Eleccions comunals: un trencaclosques de noms i sigles

Andorra la VellaNou mesos després de les eleccions generals, Andorra viurà el proper 13 de desembre unes noves eleccions comunals, per escollir les noves composicions que governaran cadascuna de les set parròquies durant els propers quatre anys. Després d'un mandat marcat per la crisi econòmica i la necessitat de sanejar les finances comunals, ara s'encara un nou període de certa recuperació dels ingressos i que haurà d'estar marcat, ja sense més retards, per la redefinició definitiva de les competències entre els comuns i el Govern, i per la reforma del sistema d'ingressos comunal a través de les transferències provinents del Govern.

Les comunals estaran marcades, tal com ho van estar les generals del març, pel retorn de Liberals d'Andorra a la primera línia després de trencar amb Demòcrates per Andorra, i per la divisió de les forces progressistes en dues formacions, Partit Socialdemòcrata i Socialdemocràcia i Progrés, que ha fet debilitar el bipartidisme que s'evidenciava fa una dècada. Serà el moment de veure si el grup majoritari al Consell General, DA, pot mantenir el poder en les cinc parròquies on ha governat el darrer mandat o bé si repeteix la baixada de representació que va patir a les generals.

Amb tot, és ben sabut que en política comunal, més enllà dels grans partits i ideologies nacionals, el que compten són les formacions parroquials al servei dels interessos de les famílies amb més pes polític i econòmic de cada territori. Després d'una època de fort bipartidisme entre el PLA i l'Alternativa, han tornat a aflorar els grups 'parroquialistes'. Així, en la política comunal, les cares, més que els partits polítics, són decisives. Aquest és un dels factors per entendre el ball de sigles i de candidats que s'ha viscut durant la confecció de les divuit llistes que concorreran a les eleccions del desembre. L'altre factor és l'evolució que han seguit les diferents formacions parroquials, amb les seves aliances, les relacions entre famílies i els moviments dels principals personatges polítics de cada parròquia:

Canillo

Després de dos mandats amb hegemonia liberal (amb Enric Casadevall i Mònica Bonell) el naixement de Demòcrates per Andorra, el 2011, va suposar que una bona part de la majoria comunal s'integrés al nou projecte, que també va aglutinar altres polítics de caire més centrista (Segle 21) que històricament havien buscat l'alternativa al Comú, com Martí Salvans o el propi Josep Mandicó, l'actual cònsol major. Mandicó ja havia liderat la corporació del 2001 al 2003, després que els cònsols Bibiana Rossa i Gerard Barcia abandonessin el Comú a mig mandat. Més tard, Rossa i Barcia liderarien el sector socialdemòcrata de la parròquia.

El 2011 la candidatura de DA va ser l'única que es va presentar en aquesta parròquia, i ha governat durant els últims quatre anys amb Mandicó i David Palmitjavila al capdavant. La derrota que va patir el PS a les eleccions generals del 2011 i l'intent fallit per tornar a aglutinar l'ala més conservadora de la parròquia, a càrrec de Dolors Cabot (cònsol major en l'última etapa del mandat per la marxa de Casadevall), van ser alguns dels motius pels quals no hi va haver cap altra candidatura que concorregués als comicis, que van registrar un 42% de vots en blanc. Tampoc va fer cap moviment l'esquerra (el PS sí que es va presentar enguany amb una llista de mínims a les generals, juntament amb Iniciativa Ciutadana i independents), actualment dividida entre els seguidors del Partit Socialdemòcrata i la nova formació de Socialdemocràcia i Progrés.

Ara, quatre anys més tard, la història es repeteix. Josep Mandicó i David Palmitjavila repeteixen com a caps d'una llista que ha buscat un ampli consens entre la majoria de sectors polítics de la parròquia, per desactivar possibles llistes alternatives que vinguessin de l'ala més conservadora de la parròquia, i s'hauran d'enfrontar, de nou, al vot en blanc.

Encamp

Des de fa més d'una dècada Encamp ha estat feu progressista, iniciat precisament pel cònsol sortint, Jordi Mas, que ja va ser cònsol major entre el 1996 i el 2001 presentant-se sota les sigles d'Agrupament Nacional Democràtic (AND) i posteriorment, després de la dissolució d'aquesta formació liderada per Òscar Ribas, amb Llista de Progrés. Amb el naixement del Partit Socialdemòcrata el 2001, Miquel Alís, que provenia també de l'antic AND, va agafar les regnes del Comú d'Encamp a les eleccions del 2003.

El 2007 Miquel Alís va guanyar la reelecció, superant la nova formació comunal Units per al Progrés, que integrava liberals, centristes i independents. El 2011, ja amb un PS més debilitat, entre d'altres per la desvinculació dels germans Dallerès, UP va aconseguir guanyar les eleccions, en coalició amb Demòcrates per Andorra. El 2013, l'entorn de Miquel Alís també va abandonar el PS arran de la divisió interna liderada per Jaume Bartumeu, que va fundar SDP. A les eleccions generals d'enguany, l'entorn d'Alís va protagonitzar un nou gir concorrent als comicis en coalició amb Liberals d'Andorra, mentre que el PS va presentar-se amb David Rios i SDP amb Rita Sirkia al capdavant. La victòria, però, va tornar a ser per UP-DA.

Les comunals d'aquest 2015 tenen com a gran absència el cònsol sortint, Jordi Mas, que ha decidit no optar a la reelecció. UP-DA presenta com a candidats l'actual cònsol menor, Jordi Torres, i Esther París, que ha estat en l'equip de Mas tant el 1999 com en el passat mandat. S'hauran d'enfrontar a dues candidatures més: Liberals d'Andorra, que ha presentat dos candidats nous en política: l'empresari Jordi Troguet i la comissària de policia Maribel Lafoz; i el PS, de nou amb Joan Sans al capdavant, acompanyat de Pere Marsenyach, conseller durant el mandat d'Alís.

Ordino

Ordino és una de les parròquies on els resultats a les eleccions -tant comunals com generals- han estat tradicionalment dels més ajustats. El 1999 el liberal Enric Dolsa va guanyar per només 9 vots contra l'altra candidatura, que més tard passaria a agrupar-se sota les sigles de Grup d'Unió Parroquial Independent (GUPI). El 2007 es crea Acció Comunal d'Ordino (ACO), un nou grup parroquial que neix amb vocació de fer possible un trencament amb les maneres de fer política de fins aleshores. Liderat per un altre empresari de la parròquia, Ventura Espot, ACO guanya les comunals tot i quedar molt ajustat amb l'Alternativa+GUPI i el Partit Liberal. En les generals del 2009, el PS aconsegueix guanyar a Ordino i l'obtenció d'aquesta parròquia fa possible per primera vegada que Andorra tingui un govern socialdemòcrata.

En les comunals del 2011, però, ACO, que va comptar amb el suport de DA, revalida la victòria al Comú i amb uns resultats més amplis, escombrant a un PS debilitat pel fracàs a nivell nacional, i també derrotant la nova formació parroquial amb què l'excònsol Dolsa pretenia tornar a la primera línia política, Convergents d'Ordino.

El ressorgiment de Liberals d'Andorra aquest 2015, que va perdre per tan sols 17 vots davant d'ACO-DA a les generals, marcarà unes comunals en què l'actual majoria, tenint en compte que els cònsols sortints no poden repetir mandat, es presenta amb una llista renovada liderada per l'empresari i exsubsíndic liberal Josep Àngel Mortés i la fins ara consellera d'Educació, Cultura i Joventut, Gemma Riba. Enric Dolsa ha festejat totes les formacions per arribar a un pacte electoral i finalment dóna suport a la llista de Liberals+Independents encapçalada per les docents Sandra Tudó i Eva Choy, tot i mantenir-se en segon pla.

La Massana

La política parroquial massanenca no s'entén sense els moviments polítics dels dos sectors que han ocupat durant els darrers anys el centredreta massanenc. D'una banda l'ala liberal i de l'altra, l'antic Grup Demòcrata Parroquial (GDP), l'anomenat sector Garrallà, creat el 1998 després que Josep Garrallà dimitís com a ministre del gabinet Forné. Antoni Garrallà va governar del 1995 al 2003 (tot i que als comicis del 1999 va superar tan sols per un vot als liberals), mentre que el 2003 es va produir l'alternança iniciant els vuit anys de mandat de Josep Maria Camp.

A les eleccions generals del 2011 els dos grups parroquials de centredreta van fer front comú sota el paraigües de DA, però l'aliança massanenca va durar ben poc, ja que a les comunals d'aquell mateix any van tornar a presentar dues llistes (Ciutadans Compromesos i Moviment Massanenc), amb la victòria dels primers, una candidatura continuista amb el consolat de Camp. Els cònsols, David Baró i Raül Ferrer, que a les nacionals del 2011 havien donat suport a DA, van ara de la mà de Liberals d'Andorra. Una altra de les sorpreses de la candidatura de CC va ser la presència, en el número set, de la militant dels Verds Jael Pozo.

De la seva banda, el sector socialdemòcrata de la parròquia, liderat per figures de la política nacional com Pere López, Vicenç Alay o Mariona Gonzàlez, no ha pogut capgirar mai l'hegemonia de centredreta de la parròquia, i enguany, fins i tot ha decidit no presentar-se a les comunals. El motiu: no perjudicar a Jael Pozo, que continua a les files de CC, tenint en compte que en els darrers comicis generals el PS es va presentar en coalició amb els Verds.

La llista de Baró i Ferrer parteix doncs com la clara favorita, a l'espera del resultat que pugui aconseguir la candidatura de Demòcrates per Andorra, que s'ha tancat a darrer moment amb l'exministre Albert Esteve i Judit Villaró.

Andorra la Vella

Una altra parròquia tradicionalment progressista, amb cònsols com Lluis Viu (Nova Democràcia), Conxita Mora (Coalició pel Progrés) i Francesc-Xavier Mora (Partit Socialdemòcrata). En els darrers anys, la política a la capital ha estat marcada pels dos mandats de la socialdemòcrata Rosa Ferrer, primer sota les sigles del Partit Socialdemòcrata (del qual n'havia estat una de les fundadores) i posteriorment, després de trencar amb la formació, amb Coalició d'Independents.

Pel que fa a l'oposició, liberals i centristes es van unir el 2007 sota la marca de Progrés Comunal, que agrupava, entre d'altres, Jordi Minguillón, que després d'un mandat a l'oposició, el 2011 va sumar-se a la Coalició d'Independents promoguda per Rosa Ferrer, assolint el càrrec de cònsol menor. En aquells comicis, Cd'i va superar tant la candidatura del PS (relegada a tercera posició) com la de Demòcrates per Andorra, per tant sols 82 vots.

Ferrer va deixar el Comú a principis d'aquest any en arribar a un pacte amb DA per presentar llista conjunta tant a les generals com a les comunals, cosa que li va permetre entrar al gabinet Martí. Però contra tot pronòstic, el conflicte per escollir el cap de llista a les comunals ha fet trencar el pacte, cosa que ha fet trontollar l'estabilitat parlamentària, i Minguillón, l'actual cònsol, ha optat per aliar-se amb Liberals d'Andorra, mentre que DA ha presentat llista en solitari amb un equip potent encapçalat per la fins ara consellera general Conxita Marsol. De la seva banda, el PS es presenta amb Dolors Carmona al capdavant, i SDP repeteix la candidatura de les generals, encapçalada per Delfí Roca.

Sant Julià de Lòria

Enmig del ball de sigles que es pot apreciar al llarg de la història recent de les eleccions comunals a totes les parròquies, Unió Laurediana és la formació amb més trajectòria (es presenta per primer cop en solitari el 1999), i la que ha aconseguit mantenir-se més o menys al marge de les formacions d'àmbit nacional, tot i haver donat suport en alguns períodes al PLA i a Demòcrates per Andorra. És l'exemple del parroquialisme més tradicional, d'ideologia liberal i conservadora, en aquest cas a l'òrbita de la família Pintat.

Després de dos mandats liderats per Josep Pintat –ara president del ressorgit Liberals d'Andorra–, Montserrat Gil i Manel Torrentallé van agafar les regnes del Comú el 2011. Ha estat un mandat marcat per algunes polèmiques -com l'afer de les targetes de crèdit- que han fet que finalment UL no els hagi proposat per a la reelecció. Els caps de llista són l'exconseller general Joan Albert Farré i Rossend Duró.

L'oposició laurediana, fraccionada entre els socialdemòcrates (ara dividits entre PS i SDP) i l'ala més centrista que antigament estava agrupada sota les sigles de Segle 21, fa anys que intenta configurar un front comú per fer possible un canvi de color polític al Comú. Enguany, després del trencament entre Unió Laurediana i DA, també els demòcrates han entrat en les negociacions i finalment s'ha aconseguit, in extremis, presentar una llista alternativa, Laurèdia en Comú, encapçalda per l'excònsol Josep Miquel Vila i Julià Call.

Escaldes-Engordany

Després de dos mandats de Lydia Magallón (PLA), la política comunal recent de la parròquia d'Escaldes-Engordany ha estat marcada pels dos mandats de Toni Martí, primer sota les sigles del PLA i posteriorment, el 2007, -després d'abandonar el partit- encapçalant una llista independent, Unió pel Poble, i obtenint el 70% dels vots derrotant l'Alternativa i els Verds. L'herència de Martí l'ha continuada Trini Marín, que al 2011 va guanyar els comicis sota les sigles de Demòcrates per Andorra -formació liderada per Martí- també amb el 70% de suports.

En canvi, cal destacar que en l'àmbit nacional, tant les eleccions del 2005 com les del 2009 les va guanyar el Partit Socialdemòcrata, amb Francesc Casals i Jordi Font al capdavant respectivament. El 2011, però, el naixement de DA, amb Toni Martí com a líder, va derrotar els socialdemòcrates, uns resultats que s'han repetit a les generals d'aquest any, on a més cal tenir en compte que les esquerres es presentaven per separat. De fet, el segon millor resultat va ser per a la candidatura de Liberals d'Andorra.

Marín, acompanyada del fins ara cònsol menor, Marc Calvet, optarà a una reelecció que no es preveu complicada, tot i que caldrà veure quins resultats aconsegueix el tàndem repetidor de Cèlia Vendrell i Aleix Mañosas amb el PS, i com evoluciona el suport que té a la parròquia Ld'A, que es presenta amb Marc Magallón i Higini Martínez-Illescas, i quins vots s'emportarà SDP, que es presenta amb dues cares noves en la política, David Pérez i Corina Pacino.