La llei de transparència obligarà els càrrecs públics a presentar una declaració jurada de béns i patrimoni

Els grups de la majoria busquen el consens amb PS i Terceravia

El grups parlamentaris de Demòcrates, Liberals d'Andorra i Ciutadans Compromesos han presentat aquest dilluns la proposició de llei qualificada de transparència i accés a la informació, que han treballat des del principi de legislatura, i que Liberals ja havia treballat durant la passada i que està destinada als càrrecs públics d'àmbit nacional i comunal, a més de diferents càrrecs de la judicatura andorrana. A finals de mes es presentarà al plenari del Consell General. Abans, però, els grups de la coalició volen que els grups parlamentaris del PS i Terceravia la vegin perquè puguin dir-hi la seva. Tot i que la proposta és ferma, segons el president del grup parlamentari de Ciutadans Compromesos, Carles Naudi, "es poden fer modificacions fins a finals de mes, que serà quan la presentem".

El text està estructurat en quatre eixos, han explicat la consellera general demòcrata, Maria Martisella, i la consellera general liberal, Eva López: publicitat activa, dret d'accés a la informació pública per part de la ciutadania, informació reservada d'Estat i declaració del patrimoni. En aquest darrer punt, s'obligarà als càrrecs públics a informar de les seves propietats i estat financer davant de notari, durant els tres mesos posteriors a ser nomenats, i durant els tres mesos posteriors a ser cessats. Ara bé, serà una informació "confidencial" i "privada", no consultable per al ciutadà. En aquest cas, segons Eva López, "només el Tribunal de Comptes hi podrà tenir accés, a més de l'estament judicial, si s'escau". La mateixa López ha afegit que "si es veiessin variacions en el patrimoni punibles de delicte, segons la mateixa consellera general de Liberals, "serà el Tribunal de Comptes que tindrà l'obligació de traslladar-ho a la Fiscalia, perquè actui en conseqüència".

D'aquesta manera serà d'aplicació al síndic, el subsíndic i els consellers generals, el cap de Govern, els ministres, el cap de Gabinet del cap de Govern, el secretari general del Govern, els secretaris d'Estat, els ambaixadors i els altres alts càrrecs que estan definits segons la llei del Govern. També seran d'aplicació als cònsols majors i menors i els consellers dels comuns, els càrrecs directius dels organismes públics, de les parapúbliques i de les societats públiques, siguin generals o comunals, quan l'administració en el seu capital sigui majoritària o suficient per tenir-ne el control, el president i els altres membres del Consell Superior de la Justícia, els magistrats, els batlles, els fiscals generals i els fiscals adjunts, a més dels membres del Tribunal Constitucional i el Raonador del Ciutadà.

Un altre dels punts importants serà el de la informació reservada d'Estat. En aquest sentit, Maria Martisella ha explicat que "el Govern podrà declarar d'ofici, com a qualsevol informació reservada d'Estat, qualsevol mena d'informació i de documentació, que la difusió pugui afectar els interessos de seguretat o defensa d'estat". Demòcrates, Liberals i Ciutadans Compromesos esperen que "la llei entri al Consell General amb el consens de tots els grups parlamentaris".