Josep Pintat, un any i mig a l'oposició

Andorra la Vella“Un fill de Laurèdia que porta la sang d’aquest país a dins” es descrivia entre eufòrics aplaudiments a l’auditori Claror Josep Pintat i Forné. Qui va ser Cònsol major del 2004 fins al 2011 assistia a un dels actes multitudinaris de campanya acompanyat de la també consellera general de Sant Julià Carine Montaner. L’encàrrec liberal que havia rebut Pintat no era fàcil: redreçar el rumb del vaixell Liberal i reunir de nou la família. Un pes pesant i reconegut.

I per aquest llop de mar, la travessa marítima no ha estat fàcil en aquests mesos, on el Grup parlamentari que presideix al Consell General no sempre ha aplaudit els encàrrecs de l’executiva de Liberals d’Andorra (Ld’A). L’anunci de moció de censura feta a finals del mes d’octubre o la posició sobre l’afer BPA ha estat llegida de manera molt diferent des de l’executiva del partit i el grup de consellers liberals.

Igualment, el to de Josep Pintat ha estat el d’una duresa pròpia de la vella escola, de la d’un dels pesos pesants de la política parroquial que no es perd en les formalitats. Sobre l’acord d’associació, que ha mantingut ocupats els portaveus liberals, Pintat resumia la posició d’una manera ben gràfica “som petits, però no ens podem abaixar els pantalons cada vegada que apreten des de fora”.

“El ciutadà va confiar en la classe política i al cap de 10 dies desapareix un banc. Quina garantia se li ha donat?” es preguntava sobre la caiguda en picat del tant per cent de votants a les eleccions comunals. Sobre la posició liberal respecte l’acord d’Associació, Pintat tornava la pilota al Cap de Govern que els acusava d’intransigents “l’únic que està atrinxerat és el cap de Govern en el seu càrrec” va espetar-li.

Exhibint una subtil capacitat descriptiva assenyalava que la posició de Liberals sobre Europa necessitaria alguna dosi més de persuasió “el que no farem és inclinar-nos perquè aquí una persona es pensa que és al 100% l’amo del país. Això no va així”.

“Senyor Cinca si us plau, senyor ministre!” cridava des del seu lloc del Consell General al ministre Portaveu, Jordi Cinca, mentre reclamava l’atenció al Síndic perquè “el senyor ministre acaba de fer al·lusions als grups i se’n va perquè ha d’anar a fer un debat a una televisió catalana. Això no és seriós”. De les imatges més inaudites de l’any polític.

En aquest darrer any, el grup de consellers que presideix Pintat ja ha deixat clar els dubtes que planteja a bona part de la població l’acord d’associació i la capacitat europea per acceptar les especificitats andorranes. Però també, els dubtes sobre la capacitat d’un executiu per dibuixar una posició comuna, perquè al seu entendre, se’ls planteja “pactes d’Estat sota el principi d’ultimàtums”.

Josep Pintat avui seria sens dubte un dels ‘capgrossos’, un d’aquells caps de família que Josep Pla va descriure fruit dels seus viatges a Andorra a ‘De l’Empordanet a Andorra’. Llinatges que admirava per la capacitat d’aprofitar les bones relacions amb els veïns per a una transformació a fons del país. De fet, un dels entrevistats per Josep Pla s’hi comptava Josep Pintat i Solans, el seu pare: Cap de Govern entre els anys 1984 i 1989, empresari del tabac i líder dels Liberals. Precisament fou ell qui inicià les converses amb la CEE pel que després seria l’acord duaner. Llavors, el Consell General no comptava amb la competència dels Afers exteriors, reservada als Coprínceps, i aconseguí la delegació i un acord que avui s’intenta salvar.