Els exsíndics defensen la validesa de la Constitució

Una taula rodona ha reunit els vuit expresidents del parlament per explicar el naixement del text que va canviar la representació política i territorial del Principat

El primer acte per commemorar els vint-i-cinc anys de la Carta Magna ha reunit els vuit exsíndics, aquest dijous a la tarda al vestíbul del Consell General, per fer un debat sobre la validesa i el naixement del text que va canviar la representació política i territorial del Principat. Per totes les figures presents a l'acte, la Constitució va marcar un abans i un després per al país i va servir per establir una separació de poders i una representació efectiva. 

“Buscàvem el màxim equilibri possible, crec que el vam trobar i ens hem de felicitar, perquè està funcionant”, ha exposat Jordi Farràs, síndic general entre el 1992 i 1994. En total, al voltant de la taula, s'han reunit Estanislau Sangrà i Francesc Cerqueda, anteriors a la Carta Magna; els tres síndics del període constituent Josep Maria Beal, Albert Gelabert i Jordi Farràs; i finalment aquells que han estat coetanis amb el text aprovat ara fa 25 anys: Josep Dallerès, Francesc Areny i Joan Gabriel i Estany. 

La trobada ha permès recordar com es van desenvolupar les negociacions de la comissió tripartida, uns treballs que es van veure interromputs per la dissolució del Consell General i la celebració d'unes noves eleccions l'abril del 1992. També s'han evidenciat les dificultats que va trobar el text en la seva creació, per les múltiples pressions i la gran quantitat de poder que estava en joc. “Va ser un procés constituent molt esverat, no va ser fàcil i senzill”, ha explicat Joan Gabriel, síndic durant el mandat de Pintat, entre el 2005 i el 2009. El mateix Gabriel ha recordat que, en aquells moments, les transferències i competències dels comuns, ja era un tema que estava sobre la taula. De fet, va ser el tema que més va costar tirar endavant. 

Un altre element que els exsíndics han destacat és la figura del coprincipat, quelcom que mai es va posar en dubte a l'hora de crear la Carta Magna, fins i tot alguns han apuntat que és la base del text. Segons han explicat, va ser el mateix copríncep francès qui va pressionar el Quai d'Orsay perquè deixés que Andorra tirés endavant la Constitució. Però aquesta bona relació amb els caps d'estat no ha estat sempre tan plàcida. Farràs ha recordat que, sobretot, el tema de l'avortament va ser quelcom que va costar molt de negociar i posar sobre la taula del bisbat. 

Un altre cas on es va patir per la continuïtat de la figura del copríncep, segons han exposat els exsíndics, va ser durant el mandat del president Nicolas Sarkozy, que va pressionar al Principat per avançar cap a la transparència bancària en matèria fiscal i va posar en dubte la celeritat en l'aplicació de les mesures per part andorrana. Malgrat això, l'exsíndic Francesc Areny ha conclòs que la Constitució ha donat estabilitat política al país, “molt necessària per prosperar a nivell econòmic i social, ha complert els objectius pels quals va néixer”.

Etiquetes