Política 05/02/2019

Els residents veneçolans creuen que Andorra fa tard en el reconeixement a Guaidó

L'executiu encara no s'ha pronunciat oficialment tot i que l'acord ja està adoptat a favor de l'opositor

Joan Ramon Baiges
3 min
El president autoproclamat Juan Guaidó ahir durant una roda de premsa a l’aire lliure en una plaça a Caracas.

Andorra la VellaEl Govern no s'ha pronunciat oficialment sobre el seu posicionament davant la situació de Veneçuela però és segur que en qüestió d'hores farà arribar via comunicat la seva decisió de reconèixer l'autoproclamat president interí de Veneçuela, Juan Guaidó, que ha acumulat aquest dilluns 19 estats més, tots ells de la Unió Europea, a la llarga llista de països que s'han posicionat obertament a favor del que fins ara era el líder opositor i president de l'Assemblea Nacional del país llatinoamericà.

El col·lectiu de veneçolans que viuen a Andorra estan majoritàriament satisfets amb l'acord, encara que amb retrets al Govern andorrà perquè consideren que arriba tard: "Li vam demanar al ministre Jordi Cinca el reconeixement de Guaidó i ens va dir que Andorra esperaria la postura dels països del Consell d'Europa, i nosaltres pensàvem que ja ho hauria d'haver fet".

A hores d'ara, però, encara no és oficial. L'Associació de Residents i Empatitzants de Veneçuela a Andorra (AREVPA) no vol ni pot pronunciar-se sobre qüestions polítiques. Així hi figura als seus estatuts i va ser aprovada pel Govern del país llatinoamericà amb aquesta condició.

Però és obvi que el 99% dels residents veneçolans a Andorra esperen la caiguda del règim de Nicolás Maduro. Expliquen que van haver de marxar del seu país i que allà ho van deixar tot. "El nostre futur es va perdre, les cases, les propietats", i que han hagut de començar una nova vida a Andorra que no ha estat gens fàcil perquè el Principat no homologa els seus títols o estudis. "Tenim advocats, enginyers, arquitectes, metges o infermeres" que estan treballant en empreses de neteja o en feines que no són les seves per intentar subsistir, assenyala un resident.

Expliquen que la seva situació és desesperant. El seu ambaixador és el de París i per fer totes les gestions s'han de desplaçar a la capital francesa.

Viuen amb angoixa la situació al seu país i consideren que no hi ha una solució "en un país fracturat socialment". Fa uns dies un jove va morir a mans pels trets de la Guàrdia Nacional. La seva tieta plora la mort des d'Andorra, on hi viu.

Van fugir de la misèria i altres per por a represàlies. La comunitat veneçolana veu en Guaidó com el seu president. És obvi.

Alemanya, el Regne Unit, França, Espanya, Àustria, Bèlgica, Hongria, Dinamarca, Finlàndia, Suècia, Estònia, Letònia, Lituània, Luxemburg, Països Baixos, Polònia, Portugal, República Txeca i Croàcia donen suport a l'opositor, segons la declaració conjunta emesa aquest dilluns a la tarda.

Però d'aquí no passa. Aquests països (amb Espanya al capdavant) han intentat forçar un comunicat conjunt dels Vint-i-vuit que reforcés el suport a Guaidó, però, com ha reconegut el ministre d'Afers Exteriors espanyol, Josep Borrell, no s'ha aconseguit perquè hi ha països que s'hi oposen. Borrell ha explicat que els diplomàtics europeus treballen per "construir una declaració conjunta de més països", però ha descartat que finalment el text sigui només signat per una part i no pels Vint-i-vuit, donades les fissures.

Qui no s'ha mogut de la seva posició és Rússia, que, tot i que ja havia mostrat el seu suport a Maduro, ha refermat el rebuig a l'ultimàtum de les potències europees i s'ha alineat amb alguns països llatinoamericans que demanen una iniciativa de mediació per solucionar la crisi a Veneçuela. El ministre d'Exteriors rus, Serguei Lavrov, s'ha mostrat partidari de seguir el camí marcat per Mèxic i l'Uruguai, que advoquen per "la creació d'unes condicions per al diàleg nacional amb la participació de totes les forces polítiques de Veneçuela".

stats