Yvan Lara Sànchez: "El referèndum sobre l'acord d'associació és el nostre Brexit"

Andorra la VellaYvan Lara, politòleg, mestre i coordinador dels estudis en ciència política i relacions internacionals d'Andorra Recerca i Innovació.

Els andorrans se senten europeus?

És una pregunta sobre la qual no tenim encara resposta, ho hem de mirar a fons. Uns dels projectes que tinc sobre la taula és fer un estudi integral de l'estat d'opinió sobre la relació amb Europa. Farem enquestes d'opinió, entrevistes, seguiment de xarxes socials, de discursos polítics.. i tota aquesta visió metodològicament molt rica.

Caldria diferenciar entre Europa i Unió Europea?

Sí, una cosa és la Unió Europea i el mercat únic, i l'altra és que, per valors, per proximitat... el sol fet que per origen la majoria d'andorrans siguin europeus, tot això construeix una cultura i uns sentiments.

Quan parla d’andorrans inclou també residents?

És una de les variables que tindrem en compte a l'hora de recollir les dades.

Quin és l'estat d'opinió sobre les relacions entre Andorra i la UE?

Veiem que a nivell de població en general encara es percep el tema prou lluny com per no fer-se preguntes. L'estudi que farem farà fotografies força sovint per veure les variacions de les respostes en funció d'allò que es vagi aprovant durant les negociacions. Crec que la gent encara posposa la seva opinió i estan a l'espera de que es concretin més temes. El normal és la resistència al canvi, i aquí a Andorra veiem que a diferència d'altres llocs no tenim res canalitzat com a opinió. És un 'wait and see', més que una oposició forta.

És paradigmàtic que en plena escalada de desvinculacions d’estats membre i d’euro escepticisme generalitzat, Andorra remi en direcció contrària?

Sí, però no és un remar en direcció contrària perquè venim de posicions molt allunyades. Al final d'aquest procés arribarem al lloc que on és el Regne Unit ara, perquè tampoc serem un estat membre.

Les seves fonts són enquestes, articles... quin percentatge de ciutadà de peu creu que està al cas del procés d’acord d’associació?

Una xifra que pot servir de referència pot ser la participació a les darreres eleccions generals, perquè l'acord d'associació va ser un dels temes de campanya.

Expliqui'm, el màxim de resumit que pugui, pros i contres, costos i beneficis, que un microestat s’associï a la UE.

Més enllà de costos i beneficis concrets hi ha altres intangibles que s'han de tenir en compte. Per exemple, l'etiqueta de 'paradís fiscal' ha fet patir la imatge d'Andorra en els darrers temps. Estar associats a la UE aporta un plus de seriositat i de confiança que difícilment es pot tenir si n'estàs fora. Un acord d'associació és una peça clau per fer d'Andorra un estat molt més confiable. Això pot ser beneficiós en moments de creixement i en moments de crisi... perquè pot ser més fàcil obtenir recursos. També hi ha un altre factor important: la multilateralitat. És molt més interessant que les relacions bilaterals. Avui, internacionalment, no es pot anar d''outsider', perquè dependre de relacions bilaterals condiciona molt, per això és falç el debat entre associar-se a la UE o mantenir l'status quo. La Unió Europea és poc sexi, perquè tot funciona molt lent, però per a un micro estat això és bo, perquè pots estar segur que la cosa no girarà d'un dia per l'altre.

Això es pot vincular amb l’Europa de les regions?

Pots aprofitar la multilateralitat i tenir d'interlocutors directes regions del sud de França, d'Aragó o de Catalunya. És un punt que beneficia Andorra i altres territoris, perquè, per exemple, és més fàcil que t'entenguis amb Tolosa que amb París.

El van criticar quan fa un any el van nomenar cap del centre d'estudis europeus, l'acusaven d'haver-li fet un 'xiringuito'.

M'obsessiona la utilitat pública de la recerca. M'obsessiona que, per exemple, quan hi hagi el referèndum sobre l'acord d'associació, la gent que hagi d'anar a votar tingui els coneixements per poder fer-ho amb consciència. Treballo per saber què els puc explicar perquè puguin votar amb coneixement. També espero fer saber els subjectes que han participat en aquest procés, quins pressupostos s'hi han destinat.... fer la crítica a partir d'una anàlisi de les polítiques públiques i que la gent pugui triar si tot el procés ha valgut la pena o no.

Els referèndums poden ser una arma de doble fil.

Un referèndum és una molt bona eina però pot ser molt perversa, mira com va anar el Brèxit. El referèndum sobre l'acord d'associació és el nostre Brèxit, i volem jugar al joc de poder aportar la màxima informació possible. I a la llarga, en el cas que ens associem amb la UE, estem preparant una eina que actualitzi les aportacions que vagi donant l'acord.

El centre d’estudis europeus, quin pressupost i quina plantilla té?

Entre 45.000 i 90.000 euros. Soc l'únic treballador fixe, però com que tinc el grup de recerca en estudis sociològics, en estudis polítics o l'OBSA, puc treballar en xarxa. La lògica em diu que, en comptes d'incrementar la plantilla és millor poder anar a buscar experts concrets en funció de l'àmbit que s'estudia. Ja veus que com a 'xiringuito' és modest, perquè hi treballo jo sol.

Una altra línia d’exploració és l’anàlisi de les polítiques públiques. Pot ser que aquí això sigui pràcticament inexistent per la manera de fer política d’aquests temps?

Aquí no hi ha acadèmia. I ens cal una avaluació de polítiques públiques per no repetir errades. Cal veure i analitzar com s'ha treballat tot, i tenir informació per a la propera vegada que t'hi enfrontis. La voluntat és, més enllà de les relacions amb Europa, poder ampliar això a altres polítiques com les fetes durant la covid. Mirarem de fer-ho per a les polítiques més importants i que serveixi al Govern i a l'oposició, i també als ciutadans per controlar millor el poder.

També forma part del comitè científic que assessora el govern sobre la covid. Com hi intervé?

No tindria sentit que tots els que en formem part aportéssim de tot. En tot allò que té a veure amb medicina jo no hi entro... participo en temes com l'acceptació que pot tenir una vacuna en una societat, o sobre com s'ha acceptat en altres països.

Difícil preveure quina temporada d'hivern ens espera i quines mesures restrictives s'hauran d'aplicar.

Sí. Ara és molt més complexe decidir. Fa uns mesos estàvem molt pitjor i era més fàcil posar-se d'acord o acceptar segons quines polítiques. Per sort, les vacunes han fet feina.