L'alcalde de la Seu esclata per l'expulsió de menors il·legals d'Andorra

Joan Barrera explica que "l'arribada de tantes persones nouvingudes repercuteix negativament en els serveis i no podem ni volem assumir l'impacte social"

Gent al Passeig de la Seu.
ARA Andorra
07/07/2025
2 min

Andorra la VellaL’alcalde de la Seu d’Urgell, Joan Barrera, va expressar preocupació pels colombians que treballen a Andorra i han marxat a viure a la Seu. Barrera ho vincula amb dos fenòmens. El primer és la “dificultat per reagrupar familiars a Andorra” pels ingressos mínims (guanyar 2.860 euros al mes si es vol reagrupar a un adult, 3.860 si es vol a un adult i un menor i 4.860 a un adult i dos menors). Els treballadors sud-americans que volen reagrupar, després que Govern hagi instat a l’expulsió d’entre 200 i 300 menors d’aquest continent que havien estat reagrupats il·legalment pels seus pares, han hagut de marxar a viure fora del Principat. Els que continuen treballant a Andorra han marxat a la Seu i busquen un permís de fronterer.

Barrera alerta que els problemes migratoris d’aquesta comunitat sud-americana al Principat agreuja encara més el risc que la capital de l’Alt Urgell es converteixi en una ciutat dormitori. Una part important de ciutadans que treballen a Andorra pernocten diàriament a la Seu. A banda de la política migratòria de fer fora els il·legals encara que siguin menors, el que porta a marxar a tota la família, hi ha altres condicionants que fan venir als immigrants sud-americans. Concretament, “en no poder afrontar l’alt nivell de vida i el preu de l’habitatge en territori andorrà”. Adverteix que “no és possible absorbir tots els treballadors que no tenen la capacitat adquisitiva suficient i opten per travessar la frontera, l’arribada de tantes persones nouvingudes repercuteix negativament en els serveis i no podem ni volem assumir aquest impacte social, tenint en compte l’esforç que ja es fa en aquest àmbit”.

Recorda que “una arribada constant de persones comporta problemes de gestió i també implicacions a nivell educatiu, amb més matrícula viva que mai, però també en els serveis bàsics, els ajuts socials i, especialment, el preu de l’habitatge”.

stats