Xavier Espot: "Crec que més enllà de la crisi sanitària s'ha fet, també, una bona feina"

Andorra la VellaArribats a mitja legislatura, i després d'un any molt marcat per la pandèmia, el cap de Govern, Xavier Espot, fa balanç d'aquests dos anys i explica quins són els principals reptes que tenen al davant. Incideix en què, malgrat les dificultats, el Govern continua endavant amb un programa "ambiciós" i amb reptes importants com avançar en la negociació d'un acord d'associació amb la Unió Europea.

Passat l'equador del mandat, quin balanç en fa?

El balanç d'aquest mig mandat no pot fer-se sense abstreure's de la greu crisi sanitària, econòmica i social que estem vivint des de fa un any i mig. Tot i que ara sembla que estem arribant al final d'aquesta experiència traumàtica, això marcarà no només aquest mig mandat sinó segurament, també, el mandat en el seu conjunt. Més enllà d'això penso que és bo reivindicar el que s'ha fet, el que s'ha acabat de concloure en relació a la legislatura anterior i el que s'ha iniciat i que va més enllà de la gestió purament dita de la crisi sanitària. Hi ha un programa de govern ambiciós, que després es va reformular amb el pla d'acció H23 que estableix tota una sèrie de mesures, d'iniciatives, de pilars tendents a reforçar el creixement econòmic i la cohesió social, a reforçar tots els aspectes vinculats a la sostenibilitat. Crec que més enllà de la crisi sanitària s'ha fet, també, una bona feina i a l'enquesta política del CRES em remeto. Crec que aquesta enquesta beu molt d'una bona gestió, ho dic des de la humilitat però així ho han dit també els ciutadans. També és el resultat de tota una sèrie d'accions del Govern que més enllà de la crisi també han estat encertades.

L'enquesta valora molt bé al Govern i també a vostè, creu que és un aval a la gestió que s'està fent?

Penso que sí, i ho dic una vegada més des de la humilitat, perquè les coses les hem de reconèixer com són, penso que és un aval a la gestió i també de caràcter més personal, que jo rebo amb molta satisfacció però al mateix temps amb molta responsabilitat perquè posa el llistó molt alt. I del que es tracta és que aquest aval es mantingui fins a finals de la legislatura. Crec que se n'extreuen diverses dades positives. Pel que fa al Govern i pel que fa a la formació política que presideixo, d'una banda. La valoració personal, que és molt bona en el meu cas, però també celebro que tot just després de mi, i abans dels líders de l'oposició, els líders de les altres dues formacions que formen part de la coalició de govern i parlamentària majoritària també siguin els que treuen més bona nota. La valoració en el seu conjunt del Govern també és molt bona i dels grups de la majoria, també, per damunt dels de l'oposició. Des d'una perspectiva, per tant, estrictament política, o partidista, crec que les conclusions que s'han d'extreure de l'enquesta són molt bones i després, hi ha altres consideracions més globals, que també són positives, s'han de posar de relleu i de les quals jo me'n felicito: per exemple, el fet que cada cop, i particularment des de fa dos anys, l'interès per la política hagi estat creixent, és una nota positiva. També el fet que hi hagi una sèrie d'institucions molt ben valorades: particularment la policia, que crec que està fent una bona tasca, o el Consell General, i en aquest sentit crec que és mèrit de la síndica i de la subsíndica generals que donen aquest aire de dignitat i de resolució pacífica de les controvèrsies parlamentàries. I després, evidentment, les preguntes que s'han fet al tomb del nostre procés d'aproximació a Europa m'han sorprès favorablement i me'n congratulo enormement. Aquells que defensem que hem de caminar cap a Europa i que ho hem de fer en una fórmula híbrida que consisteix en la negociació d'aquest acord d'associació ens hem vist reforçats perquè l'opció que avalen la majoria de ciutadans i ciutadanes és aquest acord d'associació i, a més a més, cada cop hi ha un percentatge més important de la població que coneix el que estem fent amb Europa, i en aquest punt també hi ha hagut un augment exponencial que obeeix a la bona tasca que s'ha fet des del Govern i en particular des de la secretaria d'Estat d'Afers Europeus.

Aquest equador de mandat s'ha fet coincidir amb una reestructuració del Govern que alguns han criticat dient que la coalició perdia pes, com ho valora tenint en compte els resultats de l'enquesta?

Pensi que precisament aquesta enquesta es va fer coincidint amb la remodelació del Govern i les crítiques que hi ha hagut no s'han traslladat massa al conjunt de la ciutadania. Penso que han estat un canvis quirúrgics que en realitat crec que han estat prou ben rebuts i les crítiques no han vingut des d'on haurien pogut venir, i que a mi m'haguessin preocupat, que és precisament des dels dos altres partits que conformen la coalició. Per què no han vingut per part d'aquests dos partits i evidentment tampoc per part de Demòcrates per Andorra? Perquè en definitiva tots hem arribat a la convicció, al convenciment, que ja no tenen massa sentit les quotes dins del Govern, hem arribat a un nivell de cohesió, d'entesa mútua, de prevalença del projecte de Govern per damunt dels projectes polítics de cadascun dels partits i al final tots hem celebrat aquest canvi, que el que ha anat a recercar és que poguéssim posar les millors persones disponibles als llocs que potser requerien algun tipus de canvi. En aquest sentit, crec que ha estat un canvi encertat i que acabarem de materialitzar a principis de juliol amb la incorporació de Trini Marín com a ministra d'Administracions Públiques i Participació Ciutadana. Jo penso que Víctor Filloy farà una excel·lent tasca al capdavant del ministeri de Territori i Habitatge; Jordi Torres, també al capdavant del ministeri de Turisme i Telecomunicacions i Judith Pallarés, al capdavant del ministeri d'Afers Socials, Joventut i Igualtat.

I com s'encaren els dos anys que queden per endavant?

Amb la voluntat precisament de dedicar, si és possible i així ho espero, molts més recursos humans i materials a la implementació del pla d'acció de govern i menys a la gestió d'una crisi sanitària, econòmica i social que esperem que estigui a poc a poc tocant a la seva fi. Tenim un programa molt ambiciós, iniciatives importantíssimes que han de condicionar el creixement econòmic i social del país a 20 o fins i tot a 50 anys vista. Iniciatives que en definitiva el que pretenen és consolidar i diversificar el teixit econòmic del nostre país i això el que suposa és voler crear més riquesa i que aquesta es tradueixi en una millor qualitat de vida. Podria donar molts exemples: tenim la consolidació de l'aeroport d'Andorra-la Seu d'Urgell; la creació de la zona franca; tot el procés de transformació digital, no només de l'administració sinó del país; la negociació de l'acord d'associació amb la UE; tot l'impuls que volem donar a la diplomàcia cultural i econòmica; la reforma necessària de l'administració de justícia i del ministeri fiscal a través de tot un paquet de mesures i de lleis; tota la implementació de la llei de transició energètica i de lluita contra el canvi climàtic, a través, per exemple, de la taxa carboni, de determinades reformes fiscals puntuals que ens permetin incrementar els ingressos i que tinguem un sistema fiscal més equitatiu, sense apujar pròpiament la pressió fiscal...

Precisament, ara farà pràcticament un any que es va presentar el pla H23, un any després, quin és el grau d'implementació?

Celebro que estiguem en un grau d'implementació que es conforma amb allò que inicialment havíem previst. Sempre vam dir que aquest pla era dinàmic, és cert que s'han introduït algunes modificacions, però estem en un grau d'implementació altament satisfactori tenint en compte que durant aquest darrer any hem hagut de deixar molts esforços a la gestió de la Covid-19. Moltes coses evidentment no han acabat de culminar però n'hi ha moltes que estan a punt de fer-ho, per exemple tot el marc normatiu que ens permeti implementar les polítiques en matèria d'habitatge; sabem que és una de les principals preocupacions dels nostres ciutadans i ciutadanes i que la llei que crearà l'Institut Nacional de l'Habitatge i el fons publicoprivat, al qual es destinaran molts milions d'euros per construir habitatge a preu assequible, són indubtablement la palanca a aquesta problemàtica. Segurament en aquest període de sessions quedarà definitivament aprovada aquesta llei. Tenim també totes les polítiques en matèria d'igualtat de gènere que és un dels grans reptes que tenim plantejats amb una llei ambiciosa que tenim a tràmit parlamentari i que espero que abans de finals d'aquest any puguem tenir aprovada. També el tema de la taxa carboni que és molt important perquè ens permetrà destinar uns diners addicionals a un fons verd que ens permetrà apalancar la transició energètica, particularment amb un abaratiment del transport públic, amb tot un impuls encara més significatiu de totes les subvencions a la rehabilitació d'habitatges, en clau de sostenibilitat. Podria donar molts més exemples, com que hem avançat moltíssim en el treball de la zona franca i ho veurem en les properes setmanes, propers mesos. També hem avançat en una sèrie d'iniciatives legislatives que el que volen és permetre crear nous sectors econòmics al nostre país, el tema dels actius digitals, transformació digital, etcètera. Per tant, s'ha fet molta feina però en molts casos ha d'acabar de culminar i per aquest motiu tenim encara dos anys per endavant.

Després d'un any molt dur, com s'encara l'estiu, tenint en compte la gran aposta per la vacunació?

Jo crec que podem encarar-lo amb molta esperança, això sempre ho hem dit: aquí no es tracta d'una cursa de quin país va més ràpid sinó d'un treball conjunt i d'anar assolint tots, a poc a poc, la immunitat de grup en un percentatge similar, particularment quan es tracta dels nostres països veïns, i la veritat és que les notícies són molt esperançadores no només a Andorra sinó també a França, a Espanya i a la resta d'Europa. Nosaltres ja estem a més d'un 40% de la població vacunable vacunada en primera tanda i això evidentment ha tingut una translació evident en les dades sanitàries i ens permet encarar aquest futur amb optimisme, amb una relaxació evident de les mesures de protecció i prevenció, i de prohibició, en alguns casos, com estan fent alguns països. Això és el millor ingredient de cara a albirar un estiu i una arribada de turistes que pugui ser satisfactòria.

Una de les mesures que han anat lligades a la pandèmia han estat els ERTOs que ara s'han allargat, ja tenen definits els sectors que se'n podran beneficiar?

Sí, el ministre d'Economia ja ho va explicar, nosaltres creiem que la figura dels ERTOs era conjuntural, que tenia sentit en un context de pandèmia i evidentment per això es va establir una llei que establia que fins a finals de juny aquests ERTOs tindrien un caràcter generalitzat, amb algunes excepcions. Evidentment, i això enllaça amb el fet que nosaltres albirem una bona temporada d'estiu, creiem que serà a partir del juny-juliol el moment de la recuperació econòmica i no tenen sentit aquests ERTOs generalitzats. Però, també som conscients que hi ha algunes activitats puntuals que encara estaran sotmeses a restriccions severes o, en tot cas, importants o fins i tot algunes activitats que malgrat no estar internament sotmeses a restriccions el seu negoci continuarà molt afectat, és el cas, per exemple, de les agències de viatges en el darrer cas i en el primer, dels locals d'oci nocturn. Sí que creiem que en aquests casos puntuals encara s'ha de mantenir aquesta figura i hem de donar oxigen a aquests sectors perquè entenem que necessiten un suport addicional i més prolongat en el temps.

El ministre deia que es vol treballar perquè aquesta figura quedi legislada més enllà de la crisi sanitària, ja s'hi treballa en aquest sentit?

Sí, s'hi està reflexionant i s'hi està treballant, del que es tracta, en definitiva, és que la figura existeixi i disposi d'una cobertura legal. Això no vol dir que es puguin utilitzar amb caràcter generalitzat i permanent sinó que tenim un marc jurídic previst pel cas que en el futur hi hagi altres circumstàncies, com les que hem viscut o diferents, que afectin severament l'activitat econòmica i que justifiquin algun tipus de modalitat de suspensió dels contractes de treball o de reducció de la jornada laboral.

Els ERTOs han suposat que el Govern hagi hagut de destinar molts diners a fer-hi front, com a totes les mesures derivades de la pandèmia. Quina és la situació de les finances actualment?

Em permetrà que faci una valoració ponderada, jo crec que, en primer lloc, el que ha d'estar la ciutadania és absolutament tranquil·la en el sentit que nosaltres tenim la capacitat financera, no només de pagar, perquè ja ho hem fet en molts casos i ho continuarem fent, aquests compromisos econòmics que hem assumit i que eren absolutament necessaris per no destrossar el nostre teixit econòmic i social i al mateix temps tenir la capacitat també de retornar aquests diners; això per un costat, d'altra banda, però, hem de ser conscients que això ha impactat enormement en els comptes públics i evidentment a principis de legislatura hi havia una sèrie de projectes i de previsions que no tenien en compte que faríem un dèficit al tomb de cent milions d'euros. Això no són diners que ens condonaran sinó que haurem de tornar i tothom ha de ser conscient que de la mateixa manera que el Govern ha fet un esforç ingent en moments de dificultat, aquest esforç s'haurà de retornar en època de prosperitat. Això no vol dir incrementar impostos però vol dir que determinats projectes i iniciatives s'hauran de reconsiderar; de fet ja ho hem fet a través de l'H23, que ja tenia en compte els compromisos financers sobrevinguts però això també s'haurà de traslladar a la consciència del conjunt de la ciutadania i hauran de ser comprensius en el sentit que no és perquè ha passat la crisi que tot torna a la normalitat i tornem a la situació anterior, sinó que hi ha tota una sèrie de despeses en les quals hem incorregut que s'hauran de pagar i el Govern això també ho haurà de tenir en compte a l'hora d'aplicar les polítiques públiques que tingui plantejades.

D'altra banda, incidint en la pandèmia i els seus efectes, com ha impactat en les negociacions amb la UE? Serà possible fer el referèndum en aquest mandat?

La veritat és que no li sabria dir en aquests moments. És veritat que ha alterat una mica els calendaris que ens havíem fixat inicialment, no només pel nombre de rondes de negociació que s'han anat planificant sinó per la pròpia modalitat de les reunions, que de vegades dificulta l'avançament. No és el mateix reunir-se presencialment que per via telemàtica, és veritat que ara mateix no tenim la garantia que puguem culminar aquesta negociació durant aquesta legislatura però nosaltres estem convençuts que aquest és un projecte prioritari, que l'acord d'associació és la clau de volta del nostre procés de diversificació econòmica, dic la clau de volta perquè no vol dir que no puguem començar a diversificar, i el projecte de Grifols n'és un bon exemple, sense haver integrat el mercat interior europeu però evidentment la integració serà un revulsiu des d'aquest punt de vista. Per tant, nosaltres no volem que això s'allargui indefinidament perquè creiem que ni és positiu des de la perspectiva d'una bona negociació per a Andorra i perquè, a més, creiem que com més aviat puguem haver culminat aquest procés d'aproximació a Europa, més aviat podrem haver desencadenat el nostre procés de diversificació econòmica.

Una altra reforma que s'haurà d'abordar aquest mandat és la de les pensions de jubilació, serà prou valent per fer-ho en els dos anys que queden de mandat tenint en compte que en el moment que s'impulsin algunes mesures podem estar a les portes de les eleccions?

Ho crec sincerament perquè mai havia hagut un compromís polític per part del Govern de torn, de la majoria parlamentària, tan ferm com ara, amb tanta voluntat de realment posar solució a un dels grans reptes que tenim plantejats com a societat, independentment del cost polític que això pugui tenir. Perquè al final jo crec que els governs i les majories parlamentàries que els donen suport no poden estar pensant eternament en la propera contesa electoral sinó que el que han de pensar és en el benestar de la seva ciutadania i ja no immediat sinó a deu, vint, cinquanta anys vista. Aquest és l'objectiu, per exemple, de l'acord d'associació, però no només, també el de la reforma del sistema de pensions i crec que als fets em remeto: l'engranatge que ja s'ha establert, particularment amb la proposta d'acord que es va votar, amb tot el calendari que s'ha fixat quant a la creació d'una comissió d'estudi i la posterior configuració d'un pacte d'estat que estableixi les mesures concretes que s'han de promoure per garantir la sostenibilitat del sistema de pensions. Jo crec que és una evidència i per tant ara no hi ha marxa enrere i el Govern, en allò que pertoqui, hi cooperarem, col·laborarem tant com puguem.