Resum -i traducció per al ciutadà de carrer- del discurs -de gairebé dues hores- d’inici del curs polític del cap de Govern, Xavier Espot

Andorra la VellaLa setmana posterior al 8 de setembre, dia de Meritxell, festa nacional d’Andorra, comencen els cursos escolar i polític. El tret de sortida del segon el dona el debat sobre l’orientació política global del govern, que no és més que un discurs recopilatori, que sol durar entre una i dues hores, per mitjà del qual el cap de Govern repassa l’acció executiva i legislativa del darrer any i apunta algunes de les mesures que es tramitaran durant els propers mesos. Més formalisme que no pas anuncis transcendents per a la vida de la ciutadania.

 

Mitja hora abans de l’inici del discurs, fixat per aquest dimecres a les 11h, alguns polítics que es creuen amb el periodista que signa aquesta crònica es troben al bar que hi ha a dos minuts del Consell, i el tema recurrent és quan durarà l’speech del cap de Govern, Xavier Espot. “Avui encara, que s’acabarà aviat, demà serà més dur”, al·ludeixen a la sessió d’aquest dijous, en la qual participen del debat els grups parlamentaris.

El lector avesat potser s’haurà qüestionat per què el periodista es troba amb els polítics a un bar de fora del Consell General. Doncs perquè la cambra legislativa andorrana, que és un edifici moderníssim, inaugurat fa 11 anys i que va comptar amb un pressupost de gairebé 30 milions d’euros, un laberint de despatxos, de sales, d’escales... en definitiva, un edifici segurament ideat per sobre de les possibilitats de l’activitat de les forces polítiques del país, però que resulta que es van descuidar d’un servei bàsic amb el qual ha de comptar una cambra legislativa, on se celebren sessions legislatives maratonianes o debats d’orientació política que duren hores... El BAR! El bar és un lloc fonamental per a la bona salut de polítics i de periodistes i també perquè resulta clau per a la interrelació entre aquestes dues espècies.

11.05 El discurs del cap de Govern, Xavier Espot, consta de 39 pàgines, impressió a doble cara, cos de lletra petit -diria que 12- amb interlineat senzill: un càlcul ràpid confirma que durarà sobre l’hora i mitja.

Introducció. Primeres pàgines del discurs: “Sortir ràpid de la situació pandèmica... esforç econòmic del Govern... cal reconèixer l’esforç de moltes persones, com els professionals de la salut i els servidors públics...”.

Primera desconnexió mental. Com que no hi ha bar, toca seguir el discurs des del primer pis de l’hemicicle on se celebra el debat. Som 15 persones repartides de la següent manera: a l’ala esquerra, sis periodistes de diferents mitjans de comunicació del país. Al centre i a l’ala dreta: les nou persones restants, entre encarregats de la comunicació dels partits polítics representats a la cambra i assessors del Govern. Sí, hi ha força més personal de partits i de Govern seguint el debat que no pas periodistes.

 

11:18h Espot ha acabat el primer minibloc de la seva introducció, les sis primeres pàgines, traient pit sobre un tema que va costar molt d’arrencar i del qual ara, setmanes després, gairebé no se’n parla: el programa d’atenció psicològica Covid, que en aquest moments, ha dit, compta amb 18 professionals de la psicologia apuntats.

 

Primera pausa d’uns 10 segons, per a la reflexió i per entrar en matèria.

 

Tot seguit arriba el primer anunci important del discurs. Si Espot havia vingut insistit durant els primers anys de mandat que no incrementaria impostos bàsics mentre presidís l’Executiu, el primer anunci important del discurs del debat d’Orientació Política ha arribat tot just després de la introducció: “És obvi que a ningú se li escapa que el Govern, en els propers anys, necessitarà recaptar més diners”, ha dit, per anunciar dues taxes que entraran a tràmit aquest curs: la polèmica (per als distribuïdors de carburants) taxa verda d’hidrocarburs i la taxa turística, que es posaria en marxa el 2022. Acompanyada d’una frase per suavitzar l’anunci: “Mentre jo estigui al capdavant del Govern Andorra seguirà sent un país de tributació moderada”.

 

El Govern entrarà a tràmit una reforma de la imposició directa, especialment de l’import de societats i del règim de les plusvàlues immobiliàries. L’objectiu, ha dit Espot, és una “fiscalitat moderada i equitativa”. Sense massa concreció, perquè no ha especificat de quants diners seran les taxes.

Pàgs 11 a 14. Unió Europea. Una frase que ho resumeix, perquè sembla sentenciadora però en realitat és força buida de significat perquè serveix per a qualsevol estat del vell continent: “Som un país diferent i a la vegada som un país europeu”.

Sobre l’acord d’associació: negociar perquè Andorra mantingui el control sobre la migració i homologar el sistema de protecció social.

Nova pausa d’entre cinc i deu segons per iniciar el bloc sobre la diversificació econòmica, pàgines de 15 a 20: e-sports, economia digital, l’aposta per la recerca i la innovació amb la Fundació Andorra Recerca i Innovació. Malgrat la polèmica, a l’aterratge de Grifols al país només hi ha dedicat tres paràgrafs: seguretat per als ciutadans i seguretat jurídica.

FEDA, estructura d’Estat. Tres pàgines dedicades a la importància de la parapública en l’impuls de les energies renovables i la mobilitat sostenible.

L’any passat, Espot va rebre les crítiques de l’oposició per passar de puntetes per un dels problemes principals que té el país, l’accés a l’habitatge. Enguany hi ha dedicat dues pàgines del discurs, per repassar l’aprovació de l’Institut Nacional de l’Habitatge, la congelació dels contractes de lloguer i els projectes d’habitatge “assequible” a la zona de la Borda Nova i la casa Aristot Mora.

Mobilitat: converses incipients amb el Banc Europeu per mirar de cofinançar, juntament amb els estats veïns, projectes transfronterers. Bàsicament, infraestructures. Bàsicament, dedueixo, una línia de ferrocarril. L’única cosa confirmada és que hi ha unes converses que tot just comencen.

Mitjà pagineta per a la igualtat de tracte i la no discriminació entre homes i dones (l’any passat també va rebre crítiques de les associacions feministes per no haver-s’hi referit).

Les darreres dues pàgines les ha dedicat a repassar les accions que ha gestionat el ministeri de Cultura, i que li han servit per enllaçar amb la darrera pàgina del discurs, la 39, que sol servir de resum: cal “obrir-se al món” però defensant totes les particularitats possibles i se li gira feina al Consell, perquè en l’any i mig que queda de legislatura s’han de tramitar un munt de projectes legislatius. Dissortadament, no hi ha hagut clímax i el discurs ha acabat amb el mateix to que ha començat.

Un cop acabat el discurs, de gairebé dues hores, els periodistes fem una rotllaneta a l’avantsala de l’hemicicle per escoltar la valoració dels dirigents dels grups parlamentaris. Destacar el tons pragmàtic de Ferran Costa (Liberals), comprensiu de Josep Pintat (TerceraVia) i bel·ligerant de Pere López (PS). Carles Ensenyat (DA) ha valorat amb bon criteri que qui vulgui aprofundir en el discurs d’Espot consulti el document Horitzó 23. I ha faltat Carles Naudi (CC) qui, probablement, s’ha descuidat d’atendre els mitjans.

Qui ha volgut valorar amb els periodistes el seu propi discurs ha estat el cap de Govern qui, ara siiiii, ha anunciat coses noves. La més important, que el recinte multifuncional ja té emplaçament confirmat: anirà al pàrquing que hi ha davant de l’edifici de Govern, l’Executiu pagarà la infraestructura i el Comú el lloguer i la gestió del mateix. Pel què fa a la valoració del seu discurs i la manca de novetats substancials: “No he entrat en la confrontació, he fet balanç i he parlat dels projectes que ens queden. El discurs no ha de ser un reclam publicitari. Potser no són focs d’artifici, però és que tampoc ho és el meu tarannà”, Xavier Espot.