El salari mínim i les pensions més baixes s'apujaran un 3,2%
Els sous que no arribin al mitjà s'incrementaran amb l'IPC
Andorra la VellaApujar els salari mínim un 3,2% de la mateixa manera que les pensions de jubilació, de viduïtat i d’invalidesa que siguin inferiors a aquest salari mínim; que els salaris situats entre el mínim i el mitjà (24.000 euros bruts anuals) s’augmentin amb l’IPC (que pot estar entre el 0,7-0,8%), i prorrogar durant un any tots els contractes de lloguer que vencin aquest any de manera que només es puguin apujar amb l’IPC. Aquests són les mesures que han presentat des de l’executiu al sector empresarial i als sindicats en la reunió que s’ha celebrat aquest dimarts al matí.
En la roda de premsa posterior a la trobada (que ha estat presidida pel cap de Govern, Toni Martí; el ministre d’Afers Socials, Justícia i Interior, Xavier Espot i el de Finances, Jordi Cinca i que ha comptat amb representant de la Cambra de Comerç, la CEA, l'EFA, la PIME, el SAT i l'USdA) els titulars de Finances i Afers Socials han destacat que aquestes mesures són la conseqüència lògica de les polítiques que s’han estat implementant en els darrers anys. Així, Cinca ha destacat que es tracta de mesures que “no són màgiques” però que tenen “coherència” amb el que "s’ha anat cimentant en els darrers anys” i que han de ser “un punt d’inflexió” de “rellançament de les classes mitjanes i les menys afavorides”. Tant Cinca com Espot han negat que es tractin de propostes electoralistes, tal com se’ls ha criticat i, en aquest sentit, Espot ha dit que alguns poden pensar que el Govern “s’ha despertat fa tres dies” però ha fet èmfasi en què això no és així, ja que ha recordat tota la feina feta per a l’increment del salari mínim, les polítiques que es volen implementar a través de la llei de mesures urgents per a l’habitatge o les millores en les pensions. En aquest sentit, ha puntualitzat que “en funció de l’evolució de les circumstàncies” el Govern ha de “reconsiderar” les seves posicions. Concretament, i en el cas de les mesures per l'habitatge, ha dit que quan es va impulsar la llei fa uns mesos la situació “no era tan urgent com avui” i, que per tant, tenint en compte que la situació “ha empitjorat”, calia actuar.
Així, i pel que fa al salari mínim, cal destacar que l’increment que s’aplicarà serà de “quatre vegades l’IPC” i que farà que passi de 1.017 a 1.050 euros. Espot ha recordat, en aquest sentit, que el Govern ha anat aplicant en els darrers anys increments que en alguns casos han estat per sobre de l’IPC en el salari mínim per tal de donar compliment a la recomanació del Consell d’Europa que aquest sigui del 50% del salari mitjà. Ha emfasitzat que calia ser “més ambiciosos” i que per això s’ha acordat aquest increment del 3,2%. Aquesta mesura, ha concretat, tindrà impacte sobre unes 3.000 persones. De manera directa, aquest increment del salari mínim també té un impacte sobre les prestacions socials que es calculen en base al llindar econòmic de cohesió socials (LECS). Aquesta proposta es tirarà endavant mitjançant un decret i tindrà un cost per a l'executiu de 235.000 euros.
D’altra banda, i pel que fa a les pensions de jubilació, viduïtat i invalidesa que estiguin per sota del salari mínim, s’aplicarà el 3,2% d’increment esmentat en tots els casos que s’hagi cotitzat més de 25 anys. Aquesta mesura s’aplicarà només als residents, ja que es concep com un complement no contributiu a càrrec del Govern, per poder garantir la sostenibilitat del fons de pensions de la CASS. El cost que pot tenir aquest increment, segons han detallat els ministres, és de 700.000 euros. Aquesta mesura s’haurà de tirar endavant a través d’una esmena al pressupost.
També a través d’una esmena al pressupost es vol plasmar l’increment dels salaris compresos entre el mínim i el mitjà, amb l’IPC. Tal com ha remarcat Espot es tracta d’una qüestió “molt novedosa” ja que “s’obre la finestra a què, per primer cop” s’aprovi per llei que els salaris s’apugin amb l’IPC. D’aquesta manera, ha concretat, s’avancen al que s’hauria de fixar per convenis col·lectius i ha recordat que entre un 50 i un 60% dels assalariats se’n poden veure beneficiats.
Pel que fa a l’habitatge, i tal com s’ha esmentat, es prorrogaran tot els contractes que vencin el 2019 i només es podran apujar amb l’IPC, excepte que entre les parts hi hagi un acord diferent. A més, les persones beneficiàries d’una ajuda a l’habitatge de lloguer en podran continuar gaudint encara que se’ls hagi apujat el preu del lloguer per sobre els llindars que hi havia establerts fins ara, ja que han quedat, en certa manera, abolits en aquests casos. Així, encara que els lloguers superin els 620 o els 930 euros les persones beneficiàries d'ajudes en podran continuar gaudint. Espot ha explicat que aquesta és una mesura temporal fins que s’acabi l’anàlisi de les dades sobre els pisos buits i la situació del mercat i també fins que les mesures urgents de la llei que es troba al Consell General puguin començar a donar fruits.
De manera paral·lela, ha recordat Espot, s’està negociant un projecte de conveni amb Andorra Banking perquè cedeixin els pisos en propietat al Govern i aquest els pugui destinar a persones amb dificultats.
Una última mesura és la modificació de la Llei d’embargament perquè els preus de sortida es modifiquin per perjudicar menys a les persones executades i que la primera tingui un preu de sortida del 90% de la valoració del bé (ja que ara se situa entre el 70 i el 50%).
Cinca ha destacat que aquestes mesures es poden sufragar, garantint l’equilibri pressupostari, gràcies a la correcció a la baixa de l’IPC, a causa, sobretot dels productes vinculats al petroli.
