PERFILS

"La xocolata negra amb 85% de cacau", el pecat capital de Francesc Camp

Al descobert la part més personal dels dos caps de llista de les comunals per Canillo

Albert Torres i Francesc Camp, rivals polítics però amb un objectiu en comú, arribar a ser cònsol major a Canillo per tal de fer la parròquia el que ells consideren com el punt de referència a Andorra. Els dos candidats, a banda, com qualsevol altra persona, tenen històries que explicar, gustos per compartir i aficions que han fet d'ells les persones que són ara. Torres va néixer a Canillo el 27 de març del 1956, té estudis en econòmiques i en l'actualitat és un empresari prejubilat. Camp va néixer el 25 de febrer del 1967 a Andorra la Vella i disposa d'una àmplia formació en les ciències econòmiques que l'han portat a treballar dins del sector turístic, esdevenint com a ministre de Turisme durant vuit anys. Avui descobrirem el seu costat més personal.

Tenia algun sobrenom entre els seus companys d'escola?

ALBERT TORRES: No, el nom de la meva casa pairal, Ponet.
FRANCESC CAMP: Agustí o Gustí, els meus amics encara m’ho diuen, soc de Cal Agustí de Canillo, i el meu pare, avi, besavi es deien Agustí.

A quina edat va marxar de casa dels pares?

AT: Als 25 anys, quan em vaig casar.
FC: Als 24 anys quan vaig acabar els estudis universitaris.

Quina va ser la seva primera feina?

AT: Als 14 anys ja treballava els estius en una botiga, i a altres llocs. Després vaig entrar a la banca, i ja fa quaranta anys.
FC: Consultor a PRM Internacional, consultora especialitzada en investigació de mercats a Barcelona i professor d’investigació de mercats a la Universitat de Barcelona.

Addicció a les sèries? Sèrie de capçalera?

AT: No tinc cap addicció a cap sèrie televisiva.
FC: No soc addicte. 'Borgen' i 'Mad Men', tot i que encara no les he acabat de veure.

Té animals a casa?

AT: Ara no.
FC: Malgrat la pressió de la meva dona i les meves filles per tenir-ne, encara no.

Es defensa a la cuina?

AT: Sí, a la cuina em defenso prou bé.
FC: Sí, però en plats que requereixen poca preparació.

Si es perd, on el/la podem trobar?

AT: Per les muntanyes d’Andorra o del Canadà.
FC: Al racó de Montaup.

Un pecat capital?

AT: La bona taula.
FC: Xocolata negra amb 85% de cacau.

Un heroi / heroïna de ficció?

AT: Superman.
FC: De petit Tintin, ara cap.

I un heroi / heroïna de la vida real?

AT: Winston Churchill.
FC: Totes les persones que s’aixequen cada matí per fer funcionar aquest país.

Què espera dels seus amics?

AT: Dels amics espero la mateixa confiança que jo els tinc a ells.
FC: Que siguin sincers amb mi encara que no m’agradi el que em puguin dir.

Què és allò que no suporta d'una altra persona?

AT: Molt parlar per no dir res, i que no sàpiga escoltar i valorar el silenci.
FC: Que es sobrevalori.

Quin és el seu estat d'ànim habitual?

AT: El meu estat d’ànim habitual és sempre bo. Sempre estic content, llevat en situacions personals complicades.
FC: Persistent. No es poden baixar mai els braços, sobretot quan un travessa situacions o moments complicats.

Defineixi en una frase el principal valor de la seva candidatura.

AT: Compromís, treball, proximitat i il·lusió per a un comú de portes obertes.
FC: Una candidatura capacitada per entendre la diversitat dels nostres ciutadans, dels nostres pobles i dels turistes que ens visiten, i de traduir aquesta diversitat en polítiques comunals en les quals tothom se senti reflectit.