Els partits canvien, els candidats continuen
Les dificultats de les formacions per consolidar-se contrasten amb els canvis de llista dels polítics i la seva supervivència
Andorra la VellaQuan d'aquí a uns anys algú vulgui fer l'històric de les eleccions a Andorra a partir del 1997 es trobarà amb dos problemes: la desaparició de partits i els canvis de candidats d'una formació a l'altra. Les quatre candidatures nacionals del 1997 van desaparèixer ràpidament del panorama, tant que a les eleccions del 2001 ja no es van presentar, almenys amb aquest nom.
Eren l'Agrupament Nacional Democràtic (AND), Iniciativa Democràtica Nacional (IDN), Nova Democràcia (ND) i Unió Liberal (UL). L'any 2001 alguns dels candidats van repetir com els exAND, Ladislau Baró i Enric Tarrado ara amb el Partit Demòcrata (PD) mentre que d'IDN van passar al Partit Socialdemòcrata (PS) Vicenç Alay i Susanna Vela. Unió Liberal, per la seva banda, es va convertir en el Partit Liberal. En aquella convocatòria electoral hi va haver aquestes tres candidatures. La del PD va ser flor d'un dia o d'una elecció.
Perquè l'any 2005 en uns nous comicis generals ja havia deixat d'existir. Continuaven el PS i els liberals i entraven els Verds, Renovació Democràtica (RD) i el Centre Democràtic Andorrà + Segle XXI (CDA). Malgrat l'aparició de noves formacions hi havia candidats que continuaven. Com és el cas d'Enric Tarrado, que anteriorment ho havia estat de l'AND i del PD, o Julià Call i Josep Miquel Vila que en el 2001 s'havien presentat amb el PD.
Vila i Call són actualment els cònsols de Sant Julià de Lòria amb Laurèdia en Comú. Renovació Democràtica i el Centre Democràtic Andorrà + Segle XXI ja no es presentarien el 2009, així com tampoc el Partit Liberal que havia estat al poder des del 1994. En el seu lloc es va formar la candidatura de Coalició Reformista (CR) amb noms com els de Ladislau Baró o Enric Tarrado.
En aquest darrer cas, tot i que com a suplent, es tractava de la seva quarta presència en una llista i en candidatures diferents (AND, PD, CDA i CR), tot un rècord. En aquestes eleccions continuaven els Verds i el Partit Socialdemòcrata sempre amb Isabel Lozano i Jaume Bartumeu al capdavant respectivament. Com en cada comici hi havia novetats: Andorra pel Canvi (ApC) i Unió Nacional de Progrés (UNP).
En aquestes eleccions, el PS es va convertir en el partit amb més escons, però es va quedar a un de la majoria absoluta. Jaume Bartumeu va ser cap de Govern, acabant amb catorze anys de governs liberals. El fet que el total d'escons dels partits de l'oposició fos exactament el mateix que el del PS (14) va fer molt difícil la tramitació d'iniciatives legislatives. La dificultat per a aprovar els pressupostos va portar Jaume Bartumeu a convocar eleccions anticipades a mitja legislatura, l'any 2011.
Malgrat que només van passar dos anys des dels anteriors comicis, en aquests ja no hi són la Unió Nacional de Progrés i la Coalició Reformista. Continuen els Verds, Andorra pel Canvi i el PS i es forma Demòcrates per Andorra (DA), una coalició integrada per membres del Partit Liberal i de la Coalició Reformista, i que va rebre el suport d'Unió Laurediana. La clara victòria a les eleccions va fer que la coalició es convertís en un partit polític en el congrés constituent del 30 de setembre del 2011.
A la llista de DA hi figurava Ladislau Baró que s'havia presentat anteriorment amb l'AND, el PD i amb CR. I com no podia ser d'una altra manera, a les eleccions del 2015 també hi ha novetats amb la reaparició del Partit Liberal reconvertit en Liberals d'Andorra, la desaparició dels Verds i l'escissió socialdemòcrata que culmina amb la creació de Socialdemocràcia i Progrés. Es van presentar quatre candidatures: Democràtes per Andorra, Liberals d'Andorra, Socialdemòcracia i Progrés i el Partit Socialdemòcrata i molts dels noms habituals com els de Ladislau Baró o Esteve López Montanya. DA va repetir victòria amb Toni Martí al capdavant en el seu segon i últim mandat. I així fins al 2019, 26 anys després de l'aprovació de la Constitució, encara costa que els partits es consolidin.
En les eleccions d'enguany hi ha set candidatures nacionals: Demòcrates, Liberals, PS, Andorra Sobirana, Progressistes-SDP, Unió pel Progrés i la terceravia. Aquesta formació és fruit de l'escissió dels liberals. Entre els candidats i a la llista parroquial de Demòcrates a Andorra la Vella hi ha Enric Tarrado en la seva cinquena formació diferent.
Hi ha molts casos de longevitat i de supervivència política, alguns són dignes d'esment com el de Joan Masjoan a Encamp. Conseller comunal el 1991, va participar en les eleccions generals del 1997 com a suplent de Josep Dallerès i de Miquel Alís a la candidatura parroquial encampadana de l'Agrupament Nacional Democràtic (AND). El 2001 es va presentar amb Gerard Pifarré a la llista parroquial de les eleccions generals pel Partit Demòcrata (PD). El 2007 era tercer a la llista dels comicis comunals d'Unió per al Progrés, que tenia com a número 1 Pere Torres Montella. El 2015 va prendre part a les eleccions generals com a suplent de la llista encampadana de Liberals i Independents. Aquest any és un dels promotors de la candidatura en aquella parròquia de la terceravia.
