De la inseguretat a l'avorriment, les preocupacions del carrer

“Per pisos de lloguer no, però per ximpleries sí que hi ha calers i animals de dues potes també”, afirma el propietari d'una botiga d'animals

Les eleccions generals cada cop són més a prop. El carrer parla sobre tot allò que preocupa, el que s'ha fet malament fins ara i el que s'hauria de millorar de cara al nou govern, sense oblidar tampoc les coses bones, que n'hi ha. Els joves andorrans mostren una especial preocupació pel que fa al lloguer de pisos, preus molt elevats en comparació al salari que reben en el seu lloc de treball. Aquesta situació fa que molts d'ells es vegin obligats a romandre a casa dels pares més del que voldrien, o del contrari, compartir pis, una opció que permet conèixer aspectes fins ara desconeguts en l'ésser humà i que en conseqüència, no agrada a tothom. Pel que fa a la gent d'edat més avançada, existeix una certa preocupació relacionada amb la seguretat ciutadana, la qual es troba en entredit a causa de l'onada de robatoris de pisos de les últimes setmanes. La gent gran assegura "tenir por", ja que molts d'ells viuen sols o tenen la certesa que físicament no serien capaços de defensar-se davant d'una situació desagradable. En període electoral, la veu del carrer parla per fer-se escoltar.

Prohibició d’animals i lloguers elevats

L'Àlvar és el propietari d'una botiga d'animals a l'avinguda Príncep Benlloch, reconeix que no està molt assabentat de la política actual al Principat. Tot i això, mostra el seu descontentament en com s'estan fent les coses. En primer lloc, la problemàtica per accedir a un pis de lloguer digne, "són massa cars per una persona sola, i la botiga no dona per més", diu el venedor d’articles per a mascotes amb una mescla de preocupació i cabreig. Afegeix, per a més inri, que "molts propietaris no accepten animals, i això provoca que molts peluts siguin abandonats". D'entre totes les ofertes de pisos de lloguer del Principat que trobem en diversos portals immobiliaris, aproximadament un 95% recalquen que la tinença d'animals, especialment gossos, resta prohibida en la propietat. Ara bé, l'Àlvar, amb un somriure ironitza que “per pisos de lloguer no, però per ximpleries sí que hi ha calers i animals de dues potes també”, i afegeix que "s'estan llençant molts diners públics", posant com a exemple el nou edifici de la Batllia, que descriu com "molt exagerat pel nombre d'habitants que té Andorra".

Andorra, un país avorrit

Continuem amb la Laura, de 22 anys, que a banda de reafirmar la impossibilitat d'independitzar-se, destaca que a Andorra "anem de casa a la feina i de la feina a casa, no tenim vida, no existeix el temps lliure i no hi ha gairebé locals d'oci on poder desconnectar". Afegeix que "el nou govern hauria de pensar una mica més amb els joves i en com és la nostra situació, ja que nosaltres som el futur i ens estem amargant de viure en un país avorrit que només se'l coneix per les seves pistes d'esquí” i “per ser el paradís de les compres”.

Inseguretat ciutadana

Deixant de banda les preocupacions dels joves, ens trobem amb en Pere, de 60 anys i propietari d'una botiga d'objectes per a la llar a Encamp. Després de tota una vida vivint a Andorra, diu sentir-se "molt descontent amb la política actual". Amb to contundent descriu els representants com "gent molt poc preparada i sense cap mena de preocupació cap al petit empresari, ens ofeguen amb la quota d'autònoms"; a més, afegeix que "en els últims mesos, diversos turistes m'han volgut robar, haig de vigilar el que deixo a sobre la taula, i això fa uns anys no era així, crec que els polítics haurien de fomentar un turisme amb més classe".

Tot i aquests aspectes negatius, no tot és per endur-se les mans al cap, doncs la societat andorrana també té coses bones a dir sobre la política del país, en especial, en tot el que fa referència als esdeveniments culturals. Música, cinema, teatre, dansa, conferències, activitats infantils, cursos, tallers i exposicions són presents setmana rere setmana en les agendes dels diferents comuns del Principat. En aquest sentit, l'opinió global és que el ministeri de Cultura, Joventut i Esports està fent una bona feina i mostra als països veïns el compromís d'Andorra vers aquest tipus d'esdeveniments.

La cultura i Andorra, amics inseparables

Precisament, una de les persones que sí que està contenta amb els representants polítics és la Carme, que es nega en rotund a confessar la seva edat però que desvela formar part del servei de neteja del centre comercial illa Carlemany. La Carme, una apassionada dels museus i les exposicions, s'ha pronunciat en aquest aspecte, dient que "en els meus dies lliures, sempre trobo algun acte interessant en algun indret del país, gairebé totes les exposicions són gratuïtes i estic molt contenta de viure en una Andorra on els polítics es preocupen pels actes culturals". A banda hi destaca notables diferències entre Andorra i altres països com Espanya. "Una vegada vaig anar al cinema de Barcelona, i entre les entrades i les crispetes em vaig gastar gairebé 30 euros; en canvi, en aquest país, per 11 euros tens el paquet complet", conclou orgullosa i satisfeta.

L'educació, malmesa pel transport

Un altre aspecte que destaquen els entrevistats sobre el Principat i en el qual la política juga un paper clau és en l'educació, la qual és descrita molt positivament pels pares dels infants. En Joan, pare d'un nen de 6 anys, comenta que "per mi, que el meu fill tingui la possibilitat d'escollir entre tres idiomes gairebé com a llengües maternes em dona molta tranquil·litat de cara al futur laboral que pugui tenir el meu fill". Andorra disposa d'un sistema educatiu que permet als pares escollir entre tres llengües vehiculars diferents: andorrà (català), espanyol o francès. Tot i aquesta lloança al sistema educatiu d'Andorra, hi ha un punt en concret que denigra la imatge de l'educació, i aquest és el transport escolar, el qual, segons en Joan, "és tercermundista".

No és la primera vegada que hi ha queixes amb el transport com a principal implicat. En nombroses ocasions s'ha dit que els conductors dels autobusos escolars passen de llarg sense recollir als alumnes per dur-los als corresponents centres educatius. Això, entre altres coses, provoca que siguin els pares els encarregats de portar als seus fills, el que fa que siguin ells els que arribin tard als seus llocs de treball. En aquest sentit, les queixes van arribar fins al ministre d'Educació i Ensenyament, Eric Jover, que en el seu moment va puntualitzar que algunes de les queixes són fonamentades, però d'altres, en canvi, són fruit bàsicament "del desconeixement" de l'estructura del transport escolar. El ministeri va rebre cinc queixes d'usuaris i deu notificacions d'incidències per part de diferents actors, una xifra molt similar a la d'anys anteriors i que, sembla ser, es resisteix a desaparèixer.

Hem vist que Andorra té coses bones, i altres que necessiten una millora urgent. Si hi ha un punt en comú entre totes les persones a les quals se'ls hi ha donat veu és que encara tenen l'esperança que el nou govern vetlli per satisfer les seves necessitats, no només les presents, sinó també les futures. Qui ho sap? Potser a partir del pròxim 7 d'abril tenim uns pisos a preus raonables, on els gossos i gats siguin benvinguts, uns billars al costat de casa i un autobús escolar amb amables conductors que no passin de llarg deixant així als nens i nenes amb un pam de nas.