Tot continua obert en les territorials d'Escaldes, Encamp, Ordino, Sant Julià i Andorra la Vella
Els demòcrates tenen opcions de guanyar totes les parròquies on el principal rival és un PS que està condicionat pel resultat de Concòrdia
Andorra la VellaLa campanya electoral finalitza avui amb la incertesa d'estar tot obert en cinc de les set circumscripcions. Canillo ja està en només haver-hi una llista i a la Massana Ciutadans Compromesos és el gran favorit. Ho seria amb dues llistes i amb tres dóna la sensació que no hi haurà color. A la resta, tot per decidir.
A Andorra la Vella el clar favorit seria el PS si no hi hagués dos factors que han equilibrat les opcions. El primer i fonamental: els demòcrates presenten Conxita Marsol. Va guanyar les últimes comunals amb un 53% dels vots. Ara amb un 35% podria ser suficient depenent del resultat de Concòrdia. Si el nou partit fa un gran resultat, el PS perd opcions perquè ve a pouar fonamentalment dels joves d'esquerres. I tercer. No hi ha cap altra llista de dreta o centre-dreta. Si es presentaven liberals, Terceravia o tots dos el PS ho tenia virtualment guanyat. Hi ha un factor, però a favors dels socialdemòcrates. Sumen els vots d'SDP històrics vinculats de Jaume Bartumeu. Incertesa del que pot fer Elisa Muxella
A Escaldes-Engordany la situació és una mica diferent. Els demòcrates sortirien amb un lleuger avantatge, però Concòrdia és decisiu. És la parròquia on poden tenir un suport més important perquè el comú és 'suposadament afí' a aquesta formació. Els demòcrates van en coalició amb Acció i a aquestes alçades no se sap si és un factor a favor o en contra. Marín té el principal rival en 'les torres' del Clot d'Emprivat, símbol dels problemes de l'habitatge. Serà el millor lloc on es podrà tenir la temperatura del grau de problemes que portarà als demòcrates aquest tema.
Encamp. L'únic cara a cara. Demòcrates-Socialdemòcrates. És l'única parròquia on l'oposició al partit que governa està concentrada en un sol partit. Tot igualat. Serà clau com analitzin els encampadans entenguin el pacte PS i Agrupament. Un partit d'esquerra i un de dreta. Si el vot pur se suma, guanyaran. Si els votants no aproven la coalició, ho tenen perdut.
A Sant Julià el panorama és el més complicat. És l'única circumscripció on hi ha tres possibles guanyadors: demòcrates, PS i Concòrdia i amb un hipotètic gran resultat de Carine Montaner. La desaparició de la força dominant, Unió Laurediana, crea una incertesa respecte com anirà el traspàs d'aquests vots. Es preveu que les diferències entre els quatre no siguin massa grans. Cada vot compta i la campanya només ha mostrat la gran igualtat. És la 'llar' tant de Concòrdia com d'Andorra Endavant i l'únic lloc on suposadament poden estar a l'alçada dels dos grans partits.
I Ordino. Si a Escaldes Trini Marín lluita contra les torres, a Ordino Berna Coma i Sandra Codina s'enfronten al rebuig que en una part dels electors provoca el centre de recerca. Tenen un gran avantatge. El vot antiGrífols està dividit en les dues llistes que han fet d'aquest afer l'únic cavall de batalla. I un segon avantatge més petit, l'acord entre el PS i la força més dretana de la parròquia, el partit d'Enric Dolsa, no està clar que faci contents als votants de les dues bandes. Dolsa és l'enèmic històric del PS i el votant de dreta dura difícilment entendrà que la seva papereta serveixi per investir un executiu d'esquerres.
