En política no existeix la foscor

Latorre i Guillermo, rivals polítics a DA i Progressistes-SDP, els dos únics candidats (suplents) sense vista que van a les llistes

Tom Shakespeare, conegut sociòleg britànic i professor de la Universitat d'East Anglia (Gran Bretanya), va dir fa temps que "són moltes les persones que associen la discapacitat amb no poder fer coses, el fracàs i la dependència; que senten compassió pels que tenen discapacitat i creuen que han de ser molt infeliços", una frase que en aquest reportatge va com anell al dit però en sentit contrari. Després d'un exhaustiu estudi fruit de la seva pròpia collita, Shakespeare va arribar a una conclusió, i és que, "no obstant això, són nombroses les enquestes que han revelat que les persones amb discapacitat es mostren satisfetes amb la seva qualitat de vida i la consideren tan bona, o fins i tot millor, que la de les persones sense discapacitat". Precisament aquesta és la característica de dues persones invidents d'Andorra: Noelia Guillermo i Marc Latorre. Tots dos són suplents de llistes nacionals de dues formacions polítiques (DA i SDP) que expliquen com és el seu dia a dia, les seves inquietuds, les seves propostes per millorar l'accessibilitat a Andorra i el més important, transmetre el missatge de què no tenir vista no és un impediment per contribuir en la millora de la societat.

Noelia Guillermo (DA): "La meva vida és com la de qualsevol altre"

El dia a dia d’una persona amb discapacitat que forma part d’una formació política “és exactament com la de qualsevol altre”, paraules textuals, rotundes però lloables de la segona suplent de Demòcrates per Andorra (DA) a la llista nacional, Noelia Guillermo. “M’aixeco, em preparo, me’n vaig a treballar i afronto el meu dia a dia d’una manera molt propera”. Ella es pren la rutina amb alegria, tot i la seva discapacitat. Les aventures reflectides en forma de fotografia al seu Instagram personal són una prova fefaent que per ella no existeixen barreres ni tampoc obstacles impossibles de superar. La suplent de Demòcrates reconeix que Andorra és un país que està preparat per a les persones amb la seva minusvalia i on “s’han fet molts avanços pel que fa a barreres arquitectòniques i també en l'àmbit psicosocial”, però que en realitat “això va amb el tarannà de cada un”, i afegeix que “si ets una persona negativa, que es queixa de tot i que pensa que tot s’ha de posar al teu abast, doncs ni Andorra, ni París, ni Barcelona ni cap ciutat del món està suficientment adaptada”. Una de les coses més importants per Guillermo en l'àmbit social i que precisament Andorra ho ha aconseguit, és el fet que “les persones et puguin veure com a qualsevol altra”.

“Jo tenia moltes incerteses, i pel que fa a la política soc una persona amb molta inquietud per saber”, aquesta és la raó que ha fet que la suplent decidís entrar dins del món de la política a la formació de DA. El que Demòcrates proposa envers a les persones amb discapacitat és, com ha dit Guillermo, “una Andorra accessible basada en el disseny universal, que accepta les característiques individuals de tothom sense excloure a ningú”. S’ha posat a ella mateixa com a exemple: “Soc una persona que té discapacitat i compten amb les meves opinions i amb tot el que jo proposo, soc partícip igual que qualsevol altra persona de la formació, independentment si té o no una discapacitat”, ha dit. Una de les peculiaritats de DA respecte a les altres formacions polítiques és la d’haver adaptat deu exemplars del seu programa electoral al llenguatge braille. Aquesta iniciativa està enfocada especialment a les persones cegues del Principat que en algun moment de la seva vida han tingut l’oportunitat d’aprendre aquest complex llenguatge d'escriptura i lectura tàctil, també conegut com a ‘cecografia’. Guillermo ha destacat que al Principat “hi ha entre vuit i deu persones que el saben llegir”.

Marc Latorre (Progressistes-SDP): "Andorra no està malament, però encara queda molt per fer"

Marc Latorre, primer suplent de Progressistes-SDP a la nacional, sempre té un somriure dirigit a qualsevol que vulgui parlar amb ell. Va patir una malaltia hereditària que de mica en mica el va anar deixant cec fins al punt que ara per ara només veu ombres i petites espurnes de llum. Latorre s'aixeca cada matí a les 7, i mitja hora després se'n va amb el seu germà a la feina del departament d'Estadística. La seva rutina gira al voltant de nombroses trucades telefòniques a petits comerços realitzant enquestes per posteriorment fer càlculs de l'IPC. Amb el seu característic somriure, Latorre assegura estar "servit dia rere dia".

En el seu temps lliure, els dilluns i els dimecres va un centre d'entrenament personal a Escaldes-Engordany, i els altres dies els passa reunit amb els membres del partit o tractant temes sobre discapacitats. Latorre creu fermament que Andorra "no està malament, però encara queda molt per fer pel que fa a l'adaptabilitat per als discapacitats respecte d'altres països". Afegeix que els principals problemes del Principat són, entre altres coses, que "les voreres estan molt deteriorares i que hi han avingudes molt importants com la de Carlemany, on hi ha una gran mancança de zones podotàctils". Un altre de les queixes de Latorre vers al Govern recau en les eleccions, i és que segons ha comentat,  "els sobres per votar no són accessibles perquè no estan en braille, i això que ens ho van prometre, però segons han dit no han tingut temps".

Existeixen països com Espanya o França que disposen en les votacions d'un equip d'accessibilitat per als discapacitats que volen exercir el seu dret a vot. Aquest equip consisteix en un sobre on hi ha gravat el nom del partit en braille; d'aquesta manera, només cal que la persona introdueixi la papereta dins del sobre i no hagi de dependre de ningú per poder dur a terme una votació efectiva i anònima. Tot i aquestes mancances, ell és una persona que afronta el seu dia a dia amb total normalitat, la seva discapacitat no el priva de complir els seus somnis, entre els quals es troba el de "lluitar per construir un país millor". En els seus inicis dins de la política, Latorre formava part del Partit Socialdemòcrata (PS), però a causa d'un canvi de trajectòria de la formació, va contribuir en la fundació del que és avui dia Progressistes-SDP.

Latorre té un missatge per aquelles persones amb discapacitat que passen el seu dia a dia lamentant-se del que podrien tenir i no tenen per culpa de la seva minusvalia visual. "És veritat que és un cop dur, però si et quedes a casa sense fer res, és pitjor cap a tu que una altra cosa. Dins del que és, has de pensar en positiu i demanar ajuda a les associacions i al Govern".

Noelia Guillermo i Marc Latorre, rivals polítics. Un d'ells diu que les coses s'estan fent bé, l'altra assegura que encara queda molt per fer en l'Andorra actual. Tot i aquesta rivalitat a les urnes hi ha una cosa en comú entre ells, i és que tots dos afronten el dia a dia amb un positivisme envejable i el viuen amb la mateixa intensitat, o més, que qualsevol altra persona, al marge de si pateix o no una discapacitat.