Publicitat
Publicitat

Les demandes de la capital, l'únic escull per donar el vistiplau a la modificació de transferències

UL, Independents de la Massana i la consellera independent, Sílvia Bonet, veuen amb bons ulls la nova repartició de transferències però encara no donen el 'sí' definitiu

Si no es produeixen canvis d'última hora, la modificació de la Llei de transferències, que aquest dijous el Govern ha entrat a tràmit parlamentari, rebrà els suports necessaris dels consellers generals de l'oposició per poder tirar endavant. Així ho han apuntat des d'Unió Laurediana (UL) i Independents de la Massana i també la consellera independent Sílvia Bonet, que recalquen, però, que encara no tenen decidit de forma definitiva el 'sí' a la modificació. “Donat que la majoria de comuns hi estan d'acord i que en principi la modificació permet complir tots els preceptes constitucionals, si res no canvia, hi donarem suport”, explica el conseller general d'Independents de la Massana, Carles Naudi. Uns arguments molt semblats també ha esgrimit Bonet, que ha avisat, però, que decidirà el sentit del seu vot a l'últim moment perquè “no vull sorpreses com en l'anterior votació”.

Ara, l'últim escull que està sobre la taula per acabar de decidir de forma definitiva el suport a la modificació és la negativa d'Andorra la Vella i Sant Julià de Lòria al nou repartiment de transferències. Malgrat que Martí va titllar l'acord amb els cònsols d'unànime quan es va reunir amb els grups parlamentaris per explicar-los els canvis i l'entrada a tràmit de la modificació, finalment ha estat per majoria, ja que la capital i la parròquia laurediana no hi estan d'acord. “En vista que l'acord no és unànime ens haurem de reunir amb els comuns afectats per entendre que reclamen”, argumenta Naudi. Bonet en canvi apunta que si la majoria de cònsols hi dona suport creu que hi ha més arguments a favor que en contra de tirar endavant la nova manera de repartir les transferències arran de la sentència del TC i explica que també té previst reunir-se amb la capital.

Pel que fa al possible suport o no de la bancada liberal, que aquest passat dimecres Martí reclamava, la formació liderada per Jordi Gallardo apunta que no prendran cap decisió fins que no avaluïn el nou text i estudiïn la nova proposta. “Volem garantir que la proposta s'adeqüi a la legalitat”, apel·la la consellera general, Judith Pallarés. Quan es va conèixer la sentència del TC, en una roda de premsa conjuntament amb el PS i SDP, totes tres formacions van demanar al Govern que reobrís el diàleg per buscar un model de transferències que tingués un suport vàlid i apuntaven que seria un error solucionar-ho amb un pedaç. 

Cal recordar que la modificació de la Llei de transferències necessita una majoria qualificada, és a dir, majoria a la llista parroquial i a la llista nacional per poder tirar endavant. Tenint en compte la configuració actual del Consell General, l'executiu, a part del suport de DA, necessita tres vots més de la llista nacional i que en la primera votació de les transferències van ser els consellers Pintat i Camp (en aquell moment Liberals) i la consellera independent Bonet.

Consellers “trànsfugues”

El desacord del Partit Socialdemòcrata (PS) envers la nova proposta de l'executiu per donar resposta a la sentència del TC “és més important que en la primera votació”. Així ho ha apuntat el president del partit i conseller general, Pere López, que ha avançat que el PS presentarà una esmena a la totalitat a la modificació de la Llei de transferències. Per a López, és el moment de “parlar amb les xifres a la mà, explicar la pressió fiscal i l'import de transferències per habitant per cada parròquia i les diferències que hi ha”, per això el partit propugnarà aquest debat a la totalitat al Consell General. El president del PS creu que la reforma ha tornat a deixar fora les minories comunals i té conseqüències directes per la ciutadania.

López ha recordat que en la primera votació la llei ja va ser aprovada pels pèls i amb el suport de tres consellers “trànsfugues que voten a favor d'una reforma mentre que els seus ex-grups parlamentaris, pels quals van ser escollits, hi voten en contra”, en referència clara als consellers exliberals i a la consellera independent, Sílvia Bonet. Per tot plegat, el socialdemòcrata ha conclòs que la reforma redueix a la mínima expressió el concepte de solidaritat, ja que té menys pes, impulsa un “tracte millor a una part dels ciutadans i perjudica indirectament la gran majoria de la població”.

Pel que fa a la negativa del suport dels socialdemòcrates i del possible no d'SDP, Martí ja va apuntar aquest dimecres que “tenen una manera de veure la llei molt diferent”, i va deixar entendre que ja no comptava amb aquests suports. 

Etiquetes