Una coalició de dretes sense Montaner i que estudia si presentar-se només a les territorials

Andorra la VellaLa legislatura dels demòcrates ha rebut crítiques d’una part significativa del seu electorat, que considera que moltes decisions s’han pres amb un enfocament socialdemòcrata i no liberal. Segons diverses fonts de partits dretans, es poden distingir dues etapes clares. La primera, marcada per l’impacte de la primera gran manifestació contra un govern andorrà —per l’habitatge—, va generar frustració entre votants ‘taronja’ per unes mesures vistes com a massa esquerranes, culminades amb la llei que permet expropiar temporalment pisos buits. La segona etapa, en canvi, es percep com un retorn a l’essència tradicional dels demòcrates.

Aquest distanciament d’una part notable dels votants ha obert espai, des de fa més d’un any, a un partit de dretes que canalitzi aquest sector. D’una banda, ho intenta Carine Montaner amb Andorra Endavant. De l’altra, apareixen grups ja existents o de nova creació que veuen oportunitat per captar una bossa electoral fins ara reduïda.

Entre aquests outsiders, Ciutadans Compromesos és el més fort, amb opcions clares a la Massana, però sense prou força per encapçalar una llista nacional. No es comptabilitza aquí el partit de Montaner, que des d’un inici ha quedat fora de l’estratègia de la futura coalició de dretes liderada per DA. En aquest projecte, en canvi, sí que hi ha altres satèl·lits: els Liberals, amb pes residual però arrel històrica; Unió Laurediana, de dreta dura, debilitada després que molts dels seus antics suports migréssin cap a Concòrdia; i Virtus Unita, amb figures de la vella guàrdia i representant la dreta empresarial i tradicional del país.

El gran interrogant és si tota aquesta constel·lació a la dreta dels demòcrates serà capaç de construir una plataforma comuna amb llista nacional. Fonts consultades creuen que seria l’opció més raonable per captar els votants dretans que ja no volen votar DA. L’estratègia buscaria obtenir dos consellers clau per a la governabilitat i, a les circumscripcions, presentar-se conjuntament amb els demòcrates. L’alternativa de fer llistes separades només beneficiaria la coalició d’esquerres Concòrdia-PS. El vot a Montaner, de fet, es considera ja un suport indirecte al bloc progressista, i una tercera opció dretana només dividiria el vot i afavoriria una victòria aclaparadora de l’esquerra.

En el fons, els dos blocs seguirien una lògica similar: candidatures pròpies a escala nacional i unitat a la territorial. Tot i això, les mateixes fonts avisen que l’atomització actual complica molt l’assoliment d’acords sòlids.