PS i SDP es comprometen a derogar la llei de Contenció de la despesa pública si governen

Andorra la VellaEl qüestionari proposat per la Unió Sindical d'Andorra, la Plataforma de Funcionaris de l'Administració General i la Plataforma de Treballadors de les Administracions Comunals, recull deu preguntes relacionades amb la funció pública i cinc de relacionades amb els sindicats. Només la coalició formada per PS+Verds+IC+I i el partit Socialdemocràcia i Progrés han respost a les qüestions, mentre que Liberals d'Andorra ha declinat respondre perquè "no seríem honestos amb nosaltres mateixos ni amb vosaltres si ens comprometéssim i féssim promeses que no sabem si les podrem arribar a complir" i dels Demòcrates per Andorra no se'n fa cap menció.

Els partits progressistes inclouen en les seves respostes mesures encaminades a millorar la situació dels funcionaris amb la complicitat dels empleats públics. Entre les més destacables hi ha el compromís de no externalitzar i privatitzar serveis públics. A més, asseguren que no aplicaran més retallades o congelacions en els sous públics perquè, com diu la coalició PS+Verds+IC+I en la seva resposta, "per assolir la recuperació econòmica que nosaltres volem, aquella que repercuteixi en tots els estrats socials i no només en els que menys han patit la crisi, cal que la racionalització pressupostària s'acompanyi, alhora, de mesures de creixement econòmic".

A part de la proposta de negociar la majoria de dossiers laborals i de la funció pública conjuntament, SDP i PS també es comprometen a derogar l'anomenada llei de les retallades, la Llei de Contenció de la despesa pública si arriben a governar. Mentre la coalició Junts proposa una derogació de forma immediata, perquè "des de gener ja es grava doblement als funcionaris afectats", SDP proposa que sigui en presentar el pressupost el 2016.

Tots dos partits, a més, advoquen per una modificació del codi de relacions laborals, i Junts especifica que "com a primera mesura proposem acabar amb l’acomiadament lliure per tal que estar afiliat a un sindicat no pugui suposar un motiu d’acomiadament, de forma que es vagi normalitzant l’activitat sindical dels treballadors". D'altra banda, en ser qüestionats per l'augment del salari mínim, Junts assegura que actualment Andorra no compleix els estàndards que estableix la Carta Social Europea pel que fa al salari mínim interprofessional, per això ja hem anunciat una pujada d'aquest" i SDP opta per una posició més conservadora i considera que "ha de ser el resultat de la conjuminació de dos factors: el redreçament econòmic, amb la creació de nous llocs de treball, i el diàleg entre els actors socials".

A banda d'aquestes qüestions els dos partits progressistes es comprometen, si guanyen les eleccions, a harmonitzar les figures dels treballadors públics, comunals i de les parapúbliques, i en el cas d'SDP a "replantejar la tipologia de les relacions d'ocupació dins de l'Administració per adaptar-la a la realitat actual, tot plantejant la creació de dues noves figures, el funcionari interí i el personal de relació laboral". En les seves respostes també asseguren que es replantejaran la llei de complements de jubilació de manera consensuada, una llei que el Partit Socialdemòcrata proposa suspendre temporalment perquè entri un altre cop en vigor, reformada, el gener del 2016, de manera "més clara i justa".

Pel que fa a la posició dels dos partits respecte a l'IRPF, és força coneguda, després de la votació al Consell General, en la qual el grup socialdemòcrata es va abstenir i el mixt va votar a favor. Junts i SDP coincideixen, això sí, en la proposta de donar ajudes públiques per a la seva activitat als sindicats, a imatge del que passa a la resta d'Europa.