Té alguna mania o ritual abans de comparèixer en un acte públic?

Naudi: No sóc de rituals, només d'anar mínimament arreglat.

López: No especialment. L'únic que no m'agrada és portar les intervencions escrites. Em faig quatre apunts però no tinc cap mania particular.

Pintat: M'agrada tenir els temes més o menys controlats, documentats, estructurats. Em dóna molta més seguretat.

Martí: No, hi ha dies que estic millor que d'altres, com qualsevol persona, però en tot cas sempre hi vaig convençut de fer el millor per a Andorra.

Es prepara vostè mateix els discursos?

N: Alguns sí, i d’altres em faig assessorar.

L: Sí, normalment sí, però no ho redacto. Em preparo la idea o els trets bàsics que vull comunicar i a partir d'aquí deixo que surti.

P: Tinc col·laboradors que m'assessoren, però m'agrada centrar-me en tot el que són els eixos del que vull desenvolupar i com vull explicar-ho, si no, no m'hi sento còmode. Una altra cosa pot ser el redactat de forma diferent, però els discursos me'ls preparo jo mateix.

M: De vegades me'ls preparen i a vegades sóc disciplinat i els vaig llegint i els vaig interpretant, i a vegades em fan discursos i els canvio del tot. Depèn. No vull dir que canviï el sentit del que m'han escrit. Aquests dos últims anys, de tot se n'aprèn i em sento molt més segur de mi mateix, perquè veig que el més difícil ha passat.

Quin és el millor i el pitjor moment mediàtic que ha viscut?

N: Algun acte públic quan havia estat fa anys en alguna candidatura que ens vam presentar a les comunals. Feia respecte, evidentment, no?

L: El millor és quan vàrem guanyar les eleccions a l'abril del 2009, i el pitjor va ser l'accident del túnel de les dos Valires.

P: La primera vegada quan vaig començar l'any 2004, no va ser el pitjor moment, però sempre hi ha la intranquil·litat i amb el temps vas agafant experiència i 'soltura'. Tothom té el caràcter que té i la seva forma de ser.

M: Els millors no els recordo i els pitjors fan part de la feina. Hi ha hagut moments que no m'han aplaudit i no m'han dit "que intel·ligent que ets, Toni". Tot i això fa part de prendre decisions, i qui no ho vulgui assumir que no vagi a fer de cap de Govern.

De quantes formacions polítiques ha format part al llarg de la seva vida?

N: Vaig començar amb Nova Democràcia cap el 1993, després al Partit Socialdemòcrata i ara a Socialdemocràcia i Progrés, sempre en la mateixa línia.

L: Només del Partit Socialdemòcrata.

P: Jo sempre he estat a Unió Laurediana i Partit Liberal. I essencialment per aquest ordre.

M: A Andorra els partits polítics no és una cosa que estigui consolidada des de fa 150 anys. Vaig ser dels primers que van aposar pel PLA, després me'n vaig distanciar i vaig passar pel Comú, i posteriorment vam crear amb altres companys Demòcrates per Andorra. El que puc dir és que sempre que he deixat un partit, l'he deixat sense estridències.

S'ha plantejat deixar la política? S'ha fixat algun límit?

N: No tota la vida hi has de ser. De moment, mentre jo cregui que puc aportar un granet de sorra continuaré fent política més directa o més indirectament. Tampoc em plantejo què faré el dia de demà.

L: Algun cop m'ho he plantejat, i el que tinc clar és que ja porto algunes etapes polítiques i que això no durarà molt. Aquest salt qualitatiu que he fet aquesta vegada segurament és l'etapa definitiva. Tant de bo amb responsabilitats al Govern, però més enllà d'aquesta etapa que pot durar 4 anys, 8 o 12, no continuaré més en política. He estat en política comunal i no tinc intenció d'eternitzar-me, crec que he fet un salt endavant que ja veurem quins resultats em dóna. Els vaig comentar als meus companys que si després de dos legislatures el PS no governava, jo no em tornaria a presentar un tercer cop.

P: Ja l'havia deixat i penso que és saludable, que un cop has fet un mandat de 8 anys retirar-se està bé. Tot just hi torno ara, i ja veurem com van els resultats. Si no entro ni al Consell doncs ja s'haurà acabat. En funció d'on entri tindré més feina o menys. El més segur és que el proper mandat seré al Consell o on em portin les urnes i d'aquí endavant hi seré. L'important és la salut, que acompanyi.

M: Al final d'aquests quatre anys no em tornaré a presentar, perquè ja en portaré 26. En política un s'ha de saber retirar. I a més, per convenciment personal: igual que hi ha ministres molt talentosos que tenen menys anys que jo, encara hi ha més gent que tenen menys anys que els ministres i que estan molt preparats, i això és una garantia. Després de les eleccions haurem de mirar com fem arribar sang nova, encara més, a l'executiva de DA.

Fa les tasques de la llar?

N: En faig alguna, menys de les que hauria de fer. Parar taula, fer algun platet, quan toca, tasques mínimes. No em desagrada el dia que hi ha temps, però també sóc una mica desastre.

L: Estic separat i tinc les meves filles en custòdia compartida, així que les he de fer.

P: Tinc als meus fills que estan estudiant, tinc a la meva senyora que es dedica a les seves labors i tot el que havia recuperat aquests 4 anys deixant la política, ara no ho  puc fer. No puc compartir tantes estones amb ells, tot i que sempre he dedicat molta atenció a la meva família, perquè és un valor important en què s'ha d'invertir. Sempre m'han aconsellat que perquè la família i els fills vagin endavant el que cal invertir no sóc diners, sinó temps amb ells.

M: La veritat és que ajudo molt poc i que he d'ajudar més. Ja ho hauria de fer fent política, però d'aquí a quatre anys quan deixi de fer política no tindré cap excusa per no fer-ho.

En política es fan més amics o més enemics?

N: Es fan més enemics, tot i que es fan amics. No vas a fer política per fer amics.

L: Jo crec que es fan les dues coses. En política he fet molts bons amics, avui en dia els millors que tinc, però malauradament també alguna enemistat forta. Valoro més tota la gent amb la que he entrat en contacte i que si no hagués estat en política no els hagués conegut, que no les enemistats.

P: En la política no es fan ni amics ni enemics. Se serveix al ciutadà de la millor manera que es pot i s'han de prendre decisions i no a tothom li agraden.

M: Al final queden els que són amics. En política passa que com més amunt estàs, més amics tens. Però al final, els amics són els amics, no perquè facis política o no.

Què és més difícil: saber comunicar bé o esquivar les preguntes incòmodes?

N: És més difícil comunicar bé. De vegades explicar el missatge no és evident, de vegades costa fer-se entendre. Esquivar una pregunta és difícil, però sempre pots contestar una cosa que no té res a veure. El problema és sí t’insisteixen.

L: Comunicar bé.

P: Aquesta feina no és esquivar els mitjans ni les preguntes complicades, és aportar respostes al país i a la ciutadania.

M: Les dues coses. Quan hi ha una pregunta incòmoda, sobretot si no tens clara la contesta, és millor esquivar-la.

Quant de temps ha dedicat a la seva vida professional? 

N: Ja porto 30 anys a la vida professional. Una època, a la fase final, portava les dues coses, que és difícil. No l’he aturat de cop, sí que ho vaig fer quan vaig estar al Ministeri per qüestions d’incompatibilitat i de temps. Però de moment, deixes de fer una sèrie de coses, la tasca queda molt minvada, però no descarto dedicar-m’hi més a ple temps més endavant, d’aquí a uns anys. Tens coses en curs que s’han d’anar fent però vas delegant una mica. 

L: Sóc auditor i he treballat vuit anys com a auditor i sis en càrrecs públics vinculats a l'administració pública. Porto més anys en el camp professional que en el camp de la política.

P: Sóc llicenciat en ciències econòmiques i empresarials i la meva activitat és diversa, en el món de l'empresa i el sector financer, diversificat. Tinc 54 anys, des que vaig acabar els meus estudis als 27 anys estic al món professional, a part dels lapses que he fet per estar en el món polític.

M: Vaig ser arquitecte als 24 anys i al cap de 5 o 6 anys ja vaig començar en política. La veritat és que continuava al meu despatx d'arquitectura i a la política sempre amb intensitat, però no amb plena dedicació. No és una qüestió de plena dedicació, ni de fer més hores que ningú, però quan un fa política no es pot voler fer les 40 hores setmanals.

En què s’assemblen la seva professió i la política?

N: (arquitecte) Són visions de futur, has d’imaginar una mica el futur i com duràs a terme aquest projecte, i per tant tenen una similitud. Tens idees, com voldries que es fessin les coses i com ho arribes a materialitzar finalment, que és un procés llarg.

L: Sempre he treballat en àmbits molt vinculats a les finances, vaig ser director de Finances al Comú d'Andorra la Vella i ministre d'Economia i Finances, per tant la vinculació ha estat sempre molt estreta. En aquesta nova etapa intento tenir menys vinculació amb les finances i tenir una visió més global de l'acció política i no tant economicista.

P: Jo estic al món de l'empresa, al món dels negocis. Les decisions que s'estan prenent a nivell polític tenen un impacte en l'economia i el món de l'empresa i per tant generen molta inquietud.

M: Hi ha una relació des del punt de vista constructiu. Ara estem posant els fonaments d'una gran edificació. No la dinamitem. Poc a poc, tot necessita el seu procés i ara estem reforçant els seus fonaments per fer que la casa andorrana torni a resistir. Però no perquè resisteixi durant 5 o 6 anys, sinó que resisteixi més perquè té uns grans fonaments i els hem reforçat amb l'obertura econòmica.