"25 anys després constatem que la màquina que vam fabricar tots junts funciona"

Andorra la VellaEls consellers generals de la legislatura constituent i, per primera vegada, també els de la legislatura 1990-1992, juntament amb Jean Yves Caullet, de la delegació del copríncep francès, i Nemesi Marquès i Joan Massa per part del copríncep episcopal, han celebrat aquest divendres el 25è aniversari de l'aprovació, per part del Consell General, de la Constitució. Poc més d'un mes més tard, el 14 de març de 1993, la Carta Magna va ser ratificada en referèndum.

La trobada ha permès recordar com es van desenvolupar les negociacions de la comissió tripartida, uns treballs que es van veure interromputs per la dissolució del Consell General i la celebració d'unes noves eleccions l'abril del 1992. Precisament, qui va ser el cap de la delegació del copríncep francès en la segona etapa de les negociacions, Jean Yves Caullet, ha destacat que la tensió per la dissolució del Consell General va ser "l'únic moment de dubte", però al mateix temps, això va permetre reactivar la negociació i arribar a bon port. "25 anys després podem constatar que la màquina que vam fabricar tots junts funciona", ha assegurat Caullet, per qui l'existència d'Andorra, un petit estat enmig dels Pirineus, avui en dia "és una cosa extraordinària". També considera que el país té encara molts reptes pendents, com és l'acord d'associació amb la Unió Europea, però que té el principal, el fet d'existir, ja que "cal tenir clar que no negocies amb ningú que no existeixi".

L'ex-síndic general en el moment d'iniciar la negociació, Josep Maria Beal, ha volgut recordar que la idea de dotar-se d'una Constitució –més enllà de les pressions internacionals, que ha posat en dubte– va venir pel fet que el copríncep episcopal "estava cansat dels problemes que li portava Andorra". També ha rememorat que a Escaldes-Engordany van voler fer un programa electoral introduint aquesta aspiració i que "hi havia gent del nostre grup que no ho volia posar per por a perdre vots, imagineu-vos com era l'Andorra d'aquell moment". De fet, considera que actualment s'ha perdut l'esperit d'aquella Andorra "que era difícil, la gent ho passava malament, però tenia un sentiment de país que ara a vegades no hi és".

Un dels grans esculls en l'àmbit intern va ser la reforma de la representació del Consell General, que va passar de tenir quatre consellers per cada parròquia a tenir-ne dos i a crear una llista nacional amb els altres catorze restants. Enric Casadevall, un dels consellers de la legislatura constituent, recorda que per a les parròquies petites va ser "una suposada pèrdua de pes", però que va anar lligat a la creació de les lleis de competències i transferències per garantir-los "que els diners arribarien a les parròquies d'una altra manera".

Però sobretot, la Constitució va permetre disposar d'una separació de poders clara, i que la sobirania passés dels coprínceps al poble. "El poder que tenien els delegats i els veguers era escandalós i no estava ni escrit a les nostres lleis, sinó que era un poder que anaven agafant a mida que Andorra anava prosperant", assegura l'exconsellera Maria Reig. Però tothom va coincidir en la necessitat de preservar la figura del coprincipat, i fins i tot, tal com recorda l'exsubsíndic Josep Marsal, els andorrans van haver de prendre consciència que a partir d'aquell moment les decisions del Consell General passaven a ser definitives, i això "va ser una espècie de trauma". "Pel fet de no ser independents, teníem uns pares que ens protegien, i els pares aquell dia els vam matar", ha afegit Marsal.

A partir de llavors, els coprínceps van passar a ser un càrrec simbòlic, amb unes funcions molt determinades, cedint les competències legislatives al Consell General, les executives al Govern i les judicials al nou sistema judicial que es va crear. Qui va ser el cap de la delegació del copríncep episcopal, Nemesi Marquès, ha assegurat que es va complir el que desitjava el copríncep Joan Martí Alanís, i que per ell "va ser una satisfacció immensa veure acabada la tasca per la qual havia lluitat des del començament del seu pontificat". Segons Jaume Bartumeu, també present en la legislatura constituent, però, un dels problemes va ser que la Mitra acceptés que la política internacional era matèria del Govern i del Consell General. Això es va resoldre permetent que en determinats convenis internacionals els coprínceps poguessin estar associats a la negociació. En el cas de l'Acord Monetari, Bartumeu ha recordat que va fer la demanda als dos coprínceps però que només el francès hi va voler prendre part.

L'ex-síndic general en el moment de l'aprovació, Jordi Farràs, també ha assenyalat que una altra de les dificultats va ser tractar amb la delegació del copríncep episcopal els temes ètics com l'avortament. Amb tot, Farràs creu que no hi ha necessitat d'una reforma de la Constitució, ja que "és una eina que fins ara ha demostrat que serveix, i els problemes del país són uns altres, més aviat de caire econòmic i de plantejament de futur".

Tampoc Ladislau Baró, que juntament amb Miquel Aleix són els únics que actualment continuen sent parlamentaris, considera que s'hagi de plantejar una reforma, tot i que hi ha alguns punts del títol segon, que fan referència als drets fonamentals, o també dins de l'àmbit de la llibertat religiosa, que encara s'han de desplegar. De fet, Enric Casadevall recorda que sempre han dit que si s'hagués allargat més la legislatura constituent s'haguessin pogut desplegar més aspectes, com la constitució econòmica i social. "En aquell moment hi havia moltes ganes d'arribar a consensos, tots vam saber afluixar, i després ha estat molt més difícil, perquè després de les eleccions tothom es va tornar a col·locar al seu lloc i a intentar agafar poder", ha assegurat.