Política 11/04/2018

Martí confia en obtenir el suport de part de l'oposició per aprovar la modificació de les transferències

Govern i Andorra la Vella topen per la llei específica que reconegui la capitalitat: Marsol insisteix en la necessitat de tirar-la endavant, mentre que l'executiu no ho veu prioritari

Ana
4 min
El cap de Govern, Toni Martí, durant la roda de premsa posterior al consell de ministres. / E. J. M. (ANA)

Andorra la VellaLa modificació de la Llei de transferències, que elimina els punts considerats inconstitucionals pel TC, entrarà a tràmit parlamentari aquest dijous. D'aquesta manera, el Govern dona resposta a la sentència que l'alt tribunal va emetre el 14 de març, després d'assolir un acord majoritari amb els cònsols, malgrat les discrepàncies d'Andorra la Vella i Sant Julià de Lòria. La modificació, tal com van anunciar aquest dimarts els cònsols, preveu l'eliminació dels punts declarats inconstitucionals (separatives d'aigües, cadastre i inversions sostenibles corresponents a l'apartat de redistribució sostenible) i els 4,4 milions presents en aquestes partides passaran a repartir-se de manera igualitària pels set comuns, és a dir, prop de 630.000 euros més per cada administració local. Aquesta nova bossa de diners se sumarà a la de l'article 8 de la llei, que ja preveu que 13,6 milions siguin repartits a parts iguals. Per tant, cada comú rebrà uns 2,5 milions d'euros a parts iguals. Cal recordar que la Llei de transferències preveu una repartició total de 55 milions, que es divideixen en base a una sèrie de criteris.

Pel que fa als possibles suports a aquesta modificació, que cal recordar que necessita una majoria qualificada al Consell General (és a dir, majoria a la llista parroquial i a la llista nacional), el cap de Govern ha apuntat que s'ha reunit amb tots els grups parlamentaris. Martí “compta” i espera tenir el suport dels consellers d'Unió Laurediana, Ciutadans Compromesos i la consellera independent, Sílvia Bonet, a més del grup demòcrata. En aquest sentit, també ha llençat la pilota a la teulada dels liberals. “Si van votar en contra perquè tenien dubtes de la constitucionalitat, ara entenc que hi votaran a favor, ja que el nou text no planteja cap incertesa”.

Tenint en compte la configuració actual de la cambra, amb els vots de Bonet, Pintat i Camp la modificació tiraria endavant. De fet, ja en la votació que va permetre l'aprovació del text van ser aquests mateixos consellers que van votar 'sí' conjuntament amb el grup de DA, la resta de consellers de la minoria es van abstenir, i PS i SDP hi van votar en contra. Quant a la data d'aprovació, el cap de Govern espera que pugui passar a la votació de la forma més ràpida possible, ja que “no és una llei nova, sinó la modificació d'uns quants articles i la llei l'hem debatut i rebatut”.

Davant la possibilitat que la modificació no rebi els suports necessaris, el cap de Govern ha avisat que la llei és plenament vigent i que, per tant, es pot aplicar. Tot i això, arran de la sentència del TC, Martí ha explicat que els 4,4 milions invalidats passarien a repartir-se en base als criteris de solidaritat i particularitats comunals, punts validats pel constitucional. El cap de l'executiu, però, ha avisat que aquests criteris trencarien amb el pacte adquirit amb els comuns, ja que hi hauria parròquies amb més pes que d'altres. “Hi hauria un pes excessiu de la solidaritat”, ha avisat. Un escenari, però, que el Govern ni es planteja perquè confia en l'aprovació definitiva del text.

Finalment, Martí ha reiterat que la modificació compleix escrupolosament amb la Constitució i no trenca la filosofia del pacte amb els comuns. De fet, l'executiu ha esgrimit, com a argument, que si el TC no hagués eliminat els articles de compromisos adquirits i inversió sostenible i tots els comuns complissin amb els objectius de separatives d'aigües i cadastre, també es repartirien a parts iguals els 4,4 milions corresponents a aquests punts.

Malgrat que en la roda de premsa posterior a la reunió de cònsols d'aquest dimarts els portaveus van declarar que l'acord de transferències amb el Govern s'havia assolit per unanimitat, la cònsol major d'Andorra la Vella, Conxita Marsol, ha recordat que s'ha assolit per majoria, ja que la capital i Sant Julià no estan a favor del repartiment de transferències. “Teníem una oportunitat històrica de premiar molt més la població, però poca cosa més podem fer perquè sempre ens quedem en minoria, apelarem a què els consellers generals s'ho tornin a pensar”, ha argumentat poc esperançada. Tot i això, Marsol ha admès que arran de la sentència del TC el comú de la capital hi surt guanyant respecte el repartiment anterior.

El Govern i Andorra la Vella topen per la capitalitat

“No està dins de les prioritats del Govern fer una llei específica per reconèixer la capitalitat d'Andorra la Vella”. Així responia Martí a les demandes de la cònsol major d'Andorra la Vella, que reclama un reconeixement econòmic per la capital, que finalment no ha estat recollit a la llei de transferències. Pocs minuts després d'aquestes declaracions, Marsol s'hi tornava: “No serà prioritat per l'executiu, però pel comú sí, per això continuarem demanant una llei específica i confio que el Govern atengui les recomanacions de l'informe del Congrés de Poders Locals i Regionals”. La cònsol major defensa que Andorra la Vella acull molts serveis de carie nacional i, per tant, requereix una compensació econòmica per sobre a la resta de comuns. Una iniciativa que, a cop calent, la resta de cònsols ja han avisat que “potser és anar molt lluny”.

stats