Política 31/12/2017

La carta als Reis de Mateu per al Consell General

El codi de conducta dels consellers planteja sancions per als que anteposin els seus interessos privats a la tasca pública i per als qui acceptin regals, i regula com ha de ser la relació amb els mitjans de comunicació, entre d'altres aspectes

C. G.
5 min
El síndic i la subsíndica, el dia de la presentació de la proposta per reformar el reglament del Consell General. / C.G.

Andorra la VellaEl reglament del Consell General té 24 anys i no s'ha tocat mai. Ho recordava el propi síndic Vicenç Mateu fa unes setmanes, justament el dia que anunciava que estava impulsant-ne una modificació. Aquesta s'ha plantejat des de tres perspectives: incorporar les suplències afegides al llarg d'aquests anys, endreçar-lo i acabar amb aquelles frases que generaven confusió i, finalment i el més important, posar sobre paper diversos temes polèmics que han sorgit al llarg de les legislatures, pels quals el reglament no tenia resposta. Entre aquests, la necessitat de regular les incompatibilitats entre els interessos privats i els públics. I també l'obligació de declarar la situació laboral i econòmica només adquirir la plena condició de conseller, perquè quedi clar en quin moment del debat parlamentari s'han d'apartar de la seva tasca política per tal de no poder ser acusats, per exemple, de prevaricació.

El síndic vol estalviar-se que es tornin a viure casos com el de l'exconsellera general demòcrata, Meritxell Mateu, la qual es va veure vinculada en un afer jurídic sobre BPA quan precisament el Consell General estava tractant la polèmica.

Aquest només és un dels punts que Mateu pretén modificar de l'actual reglament. Per dur a terme el seu objectiu, ha elaborat un esborrany, acompanyat d'un nou codi de conducta dels consellers, el qual ha enviat a tots els grups parlamentaris. Així no es comença "a treballar des de zero", plantejava. És la seva carta als Reis d'aquest 2018. I és que la intenció (o el seu desig, ja que el propi síndic va reconèixer que serà difícil donar celeritat a aquestes modificacions), és poder veure com s'aprova el nou reglament abans d'acabar la legislatura. Ell mateix seria el president d'una comissió, en cas que se n'hagués de crear una perquè no hi ha hagut consens parlamentari per fer-ho passar al ple sense esmenes.

L'ARA Andorra ha tingut accés tant a la proposta de modificació del reglament com al nou codi de conducta. Ens centrem especialment en aquest segon, i en tot allò de nova creació que fins ara mai havia estat regulat:

Conflicte interès públic i privat

Obligació de declarar a l'inici i al final de la legislatura

Ben a l'inici del codi de conducta, ja es tracta la problemàtica entre interès públic, pel qual els consellers tenen l'obligació de vetllar, i el privat. "L'actuació dels consellers generals no pot estar induïda o compromesa per la finalitat de cercar o d'obtenir qualsevol mena de recompensa o de benefici particular..." que no sigui conforme a l'interès general, exposa el codi. I és aquí on s'afegeix que els consellers "tenen l'obligació de declarar qualsevol interès privat que pugui tenir relació amb les seves activitats públiques".

Aquesta obligatorietat s'ha de fer efectiva en el moment d'adquirir la plena condició de conseller general. I si hi ha variacions al llarg de la legislatura, el conseller "està obligat a comunicar les variacions" en el termini d'un mes.

En aquest punt, i amb el que no es mulla el codi de conducta, és si la declaració de béns i activitats ha de ser pública, és a dir, de consulta ciutadana, o restringida només per al Consell General. El dia de la presentació Mateu va dir que és precisament un dels punts en què caldrà buscar consens amb tots els grups parlamentaris.

Tampoc a dins la proposta de modificació del reglament del Consell General (a part del codi de conducta), s'amplia aquest concepte. Només s'afegeix que els consellers hauran de presentar una declaració dels càrrecs públics que ocupen i, si fos el cas, a quins dels incompatibles renuncien. Juntament amb aquesta declaració d'activitats i béns patrimonials ja esmentada, en aquest cas també "en el termini de 30 dies a comptar des de la pèrdua de la seva condició de conseller".

Conflicte d'interessos

On està el límit?

Segons dictamina l'article 12, "hi ha un conflicte d'interessos quan un conseller general té un interès personal directe o indirecte que pot influir de manera inadequada en el compliment dels seus deures". Tant propis del conseller, com del seu entorn familiar i d'altres persones jurídiques, organitzacions i entitats privades amb què hagi tingut una vinculació "laboral, professional, de voluntariat o de defensa d'interessos corporatius" que puguin comprometre la seva llibertat de vot.

Quan es dona aquest conflicte d'interessos, i si prèviament no ha quedat clar, els parlamentaris tenen el deure de notificar-ho a la Sindicatura, abans d'intervenir als debats i de votar. I és que si es considera que hi ha conflicte, el conseller "té el deure d'abstenir-se" en la presa de decisions.

Per posar un cas clarificador i que es pot haver donat els darrers anys, podríem estar parlant d'un conseller que forma part d'una empresa relacionada amb el món de la construcció. No podria intervenir en el treball parlamentari per reformular la llei del sòl, si es donés el cas.

Què són interessos personals?

Segons l'esborrany del codi de conducta, són els propis, els del cònjuge o convivent, els parents fins a segon grau i els de les persones jurídiques, entitats privades, organitzacions, plataformes o fins i tot xarxes socials amb qui el conseller estigui vinculat mentre exerceix el càrrec o fins i tot en els tres anys anteriors, en alguns casos concrets.

Obsequis, ofertes d'hospitalitat i distincions

Més de 150 euros és considerat un regal

El codi de conducta incorpora un article sencer per parlar dels regals per raó del càrrec. S'entén per "obsequi o regal de valor el que supera l'import estimat de 150 euros". Si en reben, aquests han de ser lliurats al Consell General, que haurà de portar un registre que haurà de ser de consulta pública.

Així mateix, els consellers tampoc poden acceptar cap oferta d'hospitalitat, invitació o altres serveis que impliquin una despesa econòmica a càrrec de tercers, en benefici propi o de l'entorn familiar.

Relacions amb els mitjans de comunicació

Alerta amb les informacions confidencials

El dret a la informació ha de prevaldre, i els propis grups parlamentaris l'han de fomentar, de manera que hi ha d'haver "col·laboració" entre polítics i premsa. També pensant en "el dret dels ciutadans a poder tenir una opinió informada". Ara bé, aquesta col·laboració desapareix en casos "d'informacions confidencials o sobre les quals el reglament del Consell General o les lleis estableixen una restricció [...], o se n'hagi declarat el seu caràcter secret".

Per ampliar-ho, a l'article 17 s'estableix que els consellers tenen l'obligació de guardar secret sobre les actuacions o resolucions que tinguin aquest caràcter. En d'altres paraules, es clarifica que les filtracions intencionades a la premsa incompleixen el codi de conducta.

Les sancions

Amonestacions públiques i multes de fins a 5.000 euros

És la Sindicatura qui aplica les sancions, sempre a partir dels informes de la Comissió Permanent, i la que determina si s'ha comès una infracció. Si fos el cas, s'imposarà al conseller una amonestació pública, o una multa de 500 a 5.000 euros, la qual es pot fer efectiva mitjançant la retenció de l'assignació econòmica. Fins i tot, si considera que el conseller ha comès una infracció molt greu, la Sindicatura "pot proposar al ple que acordi la suspensió temporal de l'exercici de la funció parlamentària mentre el conseller no resolgui la situació d'incompliment".

Amb tot, el conseller pot demanar a la Sindicatura una petició de reconsideració, que la Sindicatura ha de resoldre en un termini de quinze dies.

Infraccions molt greus i greus

Són infraccions 'molt greus' facilitar intencionadament informació parcial, o ometre o manipular informació rellevant en allò que afecta el compliment de les obligacions del codi. També ho són no guardar el deure de confidencialitat, o revelar o lliurar informació de caràcter secret. Finalment, "incomplir el deure d'abstenció en el cas de conflicte d'interessos" o acceptar obsequis per valor quatre vegades superior a l'import màxim establert, és a dir, als 150 euros.

Són infraccions 'greus' donar informació incomplerta sobre les obligacions del codi, incomplir els terminis establerts per a la presentació de les declaracions sobre béns personals o acceptar obsequis per valor de 150 euros.

No fer enfadar el Greco

A totes aquestes propostes, s'han d'afegir la llarga llista de modificacions del reglament en sí, algunes encarades també a definir com ha de funcionar un grup mixt, assumpte ara de màxima actualitat. La carta als Reis de Mateu és llarga, però confia que li sigui concedit el que hi demana. I més si no vol que el Consell d'Europa li piqui el crostó: el darrer informe que el Grup d'Estats contra la Corrupció del Consell d'Europa (Greco) demana l'elaboració d'aquest codi de conducta i la declaració de béns i activitats. També demana que siguin consultables per a tota la ciutadania...

stats