L'agència comercial d'Andorra Telecom tornarà a l'avinguda Meritxell

Andorra la VellaTot apunta que finalment el terreny on s'havia de construir l'edifici The Cloud es destinarà a la construcció de l'agència comercial d'Andorra Telecom. Així ho ha deixat entreveure Jordi Torres, ministre d'Ordenament Territorial, assegurant que "es realitzarà un projecte que no malmeti les finances d'Andorra Telecom". Torres, d'altra banda, ha anunciat que "abans que finalitzi aquest 2019, s'anunciarà quina serà la resolució final". Així ho ha posat en relleu arran de les preguntes formulades en seu parlamentària pel conseller general socialdemòcrata Jordi Font.

En aquest sentit, l'oposició ha retret a Torres el fet que "s'hagi fet un ús inadequat dels diners públics, amb pèrdues que ronden els tres milions d'euros destinats a un projecte que ha quedat en un no res", afegint, d'altra banda que "en cap moment s'ha vist cap convocatòria de concursos per decidir el que es construirà finalment".

Torres ha qualificat les paraules del PS com a "demagògia", assegurant que els diners invertits "van ser d'un milió i mig". Val a dir que actualment existeix un conveni per sis anys amb el comú d'Andorra la Vella per a l'ús d'aquella parcel·la i que la corporació comunal hi està fent diferents accions com la construcció d'un jardí vertical allà on s'hi havia d'emplaçar el The Cloud. Per tant, i tal com s'ha fet notar des del PS, en cas que les obres per construir les instal·lacions d'Andorra Telecom arrenquessin en breu, les inversions que hagi fet el comú de la capital en aquell espai quedarien en res.

Cal recordar que el projecte inicial del The Cloud no va tirar endavant arran de l'elevat cost de l'edifici. Es van presentar propostes per valor d'uns 50 milions d'euros vers als 25 milions d'euros que havia pressupostat la companyia inicialment.

Església de Sant Julià de Lòria

A més, la ministra de Cultura i Esports, Sílvia Riva, ha anunciat en la mateixa sessió del Consell General que el Govern aportarà un 21% del cost total de les obres de remodelació de l'església de Sant Julià de Lòria. Aquest percentatge es calcularà sobre els 600.000 euros que representa, aproximadament, el cost total de les obres. Riva ha detallat que segons els informes de consideracions tècniques del 2015 i del 2018 "l'església presentava greus problemes d'humitats i d'envelliment de la seva estructura". Susanna Vela, consellera general del PS, li ha retret el fet que "en tractar-se d'un bé d'interès cultural s'hauria d'haver acollit al programa de subvencions destinat a aquests efectes", i ha demanat les raons per les quals "això no ha estat així".

"És cert que l'església de Sant Julià és un bé d'interès cultural, malgrat això, hi havia punts del projecte que no la feien apta per acollir-se al programa", ha justificat Riva. Segons ha explicat la ministra, "només es poden acollir aquelles estructures que amb les obres efectuades augmentin el seu valor patrimonial", i ha afegit que el cas de l'església de Sant Julià de Lòria "és una reforma estructural de desperfectes causats pel pas del temps".

En aquest sentit, Vela ha recalcat que el Govern "no té elaborat cap conveni on s'especifiqui amb detall tots els requisits" sobre quan el Govern ha de donar una ajuda per a una actuació en una església, i a banda, ha sol·licitat si també hi haurà implicació per part de l'executiu "en altres esglésies del país". Riva ha anunciat que es pot comptar amb tot el suport del Govern, "ja que es tracta de la nostra responsabilitat". "Exemple que aquest fet és real", segons la ministra, ho mostren les partides destinades a la remodelació de l'església de la Massana, la d'Ordino i la d'Encamp, entre d'altres.

Les obres a l'església de Sant Julià es van dur a terme amb motiu del 20è aniversari de la coronació de la Mare de Deu de Canòlich. Batejat com el Miquel Àngel del segle XXI, l'obra va ser dirigida per Marko Ivan Rupnik, prestigiós mosaista i director del Centro Aletti de Roma juntament amb el seu equip de 20 persones.

Cogeneració a la Comella

D'altra banda, el dimensionament del Centre de Tractament de Residus i la política de gestió de les deixalles ha tornat a generar un intercanvi de manifestacions entre el PS i la ministra de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat, Sílvia Calvó. Aquest debat s'ha donat arran d'una pregunta del conseller socialdemòcrata Roger Padreny sobre el projecte de cogeneració de la Comella. Calvó ha defensat aquesta iniciativa ja que suposarà un servei de calefacció més "eficient" i que es pugui recuperar una energia que fins ara no s'està utilitzant. Ha destacat que aquesta aposta "no hipoteca el model de gestió de residus" i ha recordat que Andorra és "capdavantera" en reciclatge, i que s'hi seguirà incidint, i que a més es vol treballar un pla d'economia circular per al qual es farà una consulta a la ciutadania. Des del PS s'ha retret a Calvó que el país continuï apostant per la incineració, un terme que la titular de Medi Ambient ha rebutjat recordant que a la planta es valoritza i que el que es fa és tractar el rebuig d'aquells residus que no es reciclen. També ha negat que calguin 45.000 tones anuals a tractar perquè el centre funcioni de manera correcta, tot i que des del PS López ha incidit en què "sap (Calvó) que cal un mínim pel funcionament", i evitar, així, certs problemes com les olors per l'acumulació de deixalles o les arrencades de la maquinària després d'una aturada.

Codi de procediment civil

Prèviament a la sessió dedicada a les preguntes al Govern, hi ha hagut una sessió que s'ha dedicat a l'aprovació del projecte de llei de modificació de la llei del Codi de procediment civil, que va ser aprovada l'any passat. Tots els grups han coincidit en l'avenç que suposa aquest text, si bé han retret a la majoria que no s'hagués previst un termini per a l'adaptació dels actors implicats a la nova normativa així com les adaptacions tècniques i tecnològiques que calia. Així, tant des de terceravia com des del PS s'ha atribuït la necessitat que ara calgui fer una modificació perquè aquesta llei entri en vigor el 2021 al volum de lleis que van ser entrades i el poc temps que hi va haver, la legislatura passada, per treballar-les. "El Consell General està de ressaca legislativa demòcrata", ha etzibat el conseller de tercervia Joan Carles Camp.