DA estudia tornar a un triumvirat amb Ladislau Baró com a figura principal
Reeditar la fórmula Martí-Cinca-Baró de fa 14 anys és una opció real, sense que hi hagi encara els noms definits
Andorra la VellaDemòcrates per Andorra torna a mirar enrere i recupera la fórmula que el va portar al poder el 2011. Segons fonts properes al partit, guanya força la idea d’un triumvirat que agrupi diferents sensibilitats polítiques de cara als pròxims comicis generals, davant els reptes que marcaran la següent legislatura: l’habitatge, la superpoblació i la reforma del model econòmic. L’objectiu és repartir la pressió que en els últims vuit anys ha recaigut gairebé de manera exclusiva en Xavier Espot.
En aquest escenari, Ladislau Baró és l’únic nom que genera consens intern per liderar el projecte. El polític lauredià sonaria com a cap de llista d’un equip format per tres dirigents, tot i que encara no s’ha pronunciat oficialment sobre si acceptaria encapçalar la candidatura. Fonts del partit apunten que, si Baró rebutgés la fórmula tricèfala, aquesta podria esdevenir encara més necessària, ja que no hi ha cap altre candidat que desperti unanimitat.
La proposta s’inspira en el model de lideratge col·legiat amb què va néixer Demòcrates per Andorra el 2011, en plena crisi econòmica i institucional. Aquell any, el partit va sorgir com a alternativa al govern de Jaume Bartumeu, que havia dissolt el Consell General després de dos anys sense pressupost i amb un endeutament rècord de les finances públiques.
El nou projecte polític es va presentar com una amalgama de sensibilitats, des de la socialdemocràcia moderada fins a la dreta tradicional andorrana, i per garantir l’equilibri es va acordar una direcció compartida. Els tres líders escollits aleshores van ser Toni Martí, Ladislau Baró i Jordi Cinca, representants respectivament de la dreta, el centredreta i el centreesquerra. En un primer moment, ni tan sols es va establir qui encapçalaria la candidatura, però finalment Martí, reforçat per la seva victòria a les comunals d’Escaldes, va assumir el lideratge.
Ara, més d’una dècada després, Demòcrates considera que aquell model transversal podria tornar a ser la clau per cohesionar el partit i afrontar una etapa marcada per decisions polítiques de gran complexitat.
