Un 22% dels ciutadans d'Andorra veuen la dictadura com una bona forma de governar el país

Entre els andorrans enquestats, un 57,5% estaria disposat a agafar les armes per defensar el Principat en una hipotètica guerra

Dos de cada deu (22,6%) ciutadans del Principat veuen com una bona forma de governar el país el fet de tenir un líder fort que no tingui en compte el parlament ni convoqui eleccions; és a dir, una dictadura. Tot i aquest percentatge, un 96% considera que el millor és tenir un sistema polític democràtic i un 60% avalaria un govern tecnòcrata. Mentre que aquest dos últims aspectes no varien gaire respecte al 2005, la fórmula totalitària passa del 7,6% al 22,6% segons les últimes dades i no dista gaire del que pensen a Espanya, que també veuen amb bons ulls aquesta forma de govern, amb un 23,4%. Així ho recull l'enquesta mundial de valors feta a Andorra entre el juliol i octubre del 2018 a una mostra de 1.004 enquestats i que recull més de 200 preguntes diferents. La voluntat de l'estudi, que es realitza des de 1981 arreu del món i que s'ha fet per segona vegada al Principat a traves del CRES i amb el suport de la Fundació Julià Reig, pretén conèixer millor el sistema de valors de la societat andorrana, així com l'evolució respecte a les dades del 2005 quan es va fer a Andorra i també amb la resta de països.

L'enquesta també recull la identitat nacional i entre els enquestats andorrans un 91,3% es considera molt o bastant orgullós del país mentre que només un 7% poc o gens. En el cas que hi hagués una guerra, un 44,7% estaria disposat a lluitar per Andorra i un 55% no, unes dades molt similars a les extretes 2005. La participació a la guerra, dividit entre nacionals i residents, canviaria i estarien disposats a defensar el Principat amb les armes el 57,5% dels andorrans. En el cas dels no andorrans la majoria, un 63,2%, no agafarien les armes.

Encara en les preguntes relacionades amb la política i la democràcia, els enquestats posen un 6,6 sobre 10 al fet que a Andorra es governa de forma democràtica, una mitjana que puja respecte el 5,3 de fa 13 anys i posen un 5,8 a la satisfacció del funcionament del sistema polític andorrà. Pel que fa als períodes electorals, entre un 70 i 80% dels enquestats considera que els votants tenen opcions reals entre les quals escollir, també creuen que el procés electoral es fa d'una manera neta, així com que els mitjans en fan una bona cobertura mediàtica i objectiva. Tot i aquest alts percentatges, crida molt l'atenció que un 47,2% considera que els rics compren les eleccions i un 41,4% que es compren vots. Uns percentatges que disten força de les dades recollides a Espanya el 2017, ja que un 26,4% considera que els oligarques del país compraven les eleccions i un 19,3% que es compren els vots. En el cas espanyol, la creença que la cobertura per part dels mitjans de comunicació és objectiva durant les eleccions baixa fins al 46,3%. Tornant a les dades d'Andorra, malgrat els alts percentatges de la compra de vots, els enquestats posen un 5,8 sobre 10 al fet que hi ha corrupció i un 20% diu que freqüentment o sempre ha de pagar un suborn o fer un favor per obtenir serveis de funcionaris, advocats o altres proveïdors de serveis.

L'avortament, justificable

Entre els valors i normes, i segons si és més o menys justificable, els enquestats consideren amb una nota de 6,1 (sent 10 sempre justificable i 1 mai) la pràctica de l'avortament. Gairebé un punt per sota de l'enquesta que es va fer el 2005 que ho qualificaven amb un 7. Els aspectes més justificables són el divorci (8,2), les relacions sexuals prematrimonials (8,2), l'homosexualitat (8) i l'eutanàsia, que baixa fins el 6,2 i més d'un punt respecte al 2005, quan es situava al 7,4. Entre els aspectes menys justificables hi ha robar, acceptar suborns, violència de genere i política, així com terrorisme com a mitjà polític, ideològic i religiós, que cap d'ells arriba al 2.

Tot i considerar que l'avortament és justificable, un 45% dels enquestats es considera una persona religiosa mentre que un 39,6% no ho és i un 15,2% es considera ateu. En aquesta línia, els enquestats, de mitjana, consideren que Déu és important per la seva vida amb un 4,7 sobre 10. Un 25,3% dels enquestats consideren que no és gens important en la seva vida, posant-li un 1, mentre que un 10,3% el considera fonamental amb un 10. En el grau d'importància personal, entre el 99,2% i el 92,3 considera molt o bastant important la família, els temps lliure, el treball i els amics, per aquest orde d'importància. A l'altra banda del quadre queda la religió i la política, que és molt o bastant important per a un 30% dels enquestats.

Tolerància amb la immigració

Finalment, un altres dels aspectes que pregunta l'enquesta és sobre la immigració i el paper que juga al país. Tenint en compte l'alt percentatge de migrants que hi ha al Principat, un 75,5% dels enquestats consideren molt bona o bastant bona l'impacte dels immigrants en el desenvolupament del país. Un 20,7% ho considera ni bo ni dolent i menys d'un 4% bastant o molt dolent. Separat entre andorrans i no andorrans la tendència és molt similar i tant uns com els altres consideren entre bastant o molt bo l'impacte de la immigració al país. Així, un 80% considera que la migració reforça la diversitat cultural i ofereix a les persones dels països pobres una vida millor i un 20% considera que augmenta els riscos de terrorisme i la taxa de criminalitat.

Andorra, més materialista que al 2005

Una de les dades que ha sobrevingut més als enquestadors ha estat la tendència, encara que mínima, d'Andorra cap als valors materialistes (mantenir l'orde al país i lluitar contra la pujada de preus) després de la de crisi. “Les dades obtingudes reforcen la teoria que diu que en funció de les quotes de benestar o quan un té perill a perdre el benestar la gent torna a valors materialistes”, ha explicat director del CRES, Joan Micó. D'aquesta manera, si el 2005 un 14,3% dels enquestats apostava pels valors materialistes, al 2018 ho fa un 21,2%. Per contra, el 2005 un 22,2% veia amb bons ulls els valors postmaterialistes (donar a la gent major participació en decisions importants del Govern i protegir la llibertat d'expressió) ara aquest percentatge baixa fins al 18,7%. En ambdós anys el màxim percentatge de la gent es col·loca en un espai mixt, barrejant les dues tendències, ja que representen un 60% dels enquestats.