Andorra, un "exemple" amb la llei de la infància

Andorra la VellaEn el marc de la visita que la representant especial del secretariat general de l’ONU sobre la violència contra els infants, Marta Santos, està realitzant aquests dies al país, aquest dimecres al matí ha mantingut una trobada amb representants dels ministeris d’Afers Socials, Justícia i Interior, i Educació i Ensenyament Superior en què s’ha tractat l’avantprojecte de llei dels drets de la infància i l'adolescència. En finalitzar la reunió, Santos ha tingut paraules d’elogi per a aquest text i, de fet, ha posat en relleu que aquesta llei és “extremament prometedora” i ha afegit que hi ha tot un seguit d’aspectes que poden ser “referents” per a d’altres països.

D’aquesta manera, Santos ha destacat que aquest avantprojecte tingui en compte la convenció de drets dels infants i també les recomanacions que el comitè dels drets de l’infant ha anat fent. Ha afegit que es tracta d’una llei “molt ben estructurada” i entre els punts que podrien servir com a exemple per a d’altres països ha posat “el protagonisme” que té l’infant i l’adolescent en aquest text i en aquest sentit ha emfasitzat el fet que s’hagi tingut en compte la seva opinió en la redacció. També creu que pot ser un exemple el compromís de crear un registre nacional de maltractaments on es puguin integrar totes les dades que existeixen i, d’aquesta manera, poder ajudar les víctimes en base a aquestes estadístiques. A l’últim, també creu exemplar l’establiment de línies d’ajuda en línia.

Santos ha desitjat que aquesta llei pugui ser aprovada i implementada en breu i ha subratllat la necessitat que la ciutadania la conegui un cop es trobi en vigor. Així, ha remarcat que una llei “pot ser perfecta però si no és aplicada, utilitzada, clarament no farà la diferència que es pretén”. I en aquest sentit ha remarcat que es tracta d’una eina important per a “l’empoderament” dels infants, incidint en la necessitat que serveixi per reforçar el rol protagonista dels menors en la prevenció dels riscos. Per això, creu que cal aprofitar “l’oportunitat de transformar una peça legislativa en una peça de polítiques públiques”.

Quant a la manca de certes dades que reclamen els organismes internacionals a l’hora de fer l’avaluació del país, Santos ha manifestat que no n’ha tractat durant les seves trobades però ha recordat que “són un dels reptes més importants” dels països ja que no hi ha fonts integrades i, a més, hi ha divergències sobre les definicions de certs conceptes. Ha remarcat, però, que a la majoria de països el 60% dels infants pateix algun tipus de violència.

El titular d’Afers Socials, Justícia i Interior, Xavier Espot, ha manifestat, de la seva banda, que el país compta amb dades estadístiques “que permeten tenir una idea fidel de la violència o els maltractaments”. Ha remarcat que el 60% al qual ha fet referència Santos són dades a nivell mundial i que la llei que s’està elaborant suposa “avenços” en aquest i d’altres aspectes i ha fet esment, també, del registre unificat. El text legal conté, ha dit, “molts aspectes innovadors” i n’ha destacat el principi de prioritat pressupostària, que suposa que les partides destinades a infància i adolescència siguin prioritàries, un aspecte que només el Brasil té reconegut. Espot ha volgut “insistir” també en el fet que la llei reculli la idea de la capacitat progressiva dels menors que suposa el reconeixement de la seva capacitat per decidir sobre certs aspectes, com salut, educació o oci, a mesura que vagin adquirint grau de maduresa. A més a més, el titular d’Afers Socials ha remarcat les novetats en l’atenció als infants i adolescents en risc o desemparament, reforçant per exemple la tutela administrativa, amb la qual cosa no caldrà recórrer sempre a la justícia; la potenciació de l’acolliment front la institucionalització i la creació, per exemple, de l’acolliment especialitzat amb remuneració per a la persona que aculli menors amb necessitats especials o problemes conductuals (com consum de tòxics). En definitiva, Espot ha destacat que es tracti d’una “de les lleis més avançades” a nivell mundial i que suposarà “un abans i un després”.

De la seva banda, el titular d’Educació i Ensenyament Superior, Eric Jover, ha destacat que ara ja s’està en la fase d’incorporació dels suggeriments fets pels diferents col·lectius i que en les “properes setmanes, mesos com a màxim” aquest text pot ser aprovat per l’executiu. També ha destacat, de la mateixa manera que ho ha fet Santos, que “un dels elements importants és la necessitat de facilitar cada vegada més eines” perquè els joves puguin fer arribar els seus neguits i així ha fet referència a una aplicació que s’ha provat aquest curs escolar sobre l’assetjament escolar i que ara es proposarà a la resta de sistemes educatius. També ha emfasitzat que la llei posi el menor “al centre” de totes les polítiques i que reforci la transversalitat entre les institucions per poder donar resposta als seus neguits o problemes. L’escola, ha reconegut, serà un actor clau per a la detecció d’aquestes problemàtiques i ha incidit en la necessitat de continuar formant els professionals perquè hi puguin donar resposta. En aquest sentit, ha recordat el protocol aprovat el 2016 entre els tres sistemes per a l’assetjament escolar i com cada vegada cal “posa el camí més fàcil” per a la detecció de casos. Jover ha esmentat que aquest protocol existent es basa en tres eixos: l’obligació de prevenció i de polítiques actives dels centres i del ministeri; com fer la detecció i la resolució de casos, i com la gestió de les dades es pot utilitzar per millorar.

Posteriorment, Santos ha visitat l'escola andorrana d'Escaldes-Engordany, on ha pogut veure alguns dels treballs que fan els infants.