'No' a les llistes obertes de Concòrdia

Andorra la VellaEl ministre de Relacions Institucionals, Educació i Universitats, Ladislau Baró, ha rebutjat la proposició de llei de reforma electoral impulsada per Concòrdia, advertint que la introducció de llistes obertes podria derivar en un Consell General "excessivament fragmentat" i amb representants escollits amb un suport electoral molt limitat.

Durant el debat parlamentari, el ministre ha reconegut l’ambició i el treball tècnic del text, però ha posat l’accent en diverses contradiccions de fons que, segons el Govern, en debiliten la coherència i en qüestionen els objectius declarats. Tanmateix, conincideix en el creixent absentisme de l'electorat.

Una de les principals incoherències assenyalades és el fet que la proposta aposta per obrir completament les llistes en les circumscripcions territorials mentre manté tancada la llista nacional. Segons Baró, aquesta dualitat "treu consistència global" al sistema i contradiu la voluntat d’incrementar la capacitat de decisió de l’elector.

El ministre també ha qüestionat que el model proposat pugui reduir l’abstenció o la polarització. Ha recordat que no existeixen evidències acadèmiques clares que vinculin les llistes obertes amb una major participació, i ha advertit que, en un sistema de partits encara feblement institucionalitzat com l’andorrà, aquest mecanisme podria fins i tot accentuar la desorganització política.

Un altre punt crític és la representativitat. Baró ha alertat que la rebaixa dels requisits per presentar candidatures i la possibilitat de dividir el vot entre diferents opcions podria afavorir la proliferació de candidats i permetre l’elecció de consellers amb "percentatges molt baixos de sufragis". Això, ha dit, implica "afavorir la representativitat dels promotors polítics més que la dels electors".

En aquest sentit, el Govern considera que la reforma podria trencar l’equilibri actual entre les circumscripcions territorials —que tendeixen al bipartidisme— i la nacional —que introdueix proporcionalitat—, un sistema que, segons Baró, garanteix avui "pluralitat sense fragmentació excessiva". Pel que fa a Demòcrates, el president del grup, Jordi Jordana, s'ha sumat a la preocupació de l'Executiu davant d'un "acte incoherent" que faria perillar la estabilitat parlamentària. "Els projecte han de tenir un mínim de serietat", ha reiterat, tot indicant que la proposta facilitaria les candidatures unipersonals que seria "poc enriquidor per la nostra democràcia".

El conseller general de Concòrdia, Pol Bartolome, ha defensat la reforma electoral com una proposta "constructiva" orientada sobretot a obrir un debat públic sobre el sistema democràtic andorrà, més que no pas a imposar un model tancat. En aquest sentit, Bartolome donava per fet el no dels grups de la majoria, tal com ha sigut.

En aquest sentit, ha qüestionat la idea que menys proporcionalitat garanteixi més estabilitat, assegurant que hi ha exemples internacionals que demostren el contrari. El conseller ha situat la proposta en el marc d’una democràcia més deliberativa i consensual, inspirada en el pensament de Jürgen Habermas, on la legitimitat política no depèn només dels vots, sinó de la qualitat del debat i la capacitat d’arribar a acords, forçant a "posar d'acord els polítics" i incentivar "l'esperit històric de participació".

Un dels principals motius de la reforma, segons ha exposat, és combatre la desafecció política i l’abstenció creixent, especialment entre els joves, que mostren una participació molt baixa i una percepció d’inutilitat del vot. Ha admès, però, que la reforma no resoldrà per si sola l’abstenció, però ha insistit que pot ser un “revulsiu” per reactivar la participació i fomentar una política més basada en el consens. Tot i preveure poc suport parlamentari, ha demanat que el text serveixi com a punt de partida per a un debat més ampli sobre el futur del sistema electoral.

Un 'No' sense garanties d'esmenes

El president del grup parlamentari de Ciutadans Compromesos, Carles Naudi, ha comparat la proposta de Concòrdia amb la participació de Rodolfo Chikilicuatre, personatge interpretat per l'actor David Fernández, l'any 2008 a Eurovisió per Espanya o el personatge de Torrente. Una proposta de llistes obertes que només promocionaria "el tiktoker que més simpàtic caigui" o "un grup d'amics sense proposta" parlamentària, en comptes d'una proposta "seriosa". En aquest sentit, la presidenta del grup d'Andorra Endavant, Carine Montaner, ha coincidit en el fet que l'aprovació de les llistes obertes deixaria un país "ingovernable" per la fragmentació; tanmateix, han votat a favor d'entrar la modificació al Consell General per a la presa de consideració, tot i "no estar d'acord amb el fons".

De la mateixa manera, la presidenta del grup parlamentari Socialdemòcrata, Susana Vela, ha simpatitzat amb la proposta, així com amb l'exposició de motius del ministre, donat que alguns punts "farien l'efecte contrari al desitjat". Si més no, reiteren que cal una reforma de la llei electoral de 2022 per "adaptar-la als nous temps". Bartolome ha clos que per les properes eleccions i la següent formació del Consell General, seria bo introduir el debat i crear "una comissió" pel conèixer el parer dels "actors socials del país".