Espot es compromet a adoptar mesures "valentes" davant d'un mercat de lloguer amb preus "disparats"

El cap de Govern ha reiterat que la crisi de l'habitatge és una "prioritat política"

El cap de Govern, Xavier Espot, durant la sessió del Consell General.
M. P. (ANA)
16/11/2023
3 min

Andorra la VellaEl debat monogràfic per tractar la problemàtica de l'habitatge ha donat el tret de sortida aquest dijous amb la voluntat de les formacions polítiques d'arribar a un consens que posi solució a la crisi actual. S'ha iniciat amb la intervenció del president del grup parlamentari de Concòrdia, Cerni Escalé, qui ha denunciat un increment del 80% en el preu mitjà del lloguer des del 2017 i ha titllat la situació de "crisi total" i de "veritable tragèdia per al país". Per la seva banda, el cap de Govern, Xavier Espot, s'ha compromès a adoptar mesures "valentes" pel que fa als habitatges d'ús turístic i al model d'inversió estrangera per tal de frenar l'especulació. També ha reconegut que els preus actuals dels habitatges de lloguer estan "disparats" i que la mitjana del preu del metre quadrat de nous habitatges en els portals immobiliaris frega els 20 euros.

El cap de Govern ha reiterat que la crisi de l'habitatge és una "prioritat política" que sempre ha estat a sobre de la taula i ho ha exemplificat amb el pressupost del 2024, on les partides relatives a aquesta temàtica "són les que més creixen". Per tal d'identificar l'arrel del problema, ha assenyalat que hi ha una descompensació evident entre l'oferta i la demanda, ja que les diferents modalitats de residència han contribuït al fet que hi hagi menys pisos a preu assequible al mercat. De fet, ha exposat que durant el 2021 la mitjana de lloguer del país era de 8,3 euros el metre quadrat per un pis de 70 metres; a finals del 2022 l'import es va incrementar fins als 10,5 euros i als portals immobiliaris la xifra s'eleva enguany fins prop dels 20 euros, la qual cosa provoca, ha dit, que el mateix pis de 70 metres quadrats hagi passat de costar 581 euros mensuals a 1.300.

Com ja es va esmentar des de l'executiu, Espot també ha deixat la porta oberta a ampliar fins a dos o tres anys la pròrroga dels contractes de lloguer actuals, alertant, això sí, que "aquestes mesures intervencionistes són com un tractament simptomàtic i no resolen l'arrel de la malaltia". Després d'enumerar el seguit d'accions que ja s'han posat en marxa amb anterioritat, com ara la flexibilització dels requisits per accedir a ajuts al lloguer; avantatges fiscals per promocionar l'entrada de pisos al mercat o programes d'incentius econòmics per a les persones que construeixin o rehabilitin habitatges per destinar-los a lloguer assequible, així com la rehabilitació i compra d'edificis o la signatura de convenis amb diferents comuns per fer aflorar més pisos, ha manifestat que "cal anar més enllà" amb accions com la posada en marxa d'un fons publicoprivat de garantia davant impagaments de lloguer (la qual cosa serviria per posar al mercat els 1.700 pisos buits que es tenen comptabilitzats) o actuar sobre la inversió estrangera i els habitatges d'ús turístic.

Precisament, ha posat en relleu que hi ha més de 2.700 pisos d'habitatges d'ús turístic disseminats a Andorra, el que representa un 11% del parc total d'habitatges del país. En aquest sentit, s'ha mostrat partidari d'adoptar decisions valentes per tal que aquests pisos tornin al mercat de lloguer, però també d'establir una proporció màxima per parròquia de zones d'habitatges d'ús turístic o segones residències tal com ja s'ha fet en països com Islàndia, Suïssa o Malta. També ha destacat la necessitat de donar prioritat a les persones residents.

En relació amb el model d'inversió estrangera, ha reconegut que anys enrere "hem estat poc selectius" i que s'haurà de treballar per seleccionar aquelles inversions de capital estranger que "aportin valor afegit". Aquest mecanisme, sens dubte, contribuirà a lluitar contra l'especulació, ja que "les operacions que no creen riquesa i distorsionen el mercat cal evitar-les, i si no es pot cal castigar-les o no premiar-les". Per aquest motiu ha proposat establir un gravamen més elevat sobre la plusvàlua immobiliària obtinguda durant els primers 10 anys de tinença d'un bé immoble "per desincentivar les compravendes amb finalitats especulatives".

Una altra línia d'actuació en la qual ha fet incís ha estat en la promoció de les col·laboracions publicoprivades per a la creació de lloguer assequible amb una fórmula en què els comuns, que són qui tenen la titularitat del sòl, el cedeixin de manera gratuïta durant un llarg període de temps i així els promotors particulars puguin executar les seves promocions "amb un lloguer regular pels preus públics". També ha avançat que, donant compliment a demandes de l'oposició, s'està estudiant la posada en funcionament del registre de la propietat immobiliària, una eina que "ha de ser eficaç per a obtenir dades i per a planificar-nos millor".

stats