França
Política 26/06/2022

Les hores més difícils d'Emmanuel Macron

El fracàs electoral a les legislatives posa el president de França en una situació inèdita de debilitat

4 min
El president francès Emmanuel Macron

ParísLa nit electoral de les legislatives, diumenge 19 de juny, Emmanuel Macron va ser el gran absent. Atrinxerat a l’Elisi, el president de la República va preferir delegar en la primera ministra, Élisabeth Borne, la difícil tasca de comparèixer públicament per valorar els resultats mentre ell intentava digerir-los. No va ser fins tres dies després que Macron va considerar que era l’hora d’adreçar-se als ciutadans. Va ser en un missatge gravat, de vuit minuts, en què reconeixia que ho té complicat per governar en solitari després d’haver perdut la majoria absoluta a l’Assemblea Nacional. "Haurem de construir compromisos", va admetre.

La de diumenge passat va ser una de les nits més difícils que ha viscut Macron des que és president. La desfeta electoral el va enxampar per sorpresa: el resultat va ser pitjor del que auguraven les enquestes. Acostumat que tot li surti bé, l’inquilí de l’Elisi ha exercit fins ara d’hiperpresident i ho ha tingut tot de cara. Va arribar al poder d’una forma imparable, després d’una carrera fulminant. Durant el primer quinquenni ha manat sense oposició –malgrat les protestes socials–, ha concentrat tot el poder, ha fet i desfet com ha volgut i ha tingut el govern al seu servei. 

És el que a França anomenen un president jupiterià, en al·lusió a la mitologia romana, en què Júpiter és el déu suprem. No té contrapoder. “La presidència jupiteriana s’ha acabat”, va sentenciar Olivier Faure, president del Partit Socialista després de reunir-se amb Macron dimarts. "Haurà d'aprendre a confrontar les idees dels altres", va assegurar.

No assumir la derrota

Rivals polítics acusen Macron d’estar sotmès a una fase de “negació” en què encara no ha acabat d’assumir la derrota electoral, i posen d’exemple el discurs de dimecres. En la seva al·locució, el president assumia poques responsabilitats de la derrota i, en canvi, considerava que són la resta de forces polítiques les qui han de cedir per evitar el bloqueig parlamentari. El president demanava als partits que acceptessin aliances parlamentàries. Per ara, la seva crida no ha tingut efecte. 

La premsa, unànime, també ha carregat contra l'inquilí de l'Elisi. El diari Libération, considerat d'esquerres, parlava d'un president totalment "superat", incapaç d'assumir els resultats. "Ha demostrat que no ha entès en absolut el missatge dels francesos", afirmava un editorial del diari. El president "s'ha vist atrapat per una vella norma de la política: res passa com estava previst", destacava la revista L'Obs. I afegia una metàfora molt gràfica: "Júpiter té un genoll a terra".

Risc de paràlisi

El sistema polític francès està dissenyat des de l’època de Charles de Gaulle per afavorir les majories àmplies al Parlament per facilitar la governabilitat i l’estabilitat política. En la Cinquena República hi ha hagut períodes de cohabitació –amb un president i un primer ministre de colors diferents–, però no és habitual que cap força política obtingui la majoria absoluta. Diumenge passat la coalició presidencial va ser la força més votada però es va quedar molt lluny de la majoria absoluta. Tampoc no hi ha una majoria alternativa. Si Macron no aconsegueix suports parlamentaris, hi ha un risc real de paràlisi. “És un vot de sanció mai vist per un president de la República que acaba de ser reelegit”, resumia Le Monde.

Emmanuel Macron, un polític amb una carrera impecable que va trair François Hollande i que es va convertir als 39 anys en el president escollit més jove de la història de França, ha viscut un revés inesperat que fa pensar en un segon quinquenni molt més complicat del que ell mateix es podia haver imaginat. A l’abril va ser reelegit president per cinc anys més davant la líder d’extrema dreta, Marine Le Pen, però aleshores el resultat –relativament ajustat– ja va ser un avís per a Macron.

Vacuïtat del projecte macronià

Acusat sovint de superb, l’inquilí de l’Elisi estava tan convençut de la seva victòria a les legislatives que va renunciar a fer campanya. No va participar ni en un sol acte electoral. “El càlcul va resultar fals. I en aquest context es veu més la vacuïtat del projecte polític macronià, que té una línia econòmica clara però en altres qüestions socials té poca substància”, subratlla el politòleg francès Emiliano Grossman. L'analista creu que el resultat electoral "és el retorn de la política" a França.

L’agenda internacional –aquesta setmana amb el Consell Europeu a Brussel·les i la setmana que ve amb la cimera de l’OTAN a Madrid– ha donat uns dies de marge al president de França, però quan torni de Madrid, a finals de la setmana que ve, Emmanuel Macron haurà de prendre decisions per evitar el bloqueig polític. Només ell sap si apostarà per negociar llei per llei amb els diferents partits o trobarà un soci disposat a donar-li un suport més estable. Macron no té gaires opcions. Probablement, és la primera vegada que l’inquilí de l’Elisi es mira al mirall i no hi veu Júpiter.

stats