Política 24/04/2022

Macron i Le Pen: dues visions de França

Analitzem les claus dels dos candidats que aquest diumenge es disputen la presidència

5 min
Emmanuel Macron i Marine Le Pen

BarcelonaDues visions de França, i del món. Emmanuel Macron i Marine Le Pen es juguen aquest diumenge la presidència a França. Les enquestes donen un cert avantatge a l'actual president, però no ha estat suficient per fer desaparèixer del tot el fantasma d'una victòria de Le Pen i, per tant, l'arribada de l'extrema dreta a l'Elisi. Coneguts i contrincants ja el 2017, analitzem amb profunditat els dos candidats.

El president francès Emmanuel Macron
Macron

el president que necessita continuar

Emmanuel Macron, que no es refia del lleuger avantatge que li donen les enquestes, busca revalidar la presidència per consolidar el seu llegat en una França cada cop més polaritzada i refermar-se com el gran líder d’una Europa amenaçada

El programa

Encapçala el seu projecte, de tall liberal, amb el "pacte per les generacions", on aborda temes relacionats amb educació, sanitat, jubilació i pensions. Proposa endarrerir l'edat de jubilació als 64 o 65 anys, un dels punts més polèmics i a què Le Pen ha respost amb una proposta per avançar-la als 60 anys en certs casos. Pel que fa a qüestions migratòries, Macron opta per un reforç de les fronteres europees, per agilitzar els mecanismes d'asil i l'enduriment de l'accés a la residència. La seguretat també ocupa un paper important, capítol en què el candidat a la reelecció proposa un replantejament de les forces armades, duplicar el nombre de reservistes i incrementar el pressupost militar de 40 a 50 milions d'euros a partir del 2025. Coincideix amb Le Pen en l'aposta per l'energia nuclear, però hi difereix en la confiança en les renovables i promet aconseguir la neutralitat en les emissions de carboni el 2050. Ferm defensor de la Unió Europea, el seu programa és un cant a seguir reforçant la unitat i l’autonomia estratègica europea. També, evidentment, treu pit d’alguns triomfs que ha obtingut al llarg dels cinc anys al capdavant de l’Elisi: per exemple que el poder adquisitiu dels francesos durant el mandat de Macron ha augmentat un 0,9% anual per llar, l’equivalent a 300 euros cada any.

Emmanuel Macron en un acte d'aquest divendres.

Punts forts

Domini i habilitat

Tot i que de vegades li ha jugat males passades, Macron és un dels mandataris del món que millor domina l’art de la política. Intel·ligent i segur d’ell mateix, sap com exhibir un coneixement impecable de tots els temes que envolten l’Elisi. Això, sumat a un domini especial de la diplomàcia i la posada en escena, l’ajuden a sortir airós de qualsevol debat: tant al carrer, amb ciutadans, com al plató, contra Le Pen.

Pes a Europa

Amb la marxa d’Angela Merkel, Macron s’ha consolidat com el gran líder de la Unió Europea, fins i tot per davant d’Olaf Scholz. França sap que, amb Macron, s’assegura protagonisme en el tauler mundial i la defensa dels valors i les raons de la UE. També s’assegura mantenir bona sintonia amb aliats tradicionals com els Estats Units.

El cognom Le Pen

Un dels punts forts de Macron és que competeix contra el cognom Le Pen.Molts francesos acabaran optant per la papereta del president només per evitar l’arribada de l’extrema dreta a l’Elisi, que tindria conseqüències fosques i imprevisibles tant a França com a Europa.

Punts dèbils

No pot vendre el canvi

A diferència del 2017, ara Macron no és cap promesa, ni cap opció de canvi ni, molt menys, cap revolució (el títol del llibre que va publicar abans de la campanya de fa cinc anys). Molts francesos, descontents amb la seva situació actual, no el votaran perquè el consideraran culpable de les seves penes. Per a les coses bones i les dolentes,Macron ja té un llegat.

Després del covid, guerra

Macron arriba a la segona volta després d’haver sobreviscut a tres crisis monumentals. Una d’estatal, la dels armilles grogues; i dues de mundials, la pandèmia i la invasió russa d’Ucraïna. Tindran un impacte especial les dues últimes, sobretot pel vessant econòmic que en deriva i que també toca la butxaca dels francesos.

Un president superb

No se sap ben bé per què, però Macron és un president que genera un odi especial entre molts francesos. Una part de la ciutadania el considera superb i allunyat dels problemes reals que passen al carrer. La fama de ser “el president de les elits” ja li ha passat factura a la primera volta.

Marine Le Pen a un punt de votació
Le Pen

la moderació de l’amenaça de sempre

Per primer cop, Marine Le Pen arriba amb opcions reals –tot i que aparentment mínimes– d’instal·lar-se a l’Elisi com a presidenta de França. La filla de Jean-Marie ha treballat per vendre una imatge més moderada, tot i que l’essència és la de sempre

El programa

El programa de la candidata ultradretana prioritza les qüestions relacionades amb la immigració, que relaciona amb la seguretat nacional. Els tres primers punts del programa de la candidata ultradretana aborden des d'un referèndum per "aturar la immigració incontrolada", fins a l'erradicació de l'islamisme, i "fer de la seguretat la prioritat". Le Pen vol tallar l'arribada de migrants, restringir l'accés a la nacionalització, retirar permisos de residència i expulsar els que no hagin treballat en l'últim any. A partir de la "prioritat nacional", preveu que els francesos tinguin accés prioritari a treball, habitatge i serveis socials. Le Pen promet també una rebaixa del 20% al 5,5% en els impostos de l'energia, i un augment dels salaris del 10% a partir d'incentius a empreses. La transició ecològica no està entre les seves prioritats, i planteja una moratòria en la implantació de l'energia solar i eòlica. Encara que no amaga el seu euroescepticisme, i voldria que la llei francesa primés per sobre de l'europea, ha moderat el to respecte a l'última campanya. I pel que fa a la relació amb l'OTAN, Le Pen es compromet a treure França del comandament integrat de l'Aliança Atlàntica.

Marine Le Pen, en un acte aquest divendres.

Punts forts

Candidata del poble

En els últims anys, Marine Le Pen ha centrat una part dels esforços a vendre’s com la candidata del poble. La líder d’extrema dreta vol explotar el fet que, a ulls de molts francesos, Macron és un president distant, allunyat de les classes populars i absorbit per la geopolítica i els neguits de les elits de París. El populisme de Le Pen busca connectar amb la població que en viu al marge, sobretot en suburbis i zones rurals. 

Una moderació aparent

Començant pel canvi de nom del partit, fa temps que Le Pen va engegar un procés de maquillatge per mirar d’eixamplar la base. Ha suat per aparentar ser més moderada i aconseguir que més francesos li perdin la por. El cara a cara de dimecres en va ser l’última mostra.

Castigar el president

Le Pen, a diferència de Macron, sí que es pot presentar com una promesa i, per tant, aconseguir el vot d’aquells francesos que creuen en la necessitat d’un canvi a l’Elisi per pal·liar el seu descontentament. Serà interessant veure quants arribaran a l’extrem de votar la dreta radical pel simple fet de castigar el president.

Punts dèbils

L'ADN no canvia

Malgrat aquest procés de moderació que ha volgut vendre, l’ADN de Le Pen és el de l’extrema dreta. La política antiimigració del seu programa mostra que l’essència del partit continua sent la mateixa, tot i que la irrupció de Zemmour –encara més xenòfob– ho ha pogut eclipsar. Minuts després de saber-se els resultats de la primera volta, la majoria de candidats van suplicar no votar Le Pen.

Aliats incòmodes

“Vostè depèn de Putin”, li va etzibar Macron en el debat de dimecres. Les amistats que la líder d’extrema dreta ha anat forjant durant la seva carrera són una autèntica llosa i una mostra de cap a on viraria una França lepenista. Orbán, Trump, Salvini i, sobretot, Vladímir Putin. 

Dubtes

Si Macron té una facilitat més que contrastada a l’hora de comunicar-se amb seguretat i contundència, a Le Pen l’ha penalitzada veure-la dubtar o caure en incoherències a l’hora de defensar el seu programa.Dimecres, durant el debat, el president va saber desmuntar amb certa facilitat molts dels seus arguments.

stats