L'heliport, a l'espera de l'aval de la plataforma de veïns

Els usuaris del transport públic passen de 274.000 al setembre a 306.629 al novembre

El ministre d’Ordenament Territorial, Jordi Torres, ha anunciat que els informes tècnics sobre l’ heliport a Tresoles avalen aquesta infraestructura i ha afegit que amb aquestes dades a la mà es reuniran amb la plataforma veïnal per “consensuar” si finalment aquest heliport ha d’anar o no en aquest terreny. Així, Torres ha manifestat que “tots els estudis” fets fins ara destaquen que “l’aeronàutica és factible”. El cap de Govern, Xavier Espot, ha afegit que “amb independència de si els estudis diuen que l’heliport és viable, sense l’aval de la plataforma no es farà”.

Tant Torres com Espot han fet aquestes manifestacions arran d’una pregunta que havia formulat el president del grup parlamentari socialdemòcrata, Pere López, que ha manifestat que, tot i que el Govern tingui “l’excusa de parlar amb la plataforma, sembla clar que tenen la voluntat de tirar endavant l’heliport a Tresoles”. Davant aquesta afirmació, tant el titular d’Ordenament Territorial com el cap de Govern li han manifestat que ells atendran al “compromís electoral” de consensuar aquesta infraestructura amb els veïns afectats i Torres l’ha acusat de voler “buscar el titular que el Govern tira endavant l’heliport de les Tresoles”.

El titular de la cartera d’Ordenament ha reconegut que “no s’ha valorat cap altre emplaçament” per a aquesta infraestructura ja que ha emfasitzat que volen ser “respectuosos” amb el compromís contret amb els veïns escaldencs. Així ho ha exposat tant a preguntes de López com del president suplent de Terceravia+Unió Laurediana+Independents, Joan Carles Camp, que ha qüestionat al Govern sobre si un heliport és important per al Govern o si es faran enrere sempre que hi hagi un grup de pressió en contra. Torres li ha respost que “és evident” que cal aquesta infraestructura i li ha retret la manca de suport en aquest tema.

Transport públic

D’altra banda, el ministre de Presidència, Economia i Empresa, Jordi Gallardo, ha detallat un increment en el volum d’usuaris en el transport públic des que va entrar en vigor el nou servei, el mes de setembre. Així, ha manifestat que aquell mes el van fer servir 274.000 usuaris i que al mes de novembre la xifra ja s’ha situat en 306.629. Gallardo ha facilitat aquestes dades arran d’una pregunta de la consellera socialdemòcrata Susanna Vela, que li ha demanat per les deficiències detectades i també pels propers passos previstos per millorar el servei i potenciar-ne el seu ús. Gallardo ha negat que s’haguessin registrat “nombroses deficiències” i ha destacat que van ser una vuitantena, 34 de les quals van arribar directament al Govern. Un total de 28 d'aquestes, ha afegit, han estat ja resoltes.

El ministre d’Economia ha reiterat que la voluntat de l’executiu és continuar potenciant el transport públic amb una “ política tarifària més atractiva” de cara a l’any que ve i ha afegit que està en fase de proves l’aplicació per testejar les diferents línies i també la prova pilot de les pantalles sobre el temps d’espera a l’Estació Nacional d’Autobusos. També ha manifestat que la segona plataforma de ‘ticketing’ està dins els terminis previstos. A preguntes del conseller socialdemòcrata Carles Sánchez, el titular d'Economia ha destacat que s’està “treballant en una solució tecnològica” per al pagament de tots els autobusos, nacionals i comunals, i fins i tot per introduir-hi els taxis, a més dels aparcaments.

D’altra banda, López ha mostrat la seva preocupació sobre els resultats de l’enquesta sobre les condicions de vida que reflecteix que un 12,8% de la població es troba en situació de risc de pobresa. Gallardo ha recordat el que ja havia dit aquesta mateixa setmana en roda de premsa, que aquest índex es troba per sota de la mitjana europea, si bé el de desigualtat (les diferències entre les classes mitjans i les benestants) està per sobre de la mitjana europea. Ha concretat que aquest darrer índex ha pujat respecte del 2016 ja que s’han canviat els paràmetres per analitzar-lo, seguint els de l’Eurostat. En general, ha manifestat, els indicadors a Andorra són millors que els dels països de l’entorn. López ha retret a la majoria que aquestes dades “ alarmants” siguin el resultat de les “polítiques” del Govern que no ha impulsat “ni salaris dignes ni polítiques d’habitatge” i ha qüestionat l’executiu sobre si creuen que amb el salari mínim és suficient per viure a Andorra. Tant Gallardo com Espot l’han acusat de voler-se erigir en el garant de la “preocupació social” i han reivindicat les millores en els salaris que s’han aplicat en els darrers anys. Espot li ha recordat que el salari mínim ha passat de 925 euros a 1.084 en pocs anys i ha reiterat que si no s’ha optat per una pujada més elevada és per no tensar l’economia de les empreses. El ministre d’Afers Socials, Habitatge i Joventut, Víctor Filloy, ha reivindicat que “les dades deixen clar que la protecció social” d’Andorra és “de les més efectives” d’Europa.

I novament la seu parlamentària ha estat l’escenari del debat sobre la separació de poders arran de la reunió de consellers demòcrates amb el fiscal general i el fiscal adjunt en el marc del treball per modificar la llei de prevenció del blanqueig. Ho ha estat arran d’una pregunta formulada pel conseller socialdemòcrata Joaquim Miró, que ha reiterat les sospites del PS que les esmenes “van ser redactades” pels dos fiscals. Espot ha lamentat una “reiteració innecessària d’aquest debat” i la imatge que s’està donant a la ciutadania. En aquest mateix sentit, el ministre de Finances, Eric Jover, ha lamentat “l’espectacle” donat ja que ha afegit que posar en dubte la separació de poders "no és positiu". Des del PS s’ha tornat a lamentar que les trobades que tenen a veure amb un procediment legislatiu, i especialment amb institucions com el ministeri fiscal, han de seguir uns canals que en aquest cas no es van seguir.

Altra qüestió tractada durant la sessió de control al Govern d’aquest dijous ha estat la Cimera Iberoamericana, ja que Vela volia saber el cost econòmic que tindrà l’organització d’aquesta cita. “Desconeixem el cost total però intuïm que serà de 3,2 milions”, ha dit Vela. Espot ha destacat que la cita pot situar Andorra a la regió iberoamericana i ha concretat, a preguntes de Vela, que hi ha contractats, en el marc de la fundació creada, un gerent, una coordinadora, un director financer, un agent de protocol i una traductora en llengua portuguesa.