Ana Báez: "Si es vol promocionar la muntanya com a destí turístic, cal posar regles"

Andorra la VellaAna Báez és la presidenta de Turismo & Conservacion Consultores, una empresa de Costa Rica que assessora governs, privats i organitzacions internacionals, majoritàriament a l'Amèrica Llatina, sobre la gestió i els riscos de les activitats turístiques en espais naturals. Aquest dijous al vespre parlarà d'aquestes qüestions en una conferència al Centre de Congressos organitzada pel ministeri de Turisme i la Fundació OMT Themis, amb motiu de la celebració de l'Any internacional del turisme sostenible.

Quins riscos hi ha a Andorra en relació a l'explotació turística que es fa de la natura?

Crec que el més important és pensar que, si vols créixer com a destí de natura, has de planificar la destinació i pensar molt bé què s'ha d'oferir, com fer-ho i a quantes persones es pot arribar. Si es garanteix tot aquest procés, potser no rebràs totes les persones que voldrien venir, però t'estàs assegurant que tingui una continuïtat en el temps i la possibilitat de generar ingressos. M'han explicat que aquí no esteu acostumats a pagar per visitar una àrea protegida, però quan tenim expectatives de tenir facilitats, com un centre de visitants, senders amb interpretació, personal tenint cura de l'espai o científics investigant, cal tenir present que tot això té un cost, i en moltes parts del món es paga per accedir a un espai natural.

Per tant, recomanaria aquesta possibilitat en els espais naturals d'Andorra?

Jo he de respectar les decisions que es prenen aquí, però en general, quan algú vol desenvolupar un concepte de turisme de natura, s'apliquen aquests criteris i acaba tenint un cost. I la gent acaba acceptant fàcilment aquest cost, perquè hi ha un servei, igual que el menjar d'un restaurant. Paguen perquè el que troben és una bona informació, bons guies, bons senders, un espai cuidat. Si no està ben planificat, es crea el caos; i els caos, quan es vol créixer, van acompanyats d'altres problemes com són la brutícia, la falta d'aparcament o els problemes de soroll, i tot això es converteix en una mala qualitat de l'experiència. Però també és veritat que hi ha països que no es paga perquè el govern té la capacitat econòmica per mantenir els parcs naturals.

Però això no resta valor a l'experiència de trobar una natura en estat salvatge?

Això existeix quan no es pretén créixer i deixes que la natura s'organitzi a si mateixa. Però quan ja ho planteges com un segment de turisme que vols fomentar al país, has de posar ordre. Això no vol dir que perdis aquesta capacitat d'oferir coses úniques i de donar privacitat en l'experiència. És un tema de qualitat versus quantitat. Si no és accessible per a tothom, no es podrà fomentar aquesta oferta com a destí de turisme de natura.

Hi ha capacitat per créixer a l'estiu?

Un destí que té una temporada de moltíssima demanda concentrada en l'hivern, té tota una infraestructura que no s'utilitza durant molts mesos de la resta de l'any. M'imagino que tant els empresaris com el Govern deuen estar analitzant la possibilitat de com ampliar aquesta ocupació o disminuir l'estacionalitat. Tal com ara gestioneu la muntanya, és una gestió per a una població de 75.000 habitants, però si us arriben 8 milions de turistes, per portar-los a la muntanya sense el control que tenen a les estacions d'esquí, si no els poseu regles i no els dieu on poden accedir, crec que us podeu quedar sense muntanya. Les muntanyes són ecosistemes molt sensibles i una mala gestió pot provocar impactes irreversibles.

Pel que fa a l'hivern, creu que s'hauria de posar límits a l'aforament de les estacions d'esquí?

Si el negoci tendeix a ser més massiu que no pas a buscar l'experiència del visitant, cal més planificació i una millor organització per mantenir un volum d'esquiadors però que això no afecti a la qualitat del servei. Jo no tinc experiència en l'àmbit de l'esquí, però quan en un espai natural comencen a augmentar els volums, s'han de prendre decisions relacionades amb la capacitat de càrrega. En aquest tipus de turisme hem d'acceptar que hi ha un límit, i el que es pot fer és disminuir el número de visitants, ampliar les opcions perquè els turistes es distribueixin millor, o augmentar el preu per fer una selecció.

Com valora el debat que hi ha sobre un accés rodat a la vall del Madriu?

Se suposa que quan hi ha una categoria de protecció internacional com és en aquest cas de patrimoni cultural també hi ha unes regles molt clares del perquè es declara i, per tant, s'han de respectar. L'ésser humà té aquesta necessitat de desenvolupament i d'ambició, i ens costa molt pensar en el futur i en les noves generacions. Pensem que és la nostra responsabilitat desenvolupar totes les regions, però això no és així, hem de deixar a les futures generacions que facin els seus propis desenvolupaments i prenguin les seves pròpies decisions. Sóc de l'opinió que sempre s'ha de protegir molt més del que nosaltres mateixos pensem, perquè amb la taxa de desenvolupament i el creixement de la població que tenim, necessitem conservar àrees de 'desfogament' per al futur. Sempre que es pren una decisió en conservació afectarà a algú que vol desenvolupament, però en aquest cas les decisions per a la conservació han d'anar en funció del patrimoni d'un país i el benestar dels seus ciutadans.

Com creu que es poden evitar els problemes d'incivisme que s'estan produint als refugis del país?

És un privilegi que una comunitat com la vostra encara pugui gaudir d'aquest tipus de facilitats. A mi em sorprèn, perquè no és molt comú que succeeixi en d'altres països. Em sembla que forma part de la vostra cultura, ja que la reacció davant dels actes incívics ha estat molt emotiva, i em dona la sensació que vosaltres us ho sentiu com a propi i que ho voleu conservar. Per tant, veig molt vàlid que ho vulgueu seguir inculcant, i potser això que ha passat pugui generar una reflexió important i prendre-s'ho, no com un càstig als joves, sinó com la lliçó de tots sobre si ho volem continuar mantenint o si volem que desaparegui aquesta tradició.

Com veu l'auge dels grans esdeveniments esportius a la muntanya?

És un repte molt gran i ho estem patint en molts països, sobretot els que tenen una riquesa natural molt única. El que hi ha d'haver és informació tècnica i científica que ens digui i ens orienti sobre què és viable fer. Pensar que no hi ha impacte perquè implementem bones pràctiques és un esforç a favor però no podem il·lusionar-nos pensant que l'impacte no existeix. L'impacte existeix i no ho estem ni veient, perquè la majoria d'aquestes inversions no inclouen un monitoreig de l'impacte, i caldria incloure una partida destinada a l'àrea protegida perquè faci una anàlisi de la repercussió que té sobre el terreny. El problema dels espais naturals és que és l'única activitat que no paga per la seva matèria primera, i l'important és entendre que el recurs té un límit, que cal una base científica que ens permeti prendre decisions, i que cal fer un monitoreig constant de l'activitat que s'hi fa.