Espot advoca per despenalitzar l'avortament

Andorra la VellaDemòcrates per Andorra advoca per despenalitzar l’avortament “que no vol dir la legalització”. En aquest sentit, el candidat demòcrata a cap de Govern, Xavier Espot, ha manifestat que tot i que “no s’ha incoat mai cap causa penal contra elles”, cal que les dones “tinguin aquesta seguretat, aquesta tranquil·litat, que si van a interrompre l’embaràs a fora d’Andorra no se’n derivarà de cap de les maneres conseqüències penals en el nostre país”. Així, defensen que si guanyen les eleccions, en els quatre anys vinents seran capaços “bastir un sistema segur, fiable”, que faci l’acompanyament de les dones i que al mateix temps no topi amb el sistema institucional.

Espot ha recordat que en aquesta legislatura s’ha posat en marxa el servei d’atenció integral a la dona que ha servit per fer l’assessorament a un centenar de persones, la qual cosa ha suposat “un pas significatiu en el reconeixement i en l’ampliació dels drets de les dones al nostre país sense traspassar aquella línia vermella que ens havíem marcat, i que ens seguim marcant, que és el manteniment del nostre sistema institucional”. De totes maneres, ha manifestat que encara es poden fer “més progressos”.

“Creiem que es pot anar més enllà i que es poden fer passes endavant en el sentit d’ampliar el reconeixement dels drets de les dones, trobar un millor encaix en aquesta matèria sense traspassar aquesta línia vermella que per a nosaltres és el manteniment del nostre sistema institucional”, ha defensat. En aquest sentit, ha refermat que “el pes dels microestats cada cop és més ínfim, per tant, disposar de l’avantatge competitiu i institucional que ens suposa tenir dos caps d’estat que al mateix temps representin dues institucions molt més poderoses que el nostre país crec que no hi hem de renunciar i ens ha suposat molts beneficis”. Davant aquesta circumstància, defensa que mantenint aquesta estructura es pot establir un sistema que no suposi “cap responsabilitat penal” per a la dona que decideixi anar a fora a interrompre el seu embaràs. Ha destacat que un exemple seria un sistema similar al que té Alemanya amb un servei públic que a més informa de “les polítiques que hi ha a favor de la natalitat”. En aquest sentit, ha manifestat que hi ha “camí per recórrer” perquè es pensa “molt” en la interrupció voluntària de l’embaràs” però de vegades no pensem “prou en com podem també donar més facilitats al conjunt de la ciutadania i a les dones perquè decideixin tenir els seus fills”, així, defensa que cal “consolidar el nostre servei d’adopcions, fer polítiques de foment de la natalitat, però si malgrat tots aquests oferiments la dona o la noia està determinada a interrompre embaràs, evidentment amb unes condicions i dins uns terminis absolutament raonables,” un cop passi aquest filtre, pugui anar a avortar. Espot ha reconegut que també s’ha de tenir en compte l’acompanyament econòmic i ha destacat que si es basteix “un sistema legal i conforme a l’ordenament jurídic aquesta possibilitat de rescabalament també serà molt més factible”.

El candidat demòcrata a cap de govern ha deixat clar que aquesta interrupció s’hauria de fer sempre fora d’Andorra, ja que “és molt difícil que un cap d’estat que forma part de la jerarquia de l’Església catòlica i que, per tant, és alhora copríncep, però també bisbe pugui ser cap d’estat d’un país on es practiquen avortaments” però s’ha mostrat convençut que “es poden trobar solucions que siguin molt confortables i molt adequades”. És més, ha destacat que “segurament” si hi ha ajudes econòmiques les dones s’estimaran més fer aquesta interrupció fora que no a Andorra, en un lloc “on es preservi més la seva confidencialitat” i pugui fer el procés amb “seguretat i garanties”.

Sobre si aquest sistema pot estar bastit en la legislatura vinent, ha manifestat que si Demòcrates guanya les eleccions “s’hi esforçaran” perquè així sigui tot i que ha alertat que cal tenir cura que “per voler anar massa de pressa” no ens trobem amb “una situació d’irreversibilitat que faci impossible fer un pas enrere en matèria institucional” i ha apel·lat a un diàleg “tranquil, pausat i molt lleial” amb els coprínceps i també entre els grups parlamentaris.