a Twitter ni a Instagram. A Twitter té un compte que va crear el 2011 per dir "És la primera vegada que escric a Twitter", i que un any després va tornar a fer servir per dir "Hola". No li deuria convèncer perquè ja no l'ha fet servir més. 

A Facebook també té perfil, però amb pràcticament activitat nul·la des del 2016. A Instagram, encara no s'hi ha posat. Un romàntic de les clàssiques campanyes electorals o no té ningú que l'ajudi a posar-se amb les xarxes?

Aclaparadora presència dels partits

I els partits? Aquí sí que ningú se n'escapa. Qui segueix algun perfil de les formacions polítiques, pot patir sobresaturació d'informació electoral. Els community manager treuen fum publicant i publicant nombrosa informació cada dia, que evidentment s'ha intensificat un cop ha donat el tret de sortida la campanya electoral. Per tots els canals de xarxa possible, i amb el màxim de formats (vídeos inclosos, com el canal de Youtube que s'ha fet Andorra Sobirana). I fins i tot pagant publicacions perquè arribin a més electors, com és el cas Liberals d'Andorra, terceravia, Demòcrates pre Andorra o d'Acord.

En un intent de ser originals, destaca el perfil de Twitter de Progressistes-SDP, que van iniciar un 'challenge' (amb poca fortuna, almenys de moment), en què un candidat d'una parròquia desafiava un altre a què pengés un vídeo des de la seva. I pel que fa a les noves formacions, Andorra Sobirana va crear Twitter al gener, i terceravia al febrer. Units pel Progrés no en té.

A Facebook, nombrosa presència, mentre que a Instagram activitat dispar: tots han creat un perfil i, amb més o menys freqüència, utilitzen un canal que sobretot serveix per arribar a un votant més jove. Si cala o no, ja és una altra cosa.