Política 24/03/2019

Comença la caça del vot

L'enganxada de cartells obre oficialment la campanya electoral per al 7 d'abril

Joan Ramon Baiges
3 min
Espot engaxa el cartell a la Massana. / MARTA FERNÁNDEZ

Andorra la VellaAquest diumenge al migdia s'ha aixecat el teló, encara que l'obra ja fa temps que està començada perquè els protagonistes no han suportat la impaciència de sortir al carrer a explicar les bonances de les seves propostes i les millores que aplicaran a Andorra si aconsegueixen una majoria al Consell General que els permeti governar.

El que avui s'ha fet es seguir el guió d'aquesta obra electoral, que corre el perill que els espectadors ja estiguin cansats de tant teatre que han vist fins ara i s'aixequin de les seves butaques.

Aquest migdia a les 12 hores tots els caps de llista nacionals i també els parroquials han començat la cursa electoral, el que oficialment s'anomena campanya, amb la tradicional enganxada de cartells. L'escenari res té a veure amb el de fa quatre anys. Els únics supervivents són Pere López (PS) i Josep Pintat (terceravia), dos dels cinc cap de llista que concorren a les eleccions (el 2015 s'hi van presentar quatre per la circumscripció nacional).

Han canviat les cares, però també els noms i les aliances. s Demòcrates amb un taronja tenyit de més fosc i un Xavier Espot que s'erigeix com un dels clars favorits, amb unes llistes marcades per la renovació, un estil propi i una estratègia poc dissimulada de marcar distàncies amb el mandat de Toni Martí, especialment el de l'últim tram de legislatura que ha estat ple d'afers polèmics i de decisions impopulars.

Si s'haguessin de designar candidats al podi, López s'ha de situar als primers llocs. El PS no és el mateix de fa quatre anys, ha deixat els Verds i Iniciativa Ciutadana pel color blau dels liberals, una aliança que els socialdemòcrates han digerit millor que els seus socis de L'A, que arriben als comicis amb el desgast de mil batalles internes i esmicolats en diversos trossos. D'aquell partit liberal que va liderar Josep Pintat el 2015 no queda res, ni tan sols el nom, i sobretot dos noms, Jordi Gallardo i Ferran Costa que sempre han cregut en la necessitat de combinar liberalisme i progressisme. Però no tothom al partit ha compartit el projecte i de l'històric PLA han nascut projectes paral·lels com una terceravia que aspira a superar L'A, o Units Pel Progrés de l'advocat Alfons Clavera que té poques opcions d'entrar al Consell General.

I dins mateix de Liberals, encara queden aquells 'barons' o militants de tota la vida que són reticents a compartir paperetes amb els 'socialistes', i per tant es fa bastant complicat pronosticar quin pot ser el resultat de Liberals, tot i que està clar que la factura (fractura) del pacte amb el PS no serà barata.

Queden uns altres històrics, irreconciliables amb el PS i que reivindiquen el progressisme. SDP, ara Progressistes, fa un pas arriscat perquè Jaume Bartumeu segueix darrer l'escenari en el número 14 (lúltim), confiant que el tarannà dialogant i mediàtic del lauredià Josep Roig els hi permeti una representació al Consell General que, segons la composició final dels escons, podrà fer valdre a un preu molt car si algú els necessita per garantir la governabilitat.

La presència de Progressistes-SDP no és una bona notícia per a les aspiracions de López, però el PS així ho ha volgut després del circ polític que es va muntar després de l'oferiment a Bartumeu perquè s'unís a l'aliança contra Demòcrates.

I per acabar d'arrodonir l'obra només faltava la tornada d'Eusebi Nomen (Andorra Sobirana), acostumat a una política-espectacle. Com deia l'Orquestra Mondragon: "pasen y vean".

stats